Un home esquiva l'Alzheimer hereditari durant 20 anys per una doble i rara mutació
Neurocientífics colombians descobreixen el segon cas al món de resistència als símptomes de la demència
BarcelonaAl nord-oest de Colòmbia, en una zona muntanyosa d'Antioquia, hi viuen 1.200 persones amb una rara mutació que els condemna a patir demència amb poc més de 40 anys. Normalment, acaben morint als 60 anys. Comencen amb pèrdues de memòria sobtades i, poc després, arriben els símptomes d'un Alzheimer precoç. Aquesta empremta genètica heretada es coneix com a E280A o Paisa, que és com s'anomenen els habitants d'aquesta regió colombiana, on s'han identificat un total de 25 famílies extenses afectades. Però quan un membre d'un d'aquests nuclis va ser avaluat per primera vegada als 67 anys, els neuròlegs van observar impressionats que, tot i tenir la mutació, cognitivament era normal. J. estava destinat a patir demència abans dels 50 anys, però n'havien passat prop de 20 i no havia tingut ni un sol símptoma.
L'equip del neuròleg colombià Diego Sepúlveda ja havia trobat el 2019 una dona que havia esquivat l'Alzheimer malgrat tenir aquesta funesta alteració al gen presenilina-1. Al trobar-se amb aquest segon cas extraordinari, l'investigador va voler-lo seguir de prop i aquest dilluns l'ha publicat a la revista Nature, batejant-lo com el segon pacient del món amb resistència temporal a aquesta malaltia hereditària. Malgrat que l'home va acabar desenvolupant una demència moderada, el seu cervell va eludir la patologia durant més de dues dècades i ara els científics esperen que la informació proporcionada per aquestes dues persones permeti aprofundir en el coneixement de noves vies moleculars i imitar les mutacions per implementar tractaments que protegeixin de l'Alzheimer.
El deteriorament cognitiu de l'home referenciat a l'estudi hauria d'haver començat als 44 anys, però no va començar fins als 67 anys. I l'Alzheimer no va debutar fins als 72 anys, més de dues dècades després de l'esperat. Finalment, va morir als 74 anys per una pneumònia d'aspiració, que és habitual en persones que ja no poden empassar per culpa de les pèrdues cognitives. Sepúlveda, del Centre Mèdic Universitari d'Hamburg-Eppendorf (Alemanya), va examinar el cervell i es va adonar que hi havia plaques de la proteïna beta-amiloide, una substància que s'acumula en grans quantitats i que la ciència considera o bé una de les principals causes o bé un signe evident de l'Alzheimer.
Contrarestada
Amb tot, no hi havia rastre dels cabdells neurofibril·lars de proteïna de tau a l'escorça entorínica, que és una de les àrees cerebrals vinculades a la memòria i que primer es veuen afectades per la neurodegeneració. Segons els investigadors, la vulnerabilitat genètica a patir Alzheimer es va veure contrarestada amb una altra mutació, que han batejat com a Reelin-Colbos perquè es dona a la proteïna Reelin. Si aquesta substància s'enganxa als receptors cerebrals, s'evita l'acumulació de tau. En el cas de la dona resistent a l'Alzheimer, en canvi, la variant genètica es donava al gen que codifica l'apolipoproteïna E (APOE), anomenada Christchurch. Ella va viure sense deteriorament cognitiu gairebé trenta anys després de l'edat prevista d'aparició dels símptomes, tot i que el seu cervell mostrava indicis clars d'Alzheimer.
Els investigadors suggereixen que la variant Reelin-Colbos pot ser més eficaç per limitar l'acumulació de proteïna tau i la formació de cabdells. Encara que no poden descartar completament que altres factors, incloses variants genètiques addicionals, hagin contribuït a la resistència del pacient davant dels símptomes, les proves experimentals en estudis preclínics impliquen fortament aquesta variant. L'equip té previst continuar la feina per identificar més pacients protegits d'aquestes famílies colombianes i també investigar tractaments dirigits a aquesta via protectora.
"La natura va fer un experiment excepcional amb aquests subjectes: els va dotar d'un gen que causa l'Alzheimer i, alhora, d'un altre gen que els va protegir dels símptomes de la malaltia durant més de dues dècades", destaca Francisco Lopera, director del Grup de Neurociències de la Universitat d'Antioquia i coautor del nou estudi, així com un dels investigadors que van descobrir la variant Paisa.
