Suplements 03/03/2022

Ells també es pinten les ungles

Hi ha homes que ho fan per decisió estètica i un punt transgressora, altres qüestionen els rols de gènere i el binarisme

Joana Costa
5 min
Noi amb les ungles pintades

BarcelonaCada cop hi ha en l'esfera pública i privada més homes que decideixen pintar-se les ungles i ho fan per raons ben diverses. El qüestionament dels rols de gènere i del binarisme, així com motius purament estètics i de donar una imatge transgressora, estan al darrere d'aquesta tendència que, d'altra banda, no és nova, sinó que va emergir als anys vuitanta amb icones com David Bowie. Ara bé, dur totes o algunes ungles pintades és cada cop més una decisió comuna sobretot entre els més joves.

La investigadora del grup Afin del departament d'antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Bruna Álvarez explica que el fet de pintar-se les ungles està tradicionalment associat a la bellesa femenina i a mostrar unes mans fines i elegants, i ho és especialment entre dones que treballen de cara al públic i que tenen les mans visibles per donar una "estètica determinada". Més enllà d'aquest ús, hi ha homes que se les pinten i ho fan cada cop més "perquè s'estan qüestionant la divisió entre el que és de dones i el que és d'homes". Per a ella, quan els homes es pinten les ungles estan posant sobre la taula la qüestió: "Per què això és només una cosa que puguin fer les dones?" Per a la investigadora, aquest gest és semblant a dur el cabell llarg o portar arracades, símbols tradicionalment associats a la feminitat. Ara bé, Álvarez remarca que el qüestionament no comença ara, sinó que ja es donava a principis del segle XX quan les dones van començar a dur pantalons, una ruptura que, tanmateix, no es va donar amb les faldilles, que actualment encara són un símbol totalment i quasi exclusivament femení. "Fins i tot els lavabos es diferencien entre pantalons i triangles que simbolitzen les faldilles per determinar quins gèneres els han d'usar", descriu, i ara per ara els homes que duen faldilles són significats socialment com a dones o com allò que "no és propi de la masculinitat", explica. La investigadora remarca que aquestes són, de fet, les reivindicacions dels moviments feministes des dels seus inicis: que els significats assignats als homes, sigui el fet de portar pantalons o la feina remunerada, puguin fer el salt i siguin utilitzats per les dones.

I ara això es dona a la inversa: en l'actualitat són els homes els que s'estan apropiant dels símbols femenins. Així, hi ha dones que no es depilen perquè ja no cal per mostrar una bellesa femenina i homes que es pinten les ungles, de manera que "els simbolismes de gènere es van difuminant cada cop més". Per a Álvarez, cada cop hi ha més performativitat de gènere (com es mostren les persones utilitzant els símbols que culturalment s'han identificat amb un rol) no binària: és a dir, homes totalment masculins amb les ungles pintades, amb arracades i el cabell llarg. Si bé ara està normalitzat el cabell llarg i les arracades, pronostica que el següent a normalitzar-se serà pintar-se les ungles.

El gènere, en qüestionament

D'aquesta manera, el gest de pintar-se les ungles té com a missió per a molts usuaris qüestionar els rols de gènere i el binarisme, i, segons apunta, es visibilitzen aquelles persones que poden ser no binàries o mostrar-se de manera no binària. L'experta detalla que per exemple una persona pot sentir-se un home totalment masculí i pintar-se les ungles o portar arracades. També hi ha qui es pinta les ungles perquè és una persona no binària que se sent diferent del binomi home o dona i ho mostra a través de la barreja de símbols associats a la feminitat i masculinitat, com portar barba i les ungles pintades. "Tota aquesta amalgama implica que el gènere està en total qüestionament a través del cos", diu Álvarez, que, d'altra banda, assenyala la persistència de desigualtats com la bretxa salarial perquè les tasques de cura encara recauen en les dones, si bé "és cert que les masculinitats estan entrant cada cop més en les cures". I en aquest sentit celebra que això posa en relleu que els temes de gènere estan en moviment i que el qüestionament de la performativitat implica "canvis de fons".

El cos, un element social i polític

D'altra banda, l'antropòloga experta en masculinitats i professora de la UOC Begonya Enguix Grau remarca que la cara i les mans són cartes de presentació social. "El nostre cos és importantíssim perquè fa de mediador entre el nostre món interior i el món exterior", destaca, de manera que el cos i la seva presentació és al mateix temps "un element individual, social i polític". Com que el cos i la manera com ens vestim i ens movem són la nostra carta de presentació, considera que el fet que els homes es pintin les ungles "és tota una declaració d'intencions que pot comportar altres canvis com, per exemple, van comportar les minifaldilles, el biquini, els cabells curts en les dones o llargs en els homes o l'esmòquing femení". Ara mateix dur les ungles pintades s'ha convertit, segons l'experta, en un indicador de modernitat, de joc i de transgressió de gènere i fins i tot de complicitat en noves maneres d'entendre el gènere davant del fet que segons els rols de gènere tradicionals només les dones es podien fer la manicura i pintar-se les ungles.

Activisme de gènere

Aquesta tendència per a alguns homes és purament estètica; en canvi, d'altres fan (o creuen que fan) activisme de gènere pintant-se les ungles. "Hi ha molts mems que fan broma dels homes que es pinten les ungles però mantenen els valors patriarcals encara que, quan els veus, et semblen moderns i alternatius", explica Enguix. També assenyala que alguns homes ho fan perquè està de moda i per donar l'aparença de transgressor que els pot facilitar l'entrada a espais més transgressors. Ara bé, correlacionar una pauta estètica amb un canvi social, i més de manera automàtica i ràpida, "és complicat". Per a ella, trencar els estereotips de gènere és important i, sens dubte, que els homes portin faldilla, talons o es maquillin o es pintin les ungles és una manera de trencar els estereotips de gènere i de mostrar que els cossos, tots, d'homes i dones, són capaços de fer moltes coses. "No m'atreviria, però, a dir que el simple fet de pintar-se una ungla és un avenç si no va acompanyat de canvis envers relacions de gènere més igualitàries", subratlla. Per a ella, portar a terme un conjunt de pràctiques igualitàries i còmplices és el que converteix algú en aliat del feminisme i de les dones com ara rebutjar els comentaris masclistes, no cosificar les dones o pagar-los segons la feina, i "pintar-se les ungles no és suficient, malgrat la importància que té per qüestionar els estereotips i els cànons estètics tancats". Segons el seu pronòstic, no és gens difícil pensar en un futur en què els homes puguin dur les ungles pintades amb tanta naturalitat com les dones, i, en canvi, "el repte serà pensar que en aquest món, a més d'homes amb les ungles pintades, hi haurà relacions de gènere més justes".

Icones locals i internacionals

Els famosos que han decidit sumar-se a aquesta tendència es compten per desenes i, de fet, no són en si inventors d'aquesta moda: ja ho van fer als anys vuitanta Marilyn Manson, David Bowie, Mick Jagger i Queen. "Ja des dels anys vuitanta hi ha un gran qüestionament de la performativitat des dels escenaris", assenyala la investigadora Bruna Álvarez. El fet que els famosos es pintin les ungles funciona com a model i com a influenciador, i es traspassa a poc a poc a la cultura pop o de masses. Actualment, hi ha referents tan diversos com Marc Ribas i Diego Matamoros, i estrelles internacionals com Jared Leto, Zac Efron, Brad Pitt, Johnny Depp, Al Pacino o Brooklyn Beckham.

stats