Leticia Rodríguez de la Fuente: "Treballar amb les mans té el poder de fer callar la ment"

BarcelonaSi li preguntes a Leticia Rodríguez de la Fuente si hi ha una flor per a cada persona, respon rotundament que no. Però si li preguntes si hi ha una flor per a cada moment, llavors la resposta és oposada: "Sí, i tant". "Jo ara mateix estic en un moment en què la meva flor són les dàlies, però potser a la tardor canviaré i la flor serà una altra. No som estàtics i, per tant, els nostres gustos i les nostres connexions canvien".

Rodríguez de la Fuente és jardinera i una gran experta en flors orgàniques, que cultiva en una finca a tocar de Guadalajara, on s’ha instal·lat per tirar endavant el seu somni de tenir una granja. A més, com el seu cognom indica, és filla del famós naturalista i divulgador Félix Rodríguez de la Fuente, que tot i que va morir en un accident quan ella tenia només 10 anys, va deixar una profunda empremta en la seva vida i li va llegar un gran amor per la natura. "Jo he mamat naturalesa des de la més tendra infància i això marca. El meu pare no era de fotre rotllos ni d’explicar moltes teories, sinó més aviat de fer-te-les viure, i així va ser amb nosaltres. La nostra vida tenia la naturalesa com a eix central, vam tenir una infància molt connectada amb la natura", recorda.

Amb els anys, aquesta connexió i aquest amor ha anat evolucionat i ara és confessa amant "de la naturalesa domèstica i no tan salvatge", i d’aquí neix el seu amor per les flors. "No sé quan va començar aquesta passió, diria que va ser la primera vegada que vaig trepitjar un jardí anglès, que vaig quedar meravellada". I és que Rodríguez de la Fuente va marxar al Regne Unit amb 13 anys a estudiar en un internat i allà també hi va fer la carrera universitària. "També vaig ampliar la meva formació com a florista, perquè estan molt avançats".

Ella també n'està, d'avançada. Quan a Espanya ningú parlava de flors orgàniques i no hi havia cap productor ni botiga, ella, que aleshores tenia una parada de flors al mercat madrileny d’Antón Martín, va veure clar què que volia fer: tenir una granja de flors orgàniques. Dit i fet. "Soc una persona que mai em plantejo que les coses puguin sortir malament. No sé si soc molt atrevida o gilipolles, però tota la vida he fet les coses a la meva manera. I amb aquesta aventura de les flors m’ha anat bé", diu somrient.

És a Barcelona per presentar el seu llibre Tocar tierra (Espasa), on ha abocat tot el seu saber sobre flors i gran part de les vivències i les anècdotes personals vinculades a aquest projecte. Explica que treballar cada dia la terra té "un efecte terapèutic". "La terra afavoreix l’estat d’ànim, estem fets per estar en contacte amb la naturalesa, però el problema és que en vivim desconnectats i no en som conscients. Jo tinc un esperit molt urbanita, però necessito grans dosis de natura, perquè és com esport emocional: t’activa i t’aporta molts beneficis". Diu que ha sanat "ferides molt profundes treballant la terra" i reconeix que "fer feina amb les mans té el poder de fer callar la ment". Ho explica amb un somriure mentre es treu les sabates per deixar-se fotografiar al hall de l’hotel on s’allotja. És propera i amable. "Això també m’ho va ensenyar el meu pare", diu. "Ell era una persona molt planera, podia estar sopant un gran banquet amb el rei o menjant un bistec amb el pastor del poble i era igual d’amable amb tots dos, i en això m’hi reconec molt".