Miquel Bezares, el col·leccionista d’instants decisius

AdiA Edicions publica un nou llibre de Miquel Bezares, i ja són tres després d’Els voltants d’Olívia i Mal pas, però aquest El col·leccionista no és un títol més. Es tracta d’un ambiciós recull que aglutina, per primer cop, tots i cadascun dels contes de l’autor escrits entre el 1998 i el 2009, concretament els que integren la trilogia narrativa Susannes, Quan els avions cauen i Terminal B, introbables aquests darrers anys. La tasca de recuperació editorial és inqüestionablement lloable, perquè és una tragèdia que trobem fàcilment edicions dels anys cinquanta, seixanta o setanta però que tinguem tantes dificultats amb els publicats durant els vuitanta, els noranta o primeres dècades del dos mil, però també és un goig disposar d’un convit perfecte per tornar a un autor que entén el conte no com una filigrana sinó com una peça mestra d’una obra més ampla. Els textos de Bezares no presenten meres anècdotes, constitueixen els engranatges d’una aventura major, i l’edició d’El col·leccionista ho confirma.

A l’aclaridor i enlluernador epíleg de Llucia Serra Ferre, magnífica dissertació del projecte bezarià, s'hi explica justificadament que “la presentació conjunta de tots aquests relats en un sol volum respon a la voluntat de proposar-ne una lectura unitària que permeti als lectors teixir relacions i connexions entre les diferents històries proposades”. Els lligams entre els contes és temàtic i estilístic. Per una banda, hi ha un treball d’investigació de les diferents possibilitats expressives del desig –la columna espinal de tot text de Bezares– però també hi ha una exploració de la por, del que significa l’escriptura, del viatge i del que la consciència entén com a “instants decisius”. D’ells parla Bezares al costat de l’amic i prestigiós fotògraf Toni Catany, i és que el treball dels dos s’associa en aquesta recerca intrèpida i atenta: tant la narració com la fotografia cacen moments epifànics de gran significació humanal i transcendental. És el que aconsegueixen les pàgines d’El col·leccionista a través d’un estil bell, clar, sensual, conscient de la minuciositat i avar de detalls. Així de bé es gaudeix una proposta estètica que persegueix la llei de John Irving: esculpir mots talment la matèria primordial d’històries extraordinàries que emocionin.

Prepareu les maletes del desig de bones lectures, dirigiu-vos cap a aquest aeroport tan excitant i fet de pura literatura, entreu sense sense retards ni esperes a la Terminal Bezares que ens proposa El col·leccionista per iniciar un orgàsmic viatge de paraules que, sense cap mena de dubte, no podreu oblidar mai.