“És el PP actual que ha canviat, no jo”

PalmaL’expresident Cristòfol Soler estava tranquil ahir, només un dia abans de donar per finalitzada la militància amb el PP balear, al qual pertany des de la seva creació. Com ja avançava ahir l’ARA Balears, Soler entregarà avui al batle d’Inca i president de l’agrupació local del PP a la capital del Raiguer, Rafel Torres, la carta de renúncia a fer part del partit. Ahir es mostrava tan serè com ferm en la seva determinació i també, sobretot, en la crítica a la deriva que han pres els populars a les Illes Balears i a l’Estat, de la qual afirma no voler ser-ne copartícip.

Una decisió en ferm?

I tant, totalment en ferm. És una decisió molt meditada. Hi he donat voltes durant temps, tot sol i amb la família, i també m’he mogut molt per no haver-la de prendre. Amb un partit en el qual has tingut càrrecs de responsabilitat, com és el cas, també t’hi has de responsabilitzar i intentar canviar el rumb que veus del tot equivocat. Ara faig aquesta passa perquè no hi ha res a fer. Me’n vaig perquè don per descartat que el PP canviï.

És una manera de dir-ho: d’on plegau, del PP de José Ramón Bauzá o del de Mariano Rajoy?

Plec perquè no vull ser copartícip del que fa el PP de Bauzá, com tampoc ho vull ser de l’actitud dels populars estatals. Tenc massa clar que el model d’Estat ha caducat i ja han demostrat prou que no només no el volen tocar, sinó que en la conjuntura actual del PP no hi ha lloc ni respecte per cap nivell de regionalització. I aquí, a Balears, tenim una sobredosi d’anti-tot, anticultura pròpia, antillengua pròpia, antiidentitat pròpia. Davant aquesta realitat, com a persones i com a poble, o reaccionam o passarem a ser el darrer mot del credo. Jo no puc combregar amb una actitud tan a la contra de tot allò en el que crec.

Us trobau incòmode amb l’actual model d’Estat?

Tots ens hi trobam, incòmodes, manco els que el dirigeixen. Tenc molt clar que el model d’Estat condiciona el model de societat. I no puc callar quan veig el que es vol fer amb aquesta societat. De fet, jo pertany a un corrent, la democràcia cristiana, que dins la dreta europea ens sentim bastant estranys. Amb aquest neoliberalisme que s’ha imposat, quasi us diria que em puc sentir més a prop del comunisme.

Com contemplau el procés català i l’actitud del govern de l’Estat davant aquesta iniciativa?

El procés que viu Catalunya m’influeix com a qualsevol mallorquí que sàpiga quines són les seves arrels, la seva cultura i la seva identitat i vulgui que se les respectin. I m’influeix també com a qualsevol persona que hagi estudiat Dret o en sigui un coneixedor, que saps que de cap manera pots estar d’acord amb el Tribunal Constitucional actual.

De president a president, vós heu tingut una relació molt estreta amb Jordi Pujol. Què pensau de la seva confessió i dels fets que hi pugui haver al darrere ?

Me n’he sentit molt afectat. Encara estic cercant explicacions a tot plegat i no n’hi trob. Aquests dies, davant la decisió que avui faré efectiva, he pensat en les paraules que una vegada em va dir Jordi Pujol. Les persones que hem estat presidents tenim l’obligació de donar la nostra opinió encara que no ens la demanin.

Tornem enrere. Dèieu que heu intentat canviar el rumb del PP de Bauzá i que no hi ha res a fer. I si les persones canvien?

Som en el PP des que es creà, el conec bé i res no és el mateix. L’actitud ha canviat. Fins i tot la gent del partit que els darrers mesos m’ha dit que aguanti, que tot pot canviar, ningú no s’ha mogut ni es mourà perquè això canviï. No gosen dir res, ni fer cap gest que no vegi bé la cúpula del partit. Fins i tot amb la vaga de fam de Jaume Sastre només hi vàrem ser Jaume Cladera i jo, i Cladera no és militant, tot i que sigui un exconseller. Ningú no ha volgut prendre posició, encara que són molts els que discrepen de la política educativa i lingüística. Com us dic, si hagués vist la més mínima possibilitat d’actuar des de dins, hauria aguantat.

Voleu dir que Bauzá no té oposició dins el PP?

L’única oposició que pot tenir Bauzá dins el PP és la de José María Rodríguez. I de moment no hi haurà cap moviment en aquest sentit.

I Mateu Isern? Què passarà amb l’actual batle de Palma?

També hi ha molts de militants que preferirien Isern més que no José Ramón Bauzá, però deixaran que Isern s’immoli, i ben aviat. Segur.

Què ha canviat d’aquell PP que us va dur a vós a la presidència del Govern?

En aquells moments el partit havia decidit anar pel camí de refermar la nostra llengua, la nostra identitat, defensar el territori, la cultura... Ho havia decidit el partit i així ho deia el programa electoral. Hi creia, però a més donava compliment a un compromís adquirit amb els ciutadans davant les urnes. És el PP el que ha canviat, no jo. Són ells els que s’han mogut, jo no ho he fet. No vull ser el col·laborador tant necessari com involuntari del que s’està fent des del que era el meu partit.

On us n’anau? Acabareu fent part d’El Pi?

No, segur. Allò que faig és una retirada total. Allò que he de fer és anar-me’n a ca meva. Això no vol dir que no m’impliqui amb la meva terra ni amb allò en el que crec. Tampoc no vol dir que hagi de callar, que no m’expressi, però no tornaré a tenir una militància política activa.