El vandalisme a la natura, pèrdua d’identitat

PalmaAparició massiva de pintades a la serra de Tramuntana. Aquest impacte mediambiental és el que adverteix Xisco J. Simó, membre de l’Associació de Tècnics i Guies de Muntanya de Balears, que en les darreres setmanes ha detactat un augment massiu d’aquest fenòmens. Simó denuncia que les pintades han estat fetes amb esprais de diferents colors, “marcant de manera barroera i grollera camins més que fitats amb els mètodes tradicionals”. Aquesta pràctica és totalment il·legal. Les marques han aparegut a Sóller, als voltants de Lluc, als camins de Deià, al Puig del Teix i a la serra de l’Ofre.

Però no només a la serra de Tramunta de Mallorca es produeixen aquestes microerosions del paisatge. Així ho denuncia també el consultor ambiental i doctor en geologia, Xisco Xavier Roig, qui denuncia aquestes aparicions a Eivissa, Formentera i Menorca. Destaca quatre tipus de microerosió: les marques als arbres amb ganivet, les pintades, les fites il·legals i les escultures de pedra que es fan recreativament. Roig critica que aquests actes són “vandalisme del patrimoni etnològic” i, apunta, “banalitzen el territori de Balears”.

Excursionistes perduts

Cal afegir també la dificultat d’esborrar aquestes marques, ja que s’ha de picar. “Si es popularitza és un problema”, lamenta el consultor ambiental. Pel que fa a les fites, tant Roig com Simó coincideixen que les marques fetes poden induir a perdre els excursionistes. Aquestes pintades sovin es fan sense mala intenció, però suposen un dany al medi de les Illes. Simó diu que encara no té clar qui són els responsables d’aquestes marques, però sospiten de turistes alemanys o d’una empresa alemanya que organitza rutes.

“La protecció de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat requereix ser exigent amb el compliment de les lleis i els millors costums”, assegura Simó. L’impacte visual, pel tècnic, és “devastador”. En el mateix sentit es pronuncia Roig. Ell denuncia pintades a les coves i escultures a Atlantis, a Eivissa, entre molts d’altres.

En relació amb les marques que es fan amb ganivet als arbres, Roig destaca que després els troncs no es recuperen. Una altra de les cricumstàncies més perilloses que s’han detectat és el desarrelament: la gent talla les arrels que surten per no caure i l’efecte deriva en un problema en la fixació del sòl. Per combatre aquestes conseqüències, a banda de ser exigents, Roig reclama “educació ambiental”. Però Roig va més enllà i adverteix que és necessari anar-la actualitzant, ja que amb el temps es produeixen impactes nous que abans no existien. Alguns són els banys de fang, per exemple. Roig es mostra contundent i corrobora que les Illes perden la seva identitat amb aquest tipus d’accions que perjudiquen el medi.