Tradicions
Suplements 04/01/2024

Van existir els Reis d’Orient?

Mites i veritats d’una de les tradicions més arrelades de les festes de Nadal

Cristina Torra
5 min
Els Reis Mags arribant al port de Barcelona, el 5 de gener de l'any passat

BarcelonaAigua al balcó per als camells, tres gots d’aigua i uns talls de torró al menjador per als Reis i les sabates del papa, la mama i els nens a la finestra. Feina feta. Són les 9 del vespre i a casa, els petits ja dormen. És la Nit de Reis i cal anar a dormir d’hora si volem que es faci la màgia. Al matí: sorpresa! Trobem un menjador ple de regals i els gots i la galleda ben buits. La tradició dels Reis és, per a molts, una de les més màgiques de l’any. Però, d’on ve? Què hi ha de cert i què és un mite?

L’Església catòlica celebra el 6 de gener, el dia de l’epifania, el dia que els Reis d’Orient van adorar el nen Jesús a l’estable de Betlem on havia nascut: “Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven “On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo”. Aquest és l’inici de l’Evangeli segons Sant Mateu (2, 1-12) i una de les úniques referències escrites que tenim del que actualment coneixem com la tradició dels Reis d’Orient. “Segons l’Evangeli, els Reis d’Orient eren uns astrònoms perses que van llegir el cel i van veure que un esdeveniment molt important estava passant: el naixement del rei dels jueus. Per això van començar un viatge, seguint la informació que els havien donat els astres, fins a Betlem”, explica Josefina Roma, professora jubilada d’antropologia de la Universitat de Barcelona. “El que passa és que des de molt al principi, tot i que no hi ha cap pista, a totes les pintures, s’han representat com a reis”, detalla. Es diu que a la catedral de Colònia descansen les seves despulles, però “és dubtós i no se sap quina fiabilitat té aquesta afirmació. Com passa amb les relíquies, que també moltes vegades són dubtoses”, detalla.

De fet, tant l’església d’Armènia com la de Síria defensaven la teoria que no eren tres savis, sinó dotze. Segons el llibre El Nadal desconegut de Gema Sirven és una quantitat que “coincideix amb la dels dotze apòstols, la de les dotze tribus d’Israel i, també, la dels dotze mesos de l’any. El dotze és un nombre que apareix sovint en llegendes i mitologies, ja que es considera símbol de l’ordre i del bé segons la numerologia (creença que atribueix un significat als nombres)”.

Símbols

Segurament els van fer reis perquè com a savis astrònoms ja eren importants, però van aprofitar per nodrir-ho de més simbologia. “Que els reis siguin blanc, ros i negre no és gens creïble –explica Roma–. El que s’ha volgut simbolitzar és que tots els pobles convergien en adorar el nen Jesús”, detalla. A més, afegeix que a les esglésies ortodoxes “no tots tenen la mateixa edat, també es vol simbolitzar les tres facetes de la vida: el rei blanc és el primer, el més vell, el més savi, el que sap més coses; llavors arriba l’adult, entremig; i per últim, el negre, el més jove, el que encara ha de fer més passos per entendre la vida”.

El que sí que deixa clar l’Evangeli són les ofrenes que presenten al nounat els savis: “Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.” I, segons Roma, això també té un simbolisme: “l’or com a rei, pel poder que té aquest metall tan preuat; l’encens com a Déu, ja que és un símbol d’adoració, i la mirra, com a home, ja que es considera un bàlsam molt preuat que serveix per embalsamar els cossos que tenen una condició mortal”.

Significat profund

Més enllà de tots aquests símbols hi ha uns altres significats que barregen creences cristianes i també de paganes. “En el món cristià que els Reis deixin regals als infants significa el camí dels difunts cap a la plenitud i se’ls ajuda des d’aquí, a través dels nens –explica la professora d’antropologia–. Des del novembre, amb Tots Sants, fins al gener, amb els Reis, hi ha un període amb un seguit de tradicions que representen aquesta unió amb els avantpassats. I es creu que són ells els que ens beneeixen a través dels regals que reben els nens. Sant Nicolau, Santa Caterina, Sant Andreu... Tots estan relacionats amb tradicions de figures que porten regals a la canalla”, detalla Roma. I encara afegeix: “Són els nens els que d’alguna manera fan de sacerdots: guien els difunts, i per això reben una paga que es tradueix amb els regals i és l’ofrena de la qual gaudeixen. Tot té aquest significat: l’inframon que passa al món superior”. De fet, segurament per això rebem els Reis amb torxes i fanalets: “La llum tenia la missió d’acompanyar els avantpassats i guiar-los”, explica.

“I tot plegat recorda els rituals precristians, perquè la humanitat tendeix a repetir els rituals encara que els transformi –considera la professora–. Per exemple, als països nòrdics, amb l’evangelització, es van deixar de banda alguns arbres que representaven déus pagans i es va posar l’avet, perquè no representava cap d’aquests déus”, explica. També reconeix que actualment costa molt veure-hi tot això representat: “Ara hem de deixar unes sabates de gegant perquè tenim un gran consumisme, però a mi m’agrada pensar que tot és una continuïtat de tradicions ancestrals i que ens hem de quedar amb el més bonic perquè les generacions futures ho puguin continuar”.

Quins països celebren els Reis?


Si us pregunten a quins països arriben els Reis, a la llista hi trobareu països de tradició catòlica com Catalunya: Cuba, Mèxic, Puerto Rico, Veneçuela, Paraguai o Uruguai. I segons el llibre El Nadal Desconegut hi ha petites variacions. “A Veneçuela el matí de Reis els nens i les nenes es lleven amb una taca de carbó a la galta; es veu que és el petó que els ha fet el rei Baltasar mentre dormien.” El llibre també explica que no reben el mateix nom arreu del món: “Al Perú, els van batejar com a Inkarri (rei inca), Mistirri (rei mestís) i Negorri (rei negre)”.

5 campaments per veure la màgia dels Reis

A part de les famoses cavalcades i de les tradicions que tothom segueix a casa per preparar l’arribada dels Reis, cada cop se sumen noves tradicions a l’arribada dels Reis Mags per veure els seus patges i com es preparen. Aquí en recollim un grapat per gaudir de la màgia amb els més petits de casa.

La Fàbrica de Regals de Barcelona

Ja fa uns quants anys que l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu s’habilita com el gran magatzem dels Reis Mags a la ciutat. Els dies previs podeu acostar-vos-hi (amb entrada prèvia) per veure de primera mà com els follets i els operaris màgics treballen a marxes forçades per preparar els regals de tots els nens.

La fàbrica dels Reis, a Barcelona, en una imatge d'arxiu.

La Fàbrica dels somnis de Molins de Rei

Acompanyeu la Fada dels somnis en un món màgic. Aquí, a més de donar la carta als carters reials, podreu descobrir el procés de comanda, fabricació i entrega dels desitjos. Que comenci la màgia!

La Factoria dels Reixos a Lleida

La Llotja de Lleida es transformarà durant dos dies en un viatge per descobrir l’imaginari que desperta la nit dels Reixos. Un espectacle de música i teatre us permetrà descobrir com és l’equip que treballa en aquesta nit: carters reials, embolicadors de regals, obrador del tortell, els carboners o els obrers “umpalumpas”.

L’Oficina Màgica d’Andorra

És una parada obligatòria per a tots els qui visiteu el Poblet de Nadal d’Andorra la Vella. Aquí els encarregats de rebre les vostres cartes són els Menairons, uns éssers fantàstics molt petits que durant aquestes dates ajuden els Reis.

El Ban Reial d’Alcoi

Un acte molt singular que aquest any celebra el centenari. L’emissari dels Reis d’Orient passeja per Alcoi recitant el Ban, una sèrie de versos que anuncien l’arribada de Ses Majestats. Ho fa acompanyat de les “burretes”, que porten les bústies reials als lloms perquè tots els infants puguin deixar les seves cartes.

stats