Família

Quan un germà fa ombra a l'altre

Les relacions fraternals en què un eclipsa l'altre són més habituals entre germans que es porten pocs anys de diferència

Una nena es mira la seva germana petita
11/03/2023
3 min

La Ivet té vuit anys i és la germana gran d'en Quim, que en té quatre. Són germans, però no s'assemblen gens de caràcter: la Ivet sempre ha estat tímida i observadora i en Quim és espontani i xerra pels descosits. La germana gran va viure els típics moments de gelosia amb l'arribada del petit, però des que aquest va començar a parlar a poc a poc s'ha anat fent més reservada.

Sense voler-ho, en Quim ha començat a fer ombra a la Ivet. A les trobades familiars i d’amics, el petit acapara l’atenció de tothom: és divertit i seductor i sempre fa riure. A l’escola, fins i tot els companys i companyes de classe de la gran coneixen el petit i el saluden efusivament pels passadissos del centre. Els pares ja fa temps que noten que fins i tot a casa, la Ivet passa desapercebuda i l’altre sembla el rei de la festa. No saben ben bé com actuar, els agradaria que tots dos poguessin mostrar-se i fer-se sentir igual perquè tots dos tenen molt a aportar, però tampoc poden canviar la manera de ser dels seus fills.

La relació entre germans és una de les primeres que viu qualsevol ésser humà i aquesta és la base de les relacions socials que tindrà en un futur amb la parella, els amics o els companys de feina. És una relació transcendental i que, a més, durarà anys.

La família és una microsocietat i com en tota dinàmica de grup és normal que es donin relacions on els uns fan ombra als altres. Cadascú té el seu paper segons les seves característiques personals i de caràcter. "El nostre rol com a educadors és acompanyar els infants, fer-los comprendre els seus trets d’identitat i reivindicar-ne el costat avantatjós. No hi hem de projectar cap expectativa, sinó estimar-los tal com són i incondicionalment", explica Montse Caselles, psicòloga que actualment treballa com a referent de benestar emocional comunitari als centres d'atenció primària de Tremp, Sort i el Pont de Suert.

Les relacions fraternals on un eclipsa a l'altre són més habituals de veure entre aquells germans que es porten pocs anys de diferència. "Quan un fill neix durant els dos primers anys de vida genera el vincle amb els seus progenitors. Si arriba un nou membre a la família durant aquest període, és normal que els pares no tinguin el mateix temps de dedicació ni per l'un ni per l'altre", assegura Caselles.

Cal estar atents i detectar quan passa perquè sempre va acompanyat d'emocions. El que fa ombra augmenta la seva autoestima i s'empodera, o també creix el seu grau d'exigència i, per tant, apareix l'ansietat. En el cas de qui se sent eclipsat, hi ha una pèrdua de confiança en si mateix i pot acabar vivint emocions relacionades amb l'ansietat, la depressió i fins i tot l'autolesió en els casos més extrems. "De vegades són relacions no sanes que acaben en abús i fins i tot violència verbal", comenta.

Quin ha de ser el paper dels progenitors

Perquè aquestes situacions no es donin, com a pares podem educar, però és cert que hi ha una part que hem d'entendre i assumir que no depèn de nosaltres, sinó del seu caràcter. Però sempre hi ha coses que podem fer per ajudar-los a equilibrar la relació.

Si els fills són molt seguits, és important que els dos progenitors dediquin temps i espai a cadascuna de les criatures separadament. Si són infants més grans, és més fàcil que entenguin la situació i generin empatia per les necessitats de l'altre.

Montse Caselles assenyala: "Com a pares hem de tenir clar que no hem de prendre part ni per l'un ni per l'altre. Hem de mantenir la calma, si hi ha conflicte cal separar-los i sobretot tenir una actitud sempre d'escolta activa i validar les emocions dels nostres fills i filles. Continuar posant límits i entre tots buscar una solució perquè entre ells pugui haver-hi entesa". I afegeix: "Hem d'entendre que els nostres fills són diferents i, per tant, no els hem de comparar mai. Cal vigilar molt el nostre llenguatge. L'educació surt de l'autoeducació".

Tania García, educadora sociofamiliar i escriptora especialitzada en temes d'educació opina que cal comprendre que en tota relació "sempre hi ha conflictes i necessitats diferents". "Però el més important és veure com els estem acompanyant. Perquè és comú veure pares que se'ls fa un munt i acaben educant amb crits, amenaces, comparacions o posant etiquetes, i això no hi ajuda", assegura.

García, que també és autora d'Hermanos. Educar la relación entre tus hijos de l'editorial Vergara, afirma que en les relacions familiars sempre hi ha un tema de "favoritisme", que no té per què anar lligat amb "l'ordre d'arribada del fill, ni el gènere, sinó més aviat per un tema de semblança física o interessos comuns". "Com a pares hem de ser honestos amb nosaltres mateixos, reconèixer aquest favoritisme i evitar demostrar-lo davant dels fills", conclou aquesta educadora.

Recursos literaris i audiovisuals
  • 'Coco i Piu'

    Els contes i novel·les de la literatura infantil i juvenil són sempre un dels millors recursos que com a família sempre hauríem de poder utilitzar. Si no sabem com treure o abordar algun tema a casa amb un llibre sempre serà molt més fàcil

    Per parlar de les diferències entre germans, i com malgrat aquestes ens estimem, ens entenem i ens cuidem un a l'altre, un llibre que sempre funciona molt bé és Coco i Piu d'Alexis Deacon publicat per Ekaré. Dos ous es trenquen i de dins en surten un cocodril i un pollet, dues cries ben diferents una de l'altre, però es fan companyia i es cuiden talment com si fossin germans.

  • 'Caragol'

    Un altre que parla de l'admiració del germà petit cap al gran és Caragol de Minu Kim publicat per l'editorial Juventud. El protagonista d'aquesta història ha decidit sortir en bicicleta amb el germà gran i els seus amics. El problema és que la bici del petit no té pedals i, per tant, no pot anar al seu ritme. A l'inici es frustra perquè ell vol seguir al germà gran, però quan abaixa el ritme i comença a admirar tot el que l'envolta es retroba a ell mateix.

  • 'Mitjà'

    Sovint els infants que viuen a l'ombra dels germans són els mitjans, que no troben massa el seu lloc o no se senten especials dins la família, en aquest cas l'àlbum Mitjà de Susanna Isern i Manon Gauthier de l'editorial La Fragatina us encaixa a la perfecció. Aquest retrata a tres germans ossos, el mitjà és el protagonista de la història. Sempre té la sensació que fa coses "mitjanes" però un dia la seva concepció canvia i veu que ell té molt a aportar a la seva família.


  • 'This is us'

    Si tenim fills preadolescents o en edat adolescent potser la millor manera que tindrem de connectar amb ells serà amb la pantalla.

    Una sèrie que ha inspirat últimament a moltes famílies és la de This is us creada per Dan Fogelman a on es mostren fragments de la vida de la família Pearson del passat, present i futur. Donant especial protagonisme als seus tres fills i la seva relació entre ells amb més d'una ombra. Una sèrie que ha captivat a tothom perquè ha sabut mostrar la bellesa de la imperfecció.

  • 'The other two'

    Una altra que ens farà riure a tots és The other two creada per Chris Kelly i Sarah Schneider a on veurem el dia a dia de dos germans millennials que no troben el seu lloc en el món i a més han d'acceptar el salt a la fama sobtat del seu germà petit que s'ha fet Youtuber.

  • 'Donetes'

    I, per acabar, un clàssic de tots els temps, Donetes. Hi ha un munt d’adaptacions cinematogràfiques de la novel·la de Louisa May Alcott del 1868. En totes hi podem veure la vida de les quatre germanes March, totes quatre ben diferents, amb les seves aspiracions, pors, somnis, malentesos i reconciliacions

stats