Publicitat
Publicitat

LES RETALLADES ALS MÉS DÈBILS

Els discapacitats que Educació no atén

Neix una plataforma de famílies amb infants amb necessitats educatives especials

"La darrera setmana, quantes persones discapacitates has vist? On són? Són invisibles?", demana Joan Jordi Muntaner, catedràtic de Didàctica de la UIB. "Si la integració no comença per l'escola, no avançarem", afirma Cati Capó, professora de Secundària i mare de Maria, una nina de dos anys amb síndrome de Down.

Cati afegeix, remarcant les paraules: "Els nostres fills sempre són a la coa de tot". Precisament perquè això no passi, fa tres mesos es creà la Plataforma de pares i mares de nins amb necessitats especials Illes Balears, de la qual Cati i Joan formen part, amb setanta famílies més de Mallorca. El motor del seu naixement és la por que les retallades deixin els seus fills sense el que saben que és essencial per al seu desenvolupament: l'educació inclusiva.

Infants desatesos

Per dur a terme aquest tipus d'educació, són necessaris recursos i voluntat política. "Si la Conselleria d'Educació hi tingués interès, hi enviaria els seus inspectors per veure com està aquest tema", assenyala el catedràtic de la UIB i assessor de la Plataforma. Aquesta avaluació ningú no l'havia feta fins a l'existència d'aquesta iniciativa ciutadana.

Amb un treball de recerca que va durar dues setmanes i que només es va realitzar a través de correu electrònic i telèfon, han detectat vint-i-cinc casos d'infants que no rebien l'atenció que necessitaven. Aquestes mancances les han patides també Gustau Gastalver i Marta López, els pares de Clàudia, que té cinc anys, i de Pep, un preciós nin ros de tres anys que té un retard maduratiu general. Pep, l'any passat i l'anterior a l'escoleta pública d'Esporles, comptava amb el suport d'una AL (especialista en suport d'audició i llenguatge) dos dies a la setmana. "Per les retallades, ara només en té un dia", explica Marta. Això sí, encara han tingut sort, perquè l'escoleta ha prestat el suport que no es rebia de manera externa. "Però no es pot dependre de la bona voluntat d'un centre o d'un claustre. El que reivindicam és un dret reconegut", afirma Gustau, pare de Pep.

La Conselleria no concreta

Amb la llei a la mà i un dossier amb totes les incidències que varen trobar, representants de la Plataforma, la consellera Joana Maria Camps i Bel Cerdà, la responsable de la direcció general on hi ha el Servei de Suport Educatiu, es varen reunir el 21 de novembre. "Es varen comprometre a resoldre totes les incidències", assegura Marta, qui afegeix que "vàren demanar a la consellera el seu compromís i ens el va donar". El catedràtic i assessor de la Plataforma recorda: "Va dir literalment que cap fillet no deixarà de tenir el suport que sigui necessari".

Però aquesta declaració d'intencions no és suficient per als mares i pares que s'han mobilitzat. "Ens creiem les paraules, però volem veure els fets", diu Marta. La setmana següent varen tenir una segona reunió. "Va ser molt productiva. La cap de servei d'Atenció a la Diversitat ens va dir que faria feina en un nou decret d'atenció a la diversitat", assenyala Cati Capó. Però, de moment, l'aparent bona voluntat no es concreta en res. En finalitzar la segona trobada a la Conselleria, els varen adreçar a qui controla els pressuposts, el director general de Planificació, Bartomeu Isern. "Fa tres setmanes que demanam cita i continuam esperant", apunta Marta, qui hi ha telefonat diverses vegades, sense obtenir cap data.

Mancances informatives

Una de les demandes de la Plataforma és conèixer quina és la situació actual de l'alumnat amb necessitats educatives especials i quina disponibilitat té l'administració per respondre a les peticions. "Demanàrem els recursos que s'hi dedicaven i, per favor, que ens donassin dades", diu Cati. Però ara com ara, és la Plataforma la que té un coneixement més acurat del que hi ha.

Quan traslladaren el caramull de fins a 25 casos d'infants desatesos, la reacció de la Conselleria va ser dir que no els en constava cap. "Digueren que no hi havia cap retallada i se sorprengueren per les incidències que els presentàrem", diu Cati. Però el que els cridà més l'atenció és que a la Plataforma hi havia queixes de pares que ja s'havien adreçat a la Conselleria anteriorment. "La resposta fou que el problema es donava per la manca de bona gestió dels centres que, segons ells, no comunicaven les coses com toca", recorda.

El que volen saber és fins a quin punt la Conselleria prioritza l'educació inclusiva, comenta el catedràtic Joan Jordi i la resta de membres. "En les dues primeres reunions ens varen tractar de primera divisió, però ara…", diu . Mentre es perllonga l'espera, continuen rebent casos d'infants amb necessitats educatives no cobertes al correu de la plataforma educacioinclusivaib@gmail.com. Marta assenyala que la Conselleria els facilità una adreça per enviar-hi incidències: sad@dgoifp.caib.es: "Però no funciona gaire bé. Encara no hem obtingut cap resposta", comenta aquesta mare.

Ja fa set anys que l'ONU va reconèixer, a la Convenció dels drets de persones amb discapacitat, el dret a l'educació inclusiva. Dos anys després, el 2008, l'estat espanyol ratificà aquest dret com d'obligat compliment publicant-lo al BOE. Aquest avanç normatiu significa un benefici per a tot l'alumnat. "Jo he anat a Mata de Jonc, on hi havia nins amb discapacitats, i realment tothom hi sortia guanyant", assegura Gustau Gastalver. Amb claredat i precisió, Marta López puntualitza el que diu la seva parella i explicacom es materialitza aquest plus educatiu. "Això visibilitza, normalitza, a més d'humanitzar l'escola", diu. Conscients de la transcendència de les seves reivindicacions pel desenvolupament dels seus fills, ho tenen ben clar. No pensen aturar mai. "Som entusiastes. Si fa falta, telefonarem al president Bauzá", afirma Cati.