Rosalía, Marc Giró i el final de 'Succession': aquestes són les recomanacions setmanals

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies

M'he sumat a la passió col·lectiva que ha generat el capítol final de la sèrie Succession, una sèrie que ens ha acompanyat durant quatre temporades i ens ha fet veure les misèries que s'amaguen darrere les famílies més riques i poderoses. L'últim capítol, i sense ànim de caure en espòilers, és la clausura perfecta per a una història d'ambició malaltissa i egos desenfrenats on al final no aconsegueixes empatitzar amb cap personatge, però acabes fascinada per tots ells. Una sèrie imprescindible.

He començat a llegir l'assaig Ruralisme (Ara Llibres), que firma l'activista Vanesa Freixa, una de les fundadores de l'Escola de Pastors de Catalunya, on reivindica la importància i el valor del món rural i proposa canviar la manera com vivim. Freixa creu que el que ella anomena ruralisme és l'única opció per evitar el col·lapse com a societat i des de la seva experiència de vida al Pallars Sobirà, on té la família i un petit ramat, ens ofereix coneixements molt interessants.

He celebrat que fa cinc anys Rosalía va decidir pujar a YouTube el vídeo de la seva cançó Malamente, firmat per la productora Canada, que la va catapultar cap a la fama mundial de la qual gaudeix avui en dia. Aquell vídeo rodat a Barcelona i que acompanyarà per sempre l'imaginari col·lectiu de la cançó està plagat de referències i símbols a l'Espanya més cañí, de toreros, polígons i camioners, i a una relació d'amor tòxica. Avui en dia, tot i l'èxit planetari de la cantant, aquest continua sent un dels seus vídeos més vistos.

He dinat a l'Havana, al cor del Raval, un restaurant que presumeix d'història, ja que va ser inaugurat l'any 1897 tot i que la gestió actual es remunta al 1945. No té menú de migdia, però té una carta de plats catalans de tota la vida on la qualitat és la protagonista. Si us agrada el fricandó, els peus de porc o les mandonguilles amb sèpia, aquest és el vostre lloc. A més, el servei és encantador.

No he pogut parar de pensar en la reacció d'Àngels Barceló, en directe, quan es va assabentar de la convocatòria d'eleccions per al 23 de juliol quan tots vivíem un dilluns de ressaca postelectoral i ningú esperava aquest escenari. La periodista s'ha convertit en la representació de tots els periodistes, especialment els que segueixen l'actualitat política, que després de tancar la campanya de les municipals tenen un horitzó ben complicat al davant en un moment de l'any en què molta gent ja pensa en les vacances.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Escoltaré un podcast del qual tinc tantes ganes que l'engoliré de cop. És Campeón!, el relat de la vida de Toni Pla, llegendari promotor de concerts a Mallorca que va deixar tanta glòria –haver aconseguit portar els Strokes o Oasis a l'illa– com pena, a base de mentides i factures sense pagar. El fa el mestre del podcast illenc, Joan Cabot (responsable del magistral Aire i premi Ciutat de Palma), i el produeix IB3, mitjà a reivindicar i defensar, ara més que mai.

Continuaré escoltant compulsivament una de les millors cançons en català del 2023, passi el que passi d'ara endavant. És el resultat del sorprenent duet que hem descobert aquesta setmana i que formen la cantautora asturiana Lorena Álvarez i el mag pop valencià Julio Bustamante. Junts canten Pobles al costat del riu, un vals mediterrani en què tot sona com en un somni: una fantasia a dues veus, mandolina i dos talents incommensurables. No us la perdeu, sisplau.

Repassaré quin programa encara no he vist de Late xou, el late night que presenta Marc Giró, històric columnista de l'Ara Diumenge, els diumenges a La 2. És un imperdible setmanal en un moment en què ja no es mira la televisió, un d'aquells espais que no entens per què no està mirant absolutament tothom. Perquè Giró està espectacular, encerten els convidats i el guió és excel·lent. Esperem una segona temporada al setembre. I que després en vingui una tercera. I una quarta, com a mínim.

Menjaré un dels meus plats preferits de Barcelona: l'increïble arròs amb pollastre corma del restaurant indi del carrer Bailèn, tocant a la Travessera de Gràcia, el Taj Indian. Me'l va recomanar l'editora Eugènia Broggi i li hauria d'agrair cada dia que hi poso els peus.

Llegiré Matar el nervi (Segona Perifèria, 2023), debut literari de la documentalista Anna Pazos. Encara ha d'arribar el dia que li llegeixi res no-bo, perquè a Pazos se li ensuma talent i clarividència a cada frase que escriu. Aquí fa una mescla de literatura de viatge amb un retrat generacional d'algú que s'ha passat la joventut fora de casa. Això va de la cerca d'un lloc on quedar-se mentre es crea la seva identitat com pot.