La llum és benestar, simplement

S’ ha d’explicar el sentit del concepte japonès akari per entendre fins a quin punt va guiar el projecte de transformació d’un habitatge situat al barri de Vallvidrera. S’ha d’explicar també que Mas-aqui, un estudi d’arquitectura, interiorisme, disseny i art situat a Barcelona, té al capdavant l’arquitecte japonès Masaaki Higashi i l’artista menorquina Esther Mir, i que els seus projectes, com ara aquest, són producte d’un bon equilibri entre certes maneres d’entendre l’arquitectura i la vida nipona i una mediterraneïtat sempre present. En aquest sentit, l’aprofitament de qualsevol petit espai és a l’ADN d’aquest arquitecte que va treballar en diferents països asiàtics i europeus abans d’establir-se a Catalunya. Però també hi és la filosofia que dona especial importància a les emocions i a l’atmosfera que es crea en un habitatge per garantir el màxim benestar possible. L’akari apunta al poder emocional que té la llum, la seva capacitat per crear atmosferes plaents i, amb això, generar espais propicis per al benestar.

La Casa Akari –és el nom que li van donar els responsables de Mas-aqui– es va pensar en funció de la llum natural que s’hi podria fer fluir, en un exercici que no només va tenir en compte la quantitat de llum que hi entraria, sinó sobretot la qualitat que tindria aquesta llum. Era complicat. S’ha de veure l’estat previ per entendre les enormes dificultats d’una reforma que, en acabar-la, tindria la imatge d’una simplicitat màxima. I era complicat, perquè no era tot el vell edifici de Vallvidrera de planta baixa i dos pisos, molt estret, el que mirava de comprar una parella. L’habitatge només disposaria de la meitat de la primera planta (20 m ), la segona planta sencera (39 m ) i una coberta que en aquells moments no era ni un terrat ni tenia accés independent. L’orientació majoritària és nord i, per acabar-ho d’adobar, estava dividit en petites habitacions i passadissos, sense llum natural, amb deficiències estructurals i de distribució tan importants que els futurs propietaris van encarregar el projecte a Mas-aqui abans de comprar-lo per comprovar si allò tenia alguna possibilitat. L’arquitecte i l’artista destaquen la llibertat i confiança absoluta que els van donar els seus clients.

Totes les decisions que es van prendre van anar orientades a guanyar llum –insistim, en quantitat i qualitat– i a guanyar espai. Estem parlant d’un habitatge petit, si més no per planta, però fins i tot sumant-les no excedeix els 60 md’interior i uns 25m de terrassa. Espai i llum havien d’anar forçosament de bracet per multiplicar la sensació d’amplitud. Per això, el blanc és absolutament predominant a tota la casa: parets, sostres amb les seves bigues i entrebigats, el perfil de l’escala volada, el bany i els mobles alts de la cuina. El blanc multiplica la llum i l’espai. A més, en convivència amb el to natural d’una fusta clara –aquí, al terra, als mobles baixos i a les portes corredisses–, l’atmosfera blanca i l’estil minimalista agafen una calidesa acollidora. Unes flors de Mas-aqui art, a cura d’Esther Mir, són un punt de color i sensibilitat.

Es va aprofitar el mal estat de la coberta, ara terrassa, per obrir-hi una gran claraboia que inunda de llum natural la cuina i la sala, fins a arribar al dormitori principal que, darrere la cuina, s’obre o es tanca amb unes corredisses en línia amb el bany, una mena de cub amb lavabo exterior que, si es mira a terra, ve marcat per les rajoles de tova vermellosa. No és l’única entrada de llum, perquè la paret del fons de la sala es banya de la claror diürna que baixa per l’escala, tan simple i tan gràfica, des de la petita zona de vidres de la terrassa. D’altra banda, l’accés a la casa, que es fa per la mitja planta que ocupen del primer pis, té la versatilitat de bona part de l’habitatge. Gràcies a les corredisses hi pot haver un vestíbul o un estudi o un passadís o una habitació de convidats o complir diverses d’aquestes funcions alhora.