El diable, una influència literària perversa i fructífera

Barcelona"Des del meu punt de vista, un home no és un home si no té un trosset del diable dins seu", diu Jane Eyre en un fragment de la novel·la homònima de Charlotte Brontë. Aquesta citació forma part de l'extensa, versàtil i sorprenent antologia sobre literatura inspirada pel diable –que ha rebut noms com Satanàs, Llucifer i Baal– i que publica Blackie Books. Seleccionada i prologada per Jorge de Cascante, El gran libro de Satán (2021) reivindica la presència sostinguda i polimòrfica del mal en la història de la literatura, amb exemples canònics com els de Dante Alighieri, Charles Baudelaire, els germans Grimm i Nathaniel Hawthorne, però també amb narracions escrites expressament per al volum, signades per autores com Irene Solà, Belén Gopegui, Sara Mesa i Elisa Victoria.

"Cal tenir els ulls sempre oberts: el mal s'amaga on menys t'ho esperes", assegura l'antòleg del volum, abans d'afegir: "Qui de nosaltres no ha mentit, robat assassinat...? Potser m'estic quedant una mica sol, ara, però em sembla que més o menys s'entén el que vull dir". El que Jorge de Cascante defensa és que "tothom guarda un costat fosc que no descansa", i tot seguit recorda alguns personatges històrics que sense haver estat posseïts pel diable han comès actes esfereïdors, des de Gilles de Rais, aristòcrata que va matar desenes de criatures al segle XV, fins a Ilse Koch, el guarda del camp de concentració de Büchenwald que va arribar a decorar llums amb la pell humana dels presoners. "Hi ha algun element en la bogeria de l'ésser humà que fa que el mateix Satanàs fugi de nosaltres, horroritzat a causa de la seva pròpia obra, i Déu ens contempli amb llàstima", escrivia William Faulkner en una de les seves novel·les més conegudes, Absalom, Absalom!

Un adversari poderós

La paraula satanàs és d'origen hebreu i significa adversari, antagonista. El judaisme el veu com una metàfora de la inclinació al mal. El cristianisme i l'islam li atribueixen l'aparença d'àngel caigut que, tot i les bones intencions inicials, s'acaba rebel·lant contra Déu i és desterrat a l'infern. És des de les profunditats d'aquesta dimensió que es converteix en el gran boicotejador de la bondat divina. Només cal recordar, en aquest sentit, les temptacions a les quals sotmet Jesucrist durant els 40 dies de dejuni al desert. "El diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Et donaré tot això si et prosternes i m'adores» –llegim a l'Evangeli segons Mateu–. Li diu Jesús: «Vés-te'n, Satanàs!» Diu l'Escriptura: «Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol»".

Les trobades amb el diable, traumàtiques o fructíferes, motiven una de les sis seccions d'El gran libro de Satán, que suma 666 pàgines, el número de la bèstia. Hi ha des d'un fragment de la Divina Comèdia, que al segle XIV va contribuir a donar forma decasil·làbica a l'infern i el purgatori, fins a la investigació que proposa Michael Chabon a El dios de la risa oscura o l'aparició del diable en un parc infantil al relat de Ray Bradbury (El parque infantil). "Si et creues en el camí de Satanàs, percebràs la seva malenconia i tindràs por que te l'encomani, però no tinguis por, que ell sempre tindrà un acudit per animar-te –comenta l'antòleg–. I un altre per arrencar-te l'ànima".

Pactar amb el diable

A Enoch Soames, de l'escriptor i caricaturista Max Beerbohm, un poeta fracassat però convençut que, un cop mort, tindrà la fama que mereix, ven l'ànima a Satanàs per poder viatjar fins al cap d'un segle i passar unes hores al món que l'haurà convertit en un clàssic. Aquesta és una de les narracions més emblemàtiques de la secció que, inspirada pel pacte de Faust a la tragèdia de Goethe, ha mogut autores com Karen Russell, Kelly Link, Holly Black i Beatriz García Guirado.

"Dibujó una cruz en el suelo. La tierra era negra. Despertó a los gusanos, y se meó encima. Para invocarlo. De pie. El chorro de pis hizo pequeñas burbujas. Dibujó otra cruz y se restregó en ella. Estaba fría. Como su miembro. Como un cuchillo que en vez de matarte te daba la vida". Així comença Todos los nombres, breu i impactant relat inèdit d'Irene Solà, que forma part de la secció dedicada a les invocacions del mal, i que compta amb aportacions clàssiques com les dels germans Grimm (El hermano mugriento) i G.K. Chesterton (El aristócrata), però també incorpora la mirada contemporània d'Elisa Victoria, que ambienta la seva narració, Polígono Industrial El Pino, en un pis perifèric on se celebra una festa en què sonen cançons de la primera edició d'Operación Triunfo.

La veu de Satanàs

La imaginació literària no té fronteres, i tan aviat pot interessar-se per la possessió diabòlica –com fan Neil Gaiman a El precio, Fernanda Trías a Camuflaje i Sara Mesa a Verde clarito– com per donar veu a sa majestat satànica. L'antologia ofereix una selecció del canònic –i divertidíssim– Diccionari del diable d'Ambrose Bierce, en català disponible a Angle. Així, defineix la fidelitat com "la virtut que caracteritza aquells que estan a punt de ser traïts" i el plaer com "la forma menys detestable del tedi". Hi ha, també, un fragment extens d'una de les novel·les satàniques per excel·lència, El mestre i Margarita, de Mikhaïl Bulgàkov –que Xènia Dyakonova ha tornat a traduir al català per a Proa– i el conte de Mark Twain El forastero misterioso, més divertit que tenebrós. "L'ésser humà està fet a partir del fang, el vaig veure néixer. Jo, en canvi, no –assegura el diable a la narració–. L'ésser humà és un museu de malalties, una llar d'impureses. Arriba avui i se'n va demà. Comença sent fang i se'n va fent pudor. Jo soc de l'aristocràcia dels immortals. I l'ésser humà té un sentit moral... totes aquestes característiques mostren les diferències entre vosaltres i jo".

El gran libro de Satán complementa cada secció amb un apartat de citacions ben triades de novel·les, narracions, poemes i assajos. També màximes com les d'Anton Lavey, escriptor i autoproclamat Papa Negre: "Satanàs representa tot allò que anomenem pecats, perquè condueixen a la gratificació física, mental o emocional". Sigui des d'una perspectiva arquetípica o des de múltiples variacions –avantguardistes i postmodernes–, l'antologia és un mostrari esponerós de l'influx de les tenebres com a inspiració literària. Potser una de les claus de la persistència del diable en el temps –i, per tant, de la seva vigència– sigui la que va donar Walt Whitman en un dels poemes de Fulles d'herba: "Desafiant-vos, jo Satanàs continuo viu, i m'aparec en noves terres (i a les antigues també) / sempre hi soc, al meu lloc, a punt del combat, igual que els altres, real com qualsevol. / El pas del temps no farà que canviïn les meves paraules".

Cinc llibres plens de dimonis

Escrita a principis del segle XIX, la tragèdia de Goethe –un dels cims del Romanticisme, que alhora transcendeix el moviment literari i artístic– actualitza una història del folklore alemany segons la qual un mag ambulant ven l'ànima al diable a canvi de poders màgics i de sabers secrets. A l'obra de Goethe, el pacte ha de servir al savi protagonista per enamorar Margarida, i després salvar-la. Res no serà tal com imaginen Faust ni tampoc Mefistòfil, la força de la foscor amb qui s'ha aliat. En català destaquen les traduccions de Josep Lleonart (Proa, 1938) i la de Jaume Ortolà (Riurau, 2009).

Adalbert von Chamisso ha passat a la història de la literatura per una novel·la breu de lectura addictiva, La meravellosa història de Peter Schlemihl (hi ha edicions catalanes a La Magrana i a 3i4). Publicada en alemany el 1814, explica les peripècies d'un home que es ven l'ombra al diable a canvi de disposar d'una bossa de monedes d'or sempre plena. A partir d'aquell moment, encara que disposi de diners es converteix en un pària social. Schlemihl no triga a rebre una segona visita de Satanàs, que li proposa tornar-li l'ombra a canvi de l'ànima. L'acceptarà?

Tot i que va ser escrita a finals dels anys 20, El mestre i Margarita no va poder veure la llum fins al 1967 per la virulència de la sàtira social contra la Rússia soviètica que s'hi descriu. Ambientada a Moscou en ple comunisme, la novel·la –que compta amb traduccions catalanes de Manuel de Seabra (La Magrana, 1985) i Xènia Dyakonova (Proa, 2021)– narra l'arribada del diable i el caos que és capaç de provocar a la societat descreguda del moment. Satanàs apareix personificat en el mag Voland i un petit seguici d'ajudants, entre els quals hi ha una bruixa i un gat. Al món literari que retrata abunden les enveges i la mediocritat.

No va ser fins al 2014 que es van poder llegir les anotacions que el poeta Jacint Verdaguer havia pres entre el 1890 i el 1892 després de les sessions d'exorcisme que practicava juntament amb el capellà Joaquim Pinyol en un pis del carrer de Mirallers. "No et descuides de dir-me sempre Atràs; o tu em diràs atràs satanàs o jo et diré atràs Verdaguer”, anota el poeta en un dels quaderns, publicats per Verdaguer Edicions. La pràctica d'aquests rituals va costar al poeta l'expulsió de la casa del marquès de Comillas, de la qual era el capellà, i l'ostracisme de l'última dècada de la seva vida.

El trajecte per l'infern i el purgatori abans d'arribar al paradís ocupa bona part de la Divina Comèdia que Dante Alighieri va culminar el 1320. Tres segles i mig després, John Milton explicava, al Paradís perdut (1667), la rebel·lió de Satanàs i l'expulsió d'Adam i Eva de l'Edèn. L'infern com a lloc ple de dimonis, però també com un espai de tortura existencial, ha motivat més recentment el poemari Avern (2006) de la premi Nobel de literatura Louise Glück. Traduït al català el 2021 per Núria Busquet Molist i publicat per Edicions del Buc, el llibre explora l'inframon amb versos com aquests: "La mort no em pot fer mal, / no més del que tu m'has fet, / estimada vida meva".

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir El gran libro de Satán a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.