Una quotidianitat riquíssima

El poeta Àngel Terron arriba a una saviesa profunda i epifànica quan deixa escrit, en versos del seu poema més emblemàtic, 'De rerum natura', que la mirada és un acte de creació. Mitjançant l’observació directa aconseguim aprofundir en fets clau de la natura i de la humanitat tot configurant una obra silenciosa, una escriptura sense escriptura que més tard es podrà concretar amb paraules. Així ho resumeix amb capacitat sintètica el guanyador del premi Nobel de literatura Peter Handke en una llarga entrevista de Peter Hamm: cal contemplar primer per construir després. Fa poc i en comunió creativa, dues ànimes s’han conxorxat en un volum bellíssim: Poemes des del finestral. El llençol de la nit amaga el bosc de Martí Boada Juncà i Núria Parés Fernàndez, publicat magníficament pel segell vilanoví El Cep i la Nansa. Tenen raó, al prefaci i al pròleg que acompanyen el llibre, l’editor F. de P. Mestres i el poeta Carles Duarte i Montserrat quan celebren l’eixamplament dels horitzons creatius gràcies a la confluència de llenguatges artístics i el fructífer resultat d’un mestissatge de formes diferents i, tanmateix, complementàries. 

Amb aquestes pàgines que combinen poesia i dibuixos talment filigranes, Martí Boada Juncà i Núria Parés Fernàndez ens conviden a ullar el món a través d’una refundació de la mirada. No puc evitar pensar en Chesterton quan va dir que viatjar havia deixat de ser un repte i que el desafiament autèntic era no sortir mai de casa i trobar-hi i retrobar-hi fulgors nous jorn rere jorn. Boada i Parés desautomatitzen el seu entorn immediat a partir d’un replantejament continu de l’angle finestrer, d’una recerca perpètua de la lluor amagada, d’una sinceritat directa que amplifica els horitzons més propers i els eixampla amb un exercici de sobirania visual. De sobte, la quotidianitat esdevé miraculosa, les arrels inicien una dansa amb els rizomes ocults de la realitat, les instantànies esdevenen literatura i traç. Ens colpeix la certesa que tot és poesia, com proclamaven els enyorats Carles Hac Mor i Ester Xargay, i que tot pot ser-ho.

Al preciós film Paterson de Jim Jarmusch no passa altra cosa que la durada, com diria Handke, de l’existència en tota la seva esplendor. Ho vivim des de la perspectiva d’un conductor de busos anomenat Paterson que viu, i quan pot escriu poemes durant les estones mortes, a la localitat de Paterson, New Jersey. He pensat en aquesta pel·lícula llegint els cal·ligrames i les imatges de regust oriental i esperit zen que ens proporcionen Martí Boada Juncà i Núria Parés Fernàndez. Poemes des del finestral. El llençol de la nit amaga el bosc és una deliciosa correspondència i un viatge interior a la recerca de refulgències inesperades a cop d’ull.