Pobresa: la cruesa i l’ombra de les festes

PalmaL’encesa de llums tradicional a Ciutat és un dels esdeveniments més esperats pels veïns de Palma. A cada poble, de la mateixa manera. Els llums aclareixen dies en què hi ha més nit que dia. I vesteixen Palma amb una ornamentació de gala. La manera com s’exhibeix aquesta claror és una evidència més del que representa Nadal per a moltes persones: felicitat. Allà on els problemes no hi són, i on els regals apareixen. També els comerciants s’endinsen dins un forcejament constant amb les administracions per decidir quan és l’encesa de llums: més gent al carrer passejant, més consum. Consum, consum i consum. Potser, però, Balears s’oblida de què hi ha rere tot això. Si més no, les dades relaten una situació complicada.

Segons l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat), el 30,4% de les persones de les Illes estan en risc de pobresa i/o exclusió social. És a dir, unes 336.000. Són dades del 2015, les darreres disponibles, que evidencien una pujada pronunciada des del 2009. Aquell any, la xifra se situava en el 24,7%. Tot i això, un indicador encara més alarmant és el que es refereix a la pobresa extrema. Aquesta dada, recollida per la Xarxa europea de lluita contra la pobresa i l’exclusió social (EAPN, per les seves sigles en anglès), reflecteix que el 10,4% de les persones de les Illes (unes 115.000) sobreviuen amb menys de 332 euros al mes. És la tercera més alta de tot l’Estat, i les Balears se situen només per darrere d’Andalusia i de les illes Canàries. A més, segons l’Ibestat, el 56,4% de les llars tenen dificultats per arribar a finals de mes i el 40,2% tenen complicacions per afrontar despeses imprevistes. Cal recordar que la renda mitjana per persona a l’any és de 10.828 euros, uns 902 euros mensuals. La renda mitjana per llar se situa en els 27.284 euros anuals. Força lluny de les dades que defineixen les persones en situació de pobresa extrema. La despesa, només, en les compres nadalenques suposa centenars d’euros de mitjana.

Les dones, més perjudicades

A més, si posam la lupa per concretar el fenomen de la probresa, es pot observar que les dones encara estan més perjudicades que els homes.

En concret, si en risc de pobresa i/o exclusió social es troben un 27,% dels homes balears, la xifra s’incrementa 5.5 punts percentuals si es tracta de dones (33,6%). Les que són menors de 16 anys presenten xifres pitjors: un 40,5% es troben en aquesta situació. Ara bé, més dolentes encara són les de les dones que tenen entre 16 i 29 anys (46%, set punts més que els homes). Centrant-nos en les festes, pel que es desprèn de les dades, es pot concloure que elles passaran Nadal pitjor que ells.

A l’estat espanyol, són 13,5 milions de persones les que també viuen aquesta situació. Més de 3,5 milions pateixen pobresa extrema. L’EAPN adverteix que els pobres són els primers a pagar les conseqüències de la crisi i els darrers als quals arriben els beneficis del creixement econòmic. A més, adverteix que més d’un de cada tres infants passen misèria. En aquest sentit, reclamen que les administracions adoptin mesures específiques per tal d’arreglar la situació “en aquest grup tan vulnerable, ja que són el futur de la nostra societat”.

Privació material

Nadal és un dels punts àlgids de l’any pel que fa al consum, juntament amb les rebaixes. De vegades és per necessitat, de vegades per capritx, de vegades per materialisme. Hi ha una xarxa de gent important, però, que no pot sentir parlar de capritxos, ja que no se’n poden permetre cap. Segons l’EAPN, un 7,7% dels balears, gairebé 85.000 persones, viuen en situació de privació material greu.

Les dades de l’Ibestat concreten aquesta situació. Per exemple, el 38,3% de la societat no es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l’any -situació que xoca amb el fet que Balears begui del turisme-. El 40,2%, a més, tampoc no té capacitat per respondre a despeses imprevistes. El 21,2% han tengut retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal en els darrers dotze mesos.

Si treballes tens un bon Nadal?

Ingressar doblers representa, evidentment, una passa més que estar sense feina. Ara bé, l’EAPN decreta que més de 5 milions de persones viuen en llars amb baixa intensitat de treball a l’Estat, el 15,4%. A les Balears, aquestes dades són força més bones, tot i que l’EAPN alerta que això no significa ser al camí correcte. En concret, a l’Arxipèlag, el 8,4% de la població menor de 60 anys viu en aquestes llars (74.000 persones). “Si no es treballa, es cau en la pobresa, però s’ha de tenir en compte que actualment tenir una feina no vol dir sortir de la pobresa”, reflecteix un informe que recull totes aquestes dades. De fet, insisteix que “l’ocupació laboral que s’està generant en aquests moments és de pitjor qualitat que abans de la crisi”. El Nadal del 2016 s’afronta amb la mateixa realitat que els darrers anys. I no tothom fa festa.