Afropoderossa: "És molt frustrant créixer i sentir que pel teu color de pell et veuen lletja"

BarcelonaAfropoderossa és el nom amb el qual és coneguda Perla Silvia Ayang a les xarxes socials, on té més de 100.000 seguidors i comparteix les seves idees sobre el racisme, el masclisme, l’homofòbia... Sense pèls a la llengua, combat els estereotips i els prejudicis. Aquesta jove nascuda el 1991 a Guinea Equatorial va arribar l’any 2004 a Barcelona, on es va adonar ben aviat que el racisme estava molt present en una societat catalana que ella imaginava moderna i avançada. A través de bromes, comentaris i fins i tot frases fetes a les quals ningú presta atenció es va adonar que la veien com una "estranya", algú "diferent", i va intentar canviar-ho.

"És molt frustrant créixer i sentir que pel teu color de pell et veuen lletja. Per això vaig començar a intentar encaixar en l’estereotip de bellesa més blanca, allisant-me el cabell, amagant els trets més identitaris per assemblar-me a l’ideal de bellesa occidental", diu. Fins que un dia va dir prou. "Vaig veure que tenia el cabell destrossat, em queia i me l’havia gairebé cremat; llavors vaig decidir que ja n’hi havia prou d’amagar-me". El cabell va ser el primer pas d’una lluita personal cap a la recuperació de la seva identitat.

"El cabell afro és la nostra identitat. És un símbol de la lluita contra el racisme, ja que als anys 70 es va convertir en l’emblema de la croada contra el racisme. Hem de recordar que als Estats Units, la Cambra de Representants va aprovar l’any passat el projecte de llei que preveu la no-discriminació de les persones que duguin el cabell afro. El 2022! Queda clar que és molt més que cabell, és un símbol de lluita i s’ha de reivindicar. És un emblema cultural, d’empoderament i de lluita, d’una lluita que segueix fins avui dia i a la qual li queda molt camí per recórrer".

Per explicar aquest tema i molts altres que afecten les persones negres, ha escrit el llibre España no es solo blanca, publicat per Molino, en què no només retrata el racisme actual, sinó que rescata de la història grans personatges negres que han estat invisibilitzats. "Hi ha gent que m’ha dit que s’ha sentit atacada pel meu llibre, però en realitat crec que el que el llibre fa és obrir els ulls. És un contingut educatiu que planteja moltes reflexions i pot portar a l’autocrítica, cosa que pot molestar perquè molta gent té inèrcies racistes i no n’és conscient: és important que ho sàpiguen perquè les han de canviar".

Perla Silvia Ayang diu de forma clara i contundent que el color de la pell segueix provocant discriminació a l’Estat, encara que això a molta gent la sorprengui. "Només cal que repassem casos sonats com el del jugador del Reial Madrid Vinícius o el de Miss Múrcia, que han rebut atacs racistes de forma indiscriminada", explica. Més enllà d’això, hi ha el dia a dia de milers de persones negres anònimes que ho viuen sense tot el ressò mediàtic que envolta la gent famosa. Ella, per exemple, està en un procés judicial arran d’una denúncia que va posar pels insults racistes que va rebre el seu fill, de 6 anys. "A classe de taekwondo, el professor li deia que tenia el cabell d’escombra, davant de tothom, enrient-se'n, i fins i tot un dia el va obligar a netejar aigua de terra amb el cul mentre tothom s’ho mirava. Fins i tot els nens de la classe li deien: «Negre, torna al teu país». Ell es justifica dient que era broma, que tot va ser un malentès, però això no és cert, és racisme".

Ayang assegura que no veu una millora entre el que va viure ella quan va arribar a Barcelona i el que viu ara el seu fill petit, cosa que li dol i la preocupa, sobretot l’auge de l’extrema dreta. "Els seus discursos estan normalitzant missatges racistes, és molt perillós. Com més es difonen aquests missatges, més racista es torna el país", alerta.