Intel·ligència artificial per llegir la ment

Un dels números de màgia més clàssics és el dels mentalistes, que se suposa que llegeixen els pensaments de l’audiència. Com tot el que passa en aquests espectacles, és un truc que no té res de sobrenatural i sí molt d’enginy, habilitat i il·lusió, així com les ganes del públic de creure que allò és possible. Perquè saber què passa dins el cap de les persones és un do que molts han desitjat.

La telepatia és precisament una de les habilitats de personatges poderosos com el Professor X dels X-Men, els jedi de Star Wars o els elfs d’El senyor dels anells, per posar exemples populars de ficció. Ara la ciència està aconseguint que aquestes fantasies s’estiguin acostant cada cop més a la realitat: gràcies a la suma de la intel·ligència artificial i la tecnologia, un estudi recent publicat a la revista Nature Neuroscience demostra que estem més a prop de poder traduir els pensaments en paraules.

Imatges i algoritmes

La ressonància magnètica funcional (fMRI, per les seves sigles en anglès) és una tècnica d’imatge que va més enllà de les ressonàncies clàssiques perquè, a part de proporcionar-nos fotografies molt clares de l’interior del cos, també afegeix informació sobre quines cèl·lules estan treballant en un moment donat. Això ho fa mesurant dades associades amb l’activitat cel·lular, com el flux sanguini o el consum de glucosa. És un procediment que ha sigut especialment útil en l’estudi del cervell, perquè ha permès saber amb força exactitud quines àrees es relacionen amb cada funció cognitiva. Es podria considerar que, actualment, és la tecnologia més usada per entendre com funciona el cervell.

El grup dirigit per Alexander Huth i Jerry Tang, de la Universitat de Texas, a Austin, ha combinat ara la fMRI amb uns algoritmes d’intel·ligència artificial com els que utilitza el ChatGPT per saber què està pensant una persona. La idea era aprofitar la capacitat predictiva d’aquest software per deduir quina paraula ens passa pel cap quan s’activen unes neurones determinades.

Per aconseguir-ho, els científics han començat per analitzar el cervell de tres voluntaris sotmesos a diverses sessions de fMRI mentre escoltaven uns pòdcasts durant un total de setze hores. Aquest exercici els ha permès gravar com fluïa la sang als seus cervells segon a segon i correlacionar-ho amb cada paraula que sentien. Un cop fet això, han aplicat la potència de la intel·ligència artificial a aquesta quantitat ingent d’informació i han aconseguit crear mapes personalitzats de quines àrees específiques del cervell s’encenen en resposta a un llarg llistat de frases o conceptes.

Amb aquestes plantilles a punt, la següent fase de l’experiment ha consistit en intentar traduir en paraules el que els passava pel cap als voluntaris quan veien un vídeo sense diàleg, escoltaven una gravació o s’estaven imaginant una història. Aquestes activitats els generaven pensaments, que el software, comparant amb el mapa que havia construït abans, intentava identificar a partir de quines neurones estaven funcionant. Els resultats, que encara no són perfectes, són, de llarg, els millors que s’han aconseguit de moment: tot i que la intel·ligència artificial no aconsegueix traduir paraula per paraula els pensaments, sí que proporciona una idea molt exacta del concepte general.

Regulació anticipada

Els treballs de l’equip de Huth i Tang són un pas més dins el camp que estudia com podem traduir els pensaments en paraules (el que en anglès es coneix com a thought-to-speech), que fins ara usava principalment implants en la part del cervell encarregada de moure els llavis per predir les paraules que s’anaven a formar, una tècnica molt més invasiva. Els èxits havien sigut més aviat pocs, perquè és una tasca extremadament complexa.

Malgrat l’avenç que representa, el nou algoritme tampoc no pot llegir exactament els pensaments, cosa que suggereix que encara queda molta feina per arribar a l’objectiu final. A més, cal tenir en compte que els mapes d’activitat mental són diferents per a cada persona, per la qual cosa és poc probable que es pugui dissenyar un traductor universal de pensaments a partir d'aquesta tècnica.

Tot i les seves limitacions, aquest estudi posa en evidència, un cop més, la necessitat que les lleis i les normatives segueixin de més a prop els avenços de la ciència. Per començar, la possibilitat de saber què pensa algú, ni que sigui per sobre, obre un dilema ètic sobre els límits de la privacitat. Avisa també dels riscos que aquesta tecnologia s’usi per exercir un control més ferri sobre la població en estats absolutistes, ja que, un cop perfeccionada, seria impossible d’enganyar i fins i tot es podria fer servir en contra de la voluntat dels subjectes. Per altra banda, les mateixes eines es podrien utilitzar de manera positiva per permetre que persones que no poden parlar es comuniquessin.

La màquina de llegir ments encara no és una realitat, però cada vegada ens hi acostem més, i convindria establir com més aviat millor un marc regulador que ens permeti treure’n beneficis sense caure en els múltiples paranys que ens presenta.