Escola

L'imperi del futbol: Les escoles regulen l'ús de la pilota al pati

El pati escolar ha de ser, segons els experts, un espai no només per a activitats esportives tradicionals, sinó que ha d'incorporar altres activitats que promoguin relacions igualitàries

5 min
Gràfic del pati de dues escoles, que representa l'espai ocupat per nens i en vermell per les nenes.

Barcelona“Cada curs té un dia fix a la setmana per jugar amb la pilota a la pista, i en principi, jugar a futbol, que tant agrada”, explica Alícia Picado, mestra de primer de primària de l’Escola Parc de la Ciutadella a Barcelona. En aquesta escola pública de Ciutat Vella, els dilluns hi juguen els alumnes de primer i segon, els dimarts els de tercer, els dimecres els de cinquè, els dijous els de quart i així successivament. Així s’organitza aquesta escola, com moltes a Catalunya que han impulsat normes referents a l’ús de pilotes a l’hora del pati. “L'esport s'ha fet cada vegada més important a la nostra societat i fins ara ha sigut interpretat com una activitat bàsicament masculina”, explica Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els patis de les escoles s’han adaptat als canvis socials. Als anys cinquanta, eren espais enjardinats, amplis, sense porteries o cistelles; a partir dels anys vuitanta, les pistes d’esport van agafar molt protagonisme, en molts casos ocupant la part central de l’espai de joc escolar. “Es va considerar que l'esport era una cosa important pel desenvolupament físic, i van passar a ser pistes esportives més que patis. I com que s'assimila molt als homes, l'espai de les nenes va quedar cada vegada més reduït”, explica la sociòloga. 

Una recerca duta a terme en dues escoles de Catalunya durant un any revela, precisament, aquestes diferències de gènere en l’ús del pati. Els nens físicament actius i forts ocupen la part central del pati, i deixen espai per als trajectes dels nens menys actius i les nenes a les zones perifèriques. “L'ocupació i l'ús dels espais centrals es fa d'acord amb la jerarquia de poder, en la qual hi ha qui té dret a aquest espai i n'hi ha d’exclosos. Aquests patrons es fan encara més evidents en els espais exteriors "centrats en el futbol”, explica Honorata Grzesikowska, urbanista i investigadora de l’informe. L’estudi, que ha durat un any, s’ha fet en dues escoles de primària de Catalunya, una amb un pati amb pista central i un altre sense. Les representacions cartogràfiques dibuixen els moviments, pauses i espais recorreguts pels infants d’entre 8 a 14 anys. 

L'estudi també analitza l’ús que fan de l’espai els més petits, els infants de 3 a 5 anys que, en canvi, no tenen aquesta jerarquia espacial tan marcada. “No es revela cap diferència discernible en el moviment i la utilització de l'espai en funció del sexe biològic en aquestes edats”, explica la investigadora.

El que el pati ens ensenya 

A diferència de l'entorn regulat d'una aula, els patis ofereixen llibertat no estructurada on els infants prenen decisions sobre com passar el seu temps, on reunir-se i amb qui interactuar. “Tenen un paper fonamental en la formació de la percepció que els nens tenen d'ells mateixos i de la seva posició dins del teixit social més ampli”, comenta Grzesikowska. Els patis, com a terreny simbòlic d’experiències, juguen, segons la investigació, un paper crucial en el desenvolupament de la identitat social, els valors i les perspectives socials i culturals que tindran aquestes criatures en el futur.  

“Si els teus interessos, valors i aficions es donen només en els marges en lloc de les àrees centrals, hi ha molt poques possibilitats que el teu comportament difereixi significativament en la teva vida adulta”, adverteix la urbanista. Un pati ple de pilotes on s’estan jugant tres partits a la vegada, es converteix en una mena de camp de mines i una limitació espacial per a molts infants. “La manera en com utilitzen el pati nens i nenes és un aprenentatge i construeix la seva percepció sobre el seu dret a ocupar l'espai, a bellugar-s’hi i a utilitzar-lo”, puntualitza Subirats.

Pati d'una escola de Barcelona.

Més enllà de l’imperi del futbol

Quan als infants de l’Escola Parc de la Ciutadella no els toca la pista, poden fer jocs de pilota que no siguin amb el peu, com jugar a matar conills, a la bomba o a passar-se la pilota. “Si no tenen pilotes, juguen a altres llocs del pati i el joc és molt variat. Depenent de l'edat, tenen jocs més simbòlics i utilitzen molt l'estructura del pati com el sorral, la caseta o espais per córrer. Si són més grans, es troben en rotllana i parlen o juguen a ping-pong”, explica l’Alícia Picado. Una altra de les conseqüències positives que han detectat és que nens i nenes es barregen més entre ells en el moment del joc, cosa que no passa quan juguen a futbol o bàsquet, on els equips estan més estructurats i tendeixen a tenir les mateixes dinàmiques. “Si hi ha un «joc rei», s’estableix una jerarquia entre els infants: el que juga millor, és l’important, els que ho fan pitjor són com de segona classe. I aquí apareix la competició, que ve pel valor social del futbol”, detalla la sociòloga, autora del llibre Balones fuera

En aquesta escola de Ciutat Vella, el dia que no els toca pista, s’estalvien conflictes: “Els jocs són més tranquils i no provoquen aquesta rivalitat que provoca el futbol, són dies més calmats i no de tanta baralla”, confirma la mestra. Des del punt de vista educatiu, el joc és un moment important per a les criatures perquè els permet relacionar-se, establir regles, gestionar conflictes, aprendre a solucionar-los o actuar com un equip. “És molt important que tinguin altres tipus de jocs en els quals no sigui només l'enfrontament i la violència, i on el futbol no sigui el monopoli”, explica Subirats. 

“Per què assignar un espai tan extens a un sol camp de joc?”, es pregunta Grzesikowska. Crear dos camps de joc, incorporar porteries mòbils, posar cistelles de bàsquet situades al llarg dels camins i a diferents alçades per assegurar l'accés als nens més petits poden ser algunes modificacions positives. “El pati escolar ha de ser un espai no només per a activitats esportives tradicionals, sinó que ha de promoure activitats igualment importants, però que no tenen una representació física tan forta en el disseny”, explica Grezsikowska. Això inclou incorporar zones més tranquil·les, altres que comptin amb espais de natura i experimentació i d’altres on es pugui desenvolupar activitats de moviment. L’urbanisme feminista i la coeducació amb projectes com Col·lectiu 6, Equal Saree o Coeducacció treballen per crear espais que promoguin relacions igualitàries i trencar amb les jerarquies socials establertes. 

“S’ha de garantir que els nens i les nenes es puguin desenvolupar de forma integral i prevenir el reforçament d'estereotips, és essencial adoptar un enfocament sensible al gènere en el disseny espacial perquè impacta directament en qui rep prioritat en l'ús de l'entorn”, conclou la investigadora.

Les diferències de gènere al pati: un estudi revelador

Sota el segell Architektoniczki, Honorata Grezsikowska i Ewelina Jaskulska han investigat durant un any l’ús espacial dels patis de dues escoles de Catalunya. El projecte busca redefinir una nova jerarquia dels espais dins dels patis de les escoles. 

Realitzat des d'una perspectiva d'urbanisme basat en evidències es van engegar dos processos participatius d'un any amb infants, comunitat escolar, representants de la ciutat i pares. Aquest procés va implicar la recopilació de dades tant qualitatives com quantitatives. El seguiment dels camins dels nens durant els seus temps de descans va ser una de les diverses metodologies utilitzades durant el procés, i també qüestionaris, tallers, observacions i participació activa, entre altres. “El projecte vol entendre de forma més profunda com els dissenys espacials poden influir en les experiències de vida de nens i nenes de manera diferenciada segons el gènere”, explica Grezsikowska.

A través de la tècnica del Diagrama de Spaghetti es creen mapes que representen els patrons de moviment dels infants de 8 a 14 anys de dues escoles de primària. Aquestes representacions cartogràfiques construïdes col·laborativament amb els pares i la comunitat escolar al llarg de diversos mesos, capturen els camins recorreguts pels estudiants, els punts d’aturada i altres aspectes de la dinàmica espacial dins de l'entorn escolar. Es va comptar amb dues escoles amb patis diferents, un amb pista de futbol i una altra sense. Les conclusions són similars, però l'ocupació i l'ús dels espais centrals de forma desigual es fa més evident en el pati amb pista. “L’objectiu final és promoure la mobilitat, democratitzar l'esport i proporcionar evidències que la forma com els nens aprenen a moure's durant les pauses els acompanya fins a l'edat adulta, i influeixen en la seva participació en espais públics i en la vida social”, explica la investigadora.

stats