Cecilia Bizzotto: "Els locals d’intercanvi de parelles no són sòrdids ni bruts"

BarcelonaCecilia Bizzotto és sociòloga, però es passa els dies parlant de sexe. "Poc m’ho imaginava, que acabaria així", diu rient aquesta jove que treballa com a portaveu de Joy Club, "una comunitat virtual de persones que aposten per la sexualitat liberal, alternativa i dissident", una espècie de xarxa social on gent amb interessos sexuals més enllà dels normatius es busca i es troba.

Com ha acabat aquí, ella? "Estava acabant la carrera de sociologia i no em plantejava dedicar-me al sexe, tot i que sempre he tingut una visió molt oberta de la sexualitat", explica. De fet, el seu treball final de carrera el va dedicar a estudiar les fantasies sexuals més recurrents. "Vaig trobar que hi ha tres tipus de fantasies que gran part de la població té: el sexe en grup, les relacions de submissió-dominació i pràctiques que suposin una innovació en la rutina sexual". Va evidenciar que encara avui hi ha molt poca recerca acadèmica sobre aquest tema i va trobar apassionant bussejar en la intimitat dels que van participar en el seu estudi. "Vaig descobrir una correlació entre el tipus de parella que tens i les fantasies que realitzes. Les persones que tenen una relació monògama no fan tan realitat les seves fantasies com les que són sexualment més obertes".

Mentre feia aquesta recerca i acabava la carrera, Bizzotto treballava al servei de guarda-roba en un club d’intercanvi de parelles, el que es coneix com un club de swingers. "La feina no era gaire diferent d’una feina en una discoteca, l'única diferència és que donava condons a l’entrada", recorda. Més enllà d’això, els clubs d’intercanvis de parella "són llocs molt normals i agradables", diu, res a veure "amb la imatge sòrdida i bruta que s’ha creat al seu voltant". "Són locals on la gent va a ballar, a passar una bona estona, a conèixer gent nova i a fer sexe també. Però normalment hi ha espais separats i no et trobes la gent follant allà al mig. Simplement és un lloc on el sexe està normalitzat".

Allà va ser on va conèixer un noi que li va parlar per primer cop de Joy Club, aquesta plataforma que fa més de 30 anys que va néixer a Alemanya però que tot just estava aterrant a l’Estat, on no hi havia cap comunitat semblant. Ara hi treballa. És la portaveu de la plataforma, creadora de continguts i divulgadora sexual a xarxes, on comparteix des de la seva opinió sobre joguines sexuals fins a consells per fer bé el sexe oral, aporta informació sobre la menstruació o entrevista persones destacades en l’àmbit de la sexualitat.

"La gent necessita ara més que mai informació i continguts sexuals perquè anem tots molt perduts", diu. Creu que les xarxes són un bon lloc per fer-ho. "L’educació sexual que hem rebut, tant els joves com els grans, és molt precària. El màxim que hem après és a posar un preservatiu a un plàtan, però ningú ens ha ensenyat què és el consentiment, les identitats i les orientacions sexuals, tot l’univers de les relacions sexoafectives... Vivim en una societat terriblement hipòcrita on tothom fa sexe i moltíssima gent veu porno, que és molt violent, amb pràctiques molt extremes i molt masclista, però després costa moltíssim fer divulgació".

Per això creu que la seva feina és més important ara que mai: per combatre la desinformació i la doble moral imperant. "Molts dels debats que veig en la política actual, com tot el que es va crear al voltant de la llei del només sí és sí, són una gran demostració de la falta d’informació i educació sexual. Els comentaris que feien els polítics de dreta i extrema dreta demostraven un gran desconeixement sobre el tema del consentiment. Queda molta feina per fer", insisteix.