El llevat de la Magdalena de Proust

“La vertadera novel·la renaixentista, constructiva, psicològica i humana no sorgeix, com ja he apuntat en altres ocasions, fins al 1678 amb La princesa de Cléves. Es tracta d'una novel·la introspectiva, valorada per la crítica dels nostres dies, que ocupa un lloc molt important en la història de les lletres, que mai fou molt popular, que alguns titllaran segurament d'avorrida, però que marca una fita. (…) Crec que Madame de la Fayette obre el 1678 el cicle de la novel·la contemporània (…) Madame de la Fayette ha estat una vertadera pionera”. Són les paraules que Llorenç Villalonga li dedica a la sèrie d’assajos Las tardes silenciosas, que va publicar a la revista 'Destino' convidat per Baltasar Porcel, responsable de recuperar-les molts anys després en el volum Els meus inèdits de Llorenç Villalonga (Edicions 62, 1987). No és estrany, per tant, que un dels més importants defensors de l’obra de Villalonga, amic personal i corrector en els darrers temps, el felanitxer Josep A. Grimalt, hagi traduït, amb notes i epíleg, aquest clàssic, com és La princesa de Clèves de Marie-Madeleine Pioche de la Vergne, comtessa de la Fayette (París, 1634-1693) per a l’exquisida editorial Quid Pro Quo, que ofereix un catàleg extraordinari.

Aquesta novel·la apassionant, perquè de passions parla i passions genera, ens mostra, amb tot luxe de detalls, les aventures i desventures, externes i internes, d’una dona casada que comença a mantenir una relació massa llicenciosa per a l’època. És un convit excitant: gràcies a aquestes pàgines traduïdes amb cura i estil penetram la psicologia d’unes criatures que deixen de ser de paper per esdevenir personatges immortals que s’esforcen per representar una època però també una cosmovisió de l’univers que representen. Publicada a final del segle XVII, va ser un escàndol majúscul però també un èxit massiu, fins a tal punt que m’atreviria a afirmar que aquesta és una de les moltes obres, com El preludi de William Wordsworth, que varen influenciar Marcel Proust quan aquest es va llançar al seu portentós projecte, el cicle narratiu A la recerca del temps perdut, que actualment es pot trobar a Viena Edicions gràcies a Josep Maria Pinto i a Edicions Proa gràcies a Valèria Gaillard.

La princesa de Clèves tindrà interès per a les persones que vulguin llegir una odissea amorosa, una proposta històrica i un dels monuments precursors de la novel·la psicològica. “També hi trobarem una concepció de l’amor, una visió del món i de l’home”, en paraules de Josep A. Grimalt. Madame de La Fayette té una escriptura que també em fa pensar en els llibres d’Honoré de Balzac, Gustave Flaubert i Iris Murdoch: portentoses radiografies narratives que emmarquen la complexitat de la vida de manera fulminant i exalten de furor mentre les llegim perquè són una mostra inqüestionable de l’art de la novel·la.