Sabem llegir les etiquetes?

EnòlegL’etiqueta d’un producte alimentari n’és la carta de presentació, més ben dit la vestimenta, que s’ha de pensar i repensar amb intel·ligència i saviesa per aconseguir atreure el consumidor, captivar-lo, que li aporti plaer visual, perquè al final la nostra marca sigui l’escollida en lloc del producte de la competència. Però totes les presentacions han de tenir una sèrie d’informacions obligatòries, ja que les diverses administracions, sobretot l’europea, volen un alt nivell de protecció dels consumidors en relació amb la informació alimentària. Sempre s’ha intentat legislar per assegurar que els consumidors no siguin induïts a error per les etiquetes d’aliments i que puguin prendre decisions informades.

Quan obrim la nevera i n’agafam qualsevol producte alimentari envasat, podem veure que l’etiqueta ens parla de la llista d’ingredients que conté i també del seu valor nutricional, ja que la declaració nutricional es va convertir en obligatòria per a la gran majoria d’aliments preenvasats a partir del 13 de desembre de 2016. Però, segons l’actual normativa vigent, tot això no és obligatori per a les begudes alcohòliques i únicament s’estipula que cal indicar la presència dels sulfits i de productes al·lèrgics si s’han utilitzat - productes al·lèrgics com derivats de l’ou o la llet, que es poden emprar per a la clarificació dels vins. Aquest dilluns, 13 de març, es va fer públic un informe de la Comissió Europea sobre nous requisits en l’etiquetatge de les begudes alcohòliques que portarà canvis importants, ja que diu que els vins i les begudes alcohòliques hauran de donar a conèixer la llista d’ingredients que contenen i la informació nutricional, i sembla que es vol aplicar a partir de l’any vinent. És un informe que deixa ben clar que aquestes dues dades són informació clau que ajuden els consumidors a prendre decisions més informades i saludables; consideren que, en el cas de begudes alcohòliques, no pot suposar-se que els consumidors siguin necessàriament conscients dels diversos ingredients utilitzats en el procés de producció i del seu valor nutricional, per la qual cosa la comissió explica que no ha trobat raons objectives que justifiquin l’absència d’aquesta informació sobre les begudes alcohòliques o un tractament diferenciat.

I quin serà el llistat d’ingredients que s’hi hauran d’incloure? És ben clar que el principal serà suc de raïm fermentat o alguna definició similar, però també s’hi hauran d’indicar tots els additius i processos que pot utilitzar la indústria vitícola? I pel que fa al tema nutricional, s’haurà de fer una analítica específica de cada vi o l’Administració passarà als cellers una taula amb valors estàndards que aniran afegint a totes les marques com sol passar en altres productes?

Com a consumidors, tenim tot el dret a rebre tota la informació possible, però com a consumidors hem de saber destriar quines dades són importants i quines irrellevants, malgrat que sobretot hauríem de saber llegir una etiqueta perquè, com diu molta gent -i jo m’hi incloc-, “feta la llei feta la trampa”. Ho dic perquè moltes vegades hi ha empresaris espavilats que compleixen estrictament les regles però provoquen equívocs intencionats a molts consumidors. Ara hi ha la grata tendència de consumir vi de l’illa o cervesa artesana; idò imaginau que uns subjectes en pensen un nom ben nostrat, fan un disseny amb un dibuix que ens sigui ben familiar, ho venen indicant únicament que són una empresa local, però obvien que el líquid que porta a l’interior de la botella s’ha elaborat i embotellat fora de les Illes Balears i a un preu baratet. El que he acabat de contar ja ha passat, més de dues vegades, i no s’ha pogut ni multar ni aplicar cap infracció -i això que tenim uns responsables de frau molt meticulosos que no en passen ni una. L’etiquetatge era impecable, ja que si el llegies amb deteniment t’indicaven, amb lletra menuda, que el beuratge era fet per una matrícula estranya que pertany a un celler o cervesera de l’Europa continental.

El més important és saber llegir bé una etiqueta i, si triau una botella de vi de casa nostra, us heu de fixar en el número d’elaborador i embotellador (RE), un número que sempre porta les lletres IB d’Illes Balears -funciona com les matrícules d’un temps. Però el més important és no perdre la confiança en el productor o venedor ja que, desafortunadament, cada vegada la desconfiança augmenta i provoca un increment de la burocràcia i de la quantitat de lletres i logos que s’han d’escriure en una etiqueta.

Vi recomanat

Callet Reserva familiar celler Armero i Adrover (Felanitx)

Sempre amb un s omriure a la cara, animat, optimista i amb algun acudit passejant per la seva ment, així és Luis Armero, alma mater d’aquest celler familiar felanitxer que posa tot l’esment i la seva professionalitat tant a les vinyes que controla com al seu peculiar celler. És un viniviticultor que coneix molt bé la varietat local callet i aquest vi n’és un gran exemple. Tastat amb ell en la presentació de la DO al Valparaiso, vermell violaci, capa mitjana, aromes molt agradables de fulles seques, figues, fruita madura i en boca càlid, és gustós i amb una contundència suavitzada.