Deu raons de la vigència de '1984', de George Orwell

Barcelona"La guerra és pau". "La llibertat és esclavatge". "La ignorància és força". Aquests són els tres eslògans que es poden llegir per tot arreu a la ciutat de Londres on viu Winston Smith, un funcionari de 39 anys que un bon dia comet dos actes subversius: començar a escriure un dietari –la individualitat està mal vista, a la societat on viu– i omplir mitja pàgina amb una consigna que posa en perill la seva vida, "Fora el Gran Germà".

Som al món de 1984, el malson que George Orwell (1903-1950) va idear a finals de la dècada dels anys 40, retirat a l'illa escocesa de Jura. Atemorit pel possible esclat d'una guerra nuclear i horroritzat contra els règims de Hitler i Stalin, l'escriptor i periodista va explicar la peripècia d'un personatge que s'alça contra un règim polític pensat per acabar amb la llibertat dels seus ciutadans. La novel·la continua mantenint una vigència pertorbadora més de set dècades després d'aparèixer.

La societat totalitària que Orwell descriu a 1984 és "una barreja entre ideologia, burocràcia, tecnologia i por", explica l'assagista Dorian Lynskey a El ministerio de la verdad (Capitán Swing, 2022), on reconstrueix les influències de la novel·la, el procés creatiu i la llarga influència que ha tingut. Al llibre, Orwell disparava contra el nazisme i el comunisme soviètic, però, llegint-lo ara, l'Oceania on viu Winston Smith pot recordar la Xina de Xi Jinping, la Rússia de Vladímir Putin i la Corea del Nord de Kim Jong-un. "Tant Orwell com Hannah Arendt, que el 1951 va publicar Els orígens del totalitarisme, van arribar a conclusions similars –continua–. Aquests règims busquen materialitzar una fantasia, i l'espai entre mite i realitat només pot eliminar-se amb un engany permanent i una crueltat sense precedents".

També els Estats Units de Donald Trump venen al cap quan es rellegeix el clàssic d'Orwell, sobretot pel que fa a la inestabilitat de la veritat. "Qui controla el passat, controla el futur; qui controla el present, controla el passat", diu un altre eslògan del Partit que governa sota el dictat implacable del Gran Germà. "Durant els anys que va governar Trump es va parlar molt de fake news –recorda Lynskey–. Tant l'expresident com els seus companys de partit van capgirar el sentit de l'expressió: parlen de fake news per referir-se a notícies reals que no els agraden, i en canvi les mentides flagrants han passat a anomenar-se fets alternatius".

Per a Dorian Lynskey, el gran problema no és que des del poder es vulgui intoxicar l'opinió pública. "Tant a Europa com als Estats Units no hi ha ningú que t'obligui a empassar-te aquestes mentides, però cada vegada hi ha més gent disposada a creure-se-les –diu l'assagista–. Això és preocupant".

Encara que la tecnologia no tingui una gran presència a la novel·la d'Orwell, el control de la ciutadania que tenen les telepantalles fa pensar en tot el que els telèfons mòbils saben dels seus usuaris. "Al segle XXI, la moneda de canvi de la indústria tecnològica són les dades –recorda Dorian Lynskey–. Poc o molt tots expliquem de forma rutinària a empreses com Facebook i Google què ens agrada i què no, qui són els nostres amics, on som, què fem..."

L'escriptora Rebecca Solnit està convençuda que Google és un "Gran Germà sofisticat". "La cibercultura és modelada per corporacions poderoses que menyspreen la privacitat des d'un punt de vista comercial i filosòfic –explicava el 2014–. No ha suposat una ruptura amb el passat, sinó una expansió del pitjor d'aquest passat". En aquest sentit, Shoshana Zuboff, sociòloga i professora emèrita a Harvard, alertava a La era del capitalismo de la vigilancia (Paidós, 2020) que "cada cop que fem servir internet cedim inconscientment part de la nostra sobirania personal a un poder opac, sense límits ni fronteres". "Les telepantalles d'Orwell posen en pràctica un gest molt senzill però eficaç –recorda Dorian Lynskey–: aquella pantalla que mires, en realitat t'està observant a tu".

"Cada personatge de 1984 representa una actitud diferent de viure durant un règim totalitari –afirma l'autor d'El ministerio de la verdad–. O'Brien és un fanàtic. Julia és una cínica. El senyor Charrington és un delator. Molts dels treballadors del Ministeri de la Veritat es comporten amb llagoteria". El protagonista de la novel·la tampoc queda gaire ben parat: "El Winston és racista, misogin i covard. A través de l'acte de valentia d'escriure la primera entrada del dietari comença a canviar".

La integritat moral passa a ocupar un lloc cada cop més central en la vida del funcionari. "Encara que els seus valors siguin elogiables, ell tot sol no pot derrotar el sistema –diu Lynskey–. Si un règim com el de la novel·la pogués ser derrotat per algú com ell, l'advertència que vol fer el llibre no tindria sentit".

"Un dels motius que demostren el gran impacte de la novel·la és que des de ben aviat es van incorporar paraules de la novel·la al llenguatge corrent, com ara doblepensar, 2 + 2 = 5, la Policia del Pensament, i el Gran Germà", recorda Dorian Lynskey. El nouparlar de 1984 és "una manera diferent d'explicar el món fàcilment aplicable al nostre". De fet, des de la novel·la, la paraula orwellià –que va fer popularitzar l'escriptora Mary McCarthy– designa una realitat tortuosa, desesperançada i pertorbadora. Des de finals dels anys 90, el Gran Germà va batejar un reality televisiu de gran popularitat, encara en actiu en països com Alemanya, el Brasil, els Estats Units, el Canadà i l'Índia.

A més de tenir uns quants girs argumentals llaminers, 1984 és una novel·la que es distingeix per la gran quantitat de capes narratives que conté. "Orwell escriu sobre un estat totalitari i instal·la el lector en un estat constant d'incertesa –explica Lynskey–. Llegir-lo de manera literal és impossible, perquè és ple de somnis, al·lucinacions, records confusos, informacions falses i referències a malalties mentals. És una fantasmagoria, un malson inacabable". S'ha llegit sovint com una novel·la que persegueix oferir una veritat, però l'estratègia d'Orwell per arribar-hi –si és que ho aconsegueix– és laberíntica.

Encara que sigui ficció, s'ha tingut la tendència a llegir 1984 com un assaig encobert. Algunes de les seves idees s'han fet servir des d'un ampli ventall d'opcions ideològiques, des de l'extrema esquerra dels Panteres Negres fins a la dreta neoliberal. Fins i tot una companyia com Internet Research Agency, vinculada al Kremlin, que el 2016 va contribuir a la victòria electoral de Donald Trump "infectant les xarxes socials amb històries socials que volien crear confusió, cinisme i divisió" –segons recorda Dorian Lynskey–, va atribuir a la novel·la d'Orwell una cita inventada: "La gent creu el que els mitjans li diuen que cregui".

Va ser precisament l'any 1984 que Margaret Atwood va començar a escriure El conte de la serventa, una de les distopies literàries més celebrades de les últimes dècades. Popularitzada encara més gràcies a l'adaptació televisiva –que es va començar a emetre el 2017–, ha tingut una seqüela per part d'Atwood, Els testaments (Quaderns Crema, 2020). "En temps desesperançats proliferen les distopies", diu Dorian Lynskey. Potser per això sigui un subgènere literari molt conreat últimament. Ho han fet autors com Kazuo Ishiguro, Don DeLillo, Hanya Yanagihara, David Mitchell, Manon Steffan Ros i Jeanette Winterson. En literatura catalana destaquen aportacions com les de Teresa Colom (Consciència, 2019), Núria Perpinyà (Diatomea, 2022) i Pol Guasch (Napalm al cor, 2021).

Igual que Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, i La taronja mecànica, d'Anthony Burgess, 1984 connecta amb els lectors adolescents. "La novel·la d'Orwell és aparentment accessible: és intrigant i fa por a estones –admet Dorian Lynskey–. Així i tot, no té res a veure amb un thriller, perquè rere aquesta estructura aprofundeix en la naturalesa humana: en la corrupció del poder, la lluita pels ideals i la força de l'amor". Lynskey recomana llegir-la després de La granja dels animals, paràbola de l'estalinisme protagonitzada per un grup d'animals que planegen rebel·lar-se contra l'amo. "1984 és més complexa perquè carrega contra tota classe de totalitarisme, sigui de dretes o d'esquerres –diu–. En l'arrel de la novel·la hi ha els mesos que Orwell va passar a Catalunya, durant la Guerra Civil. Ell hi anava per combatre el feixisme, però va descobrir que l'odi entre les diverses faccions d'esquerres era més acarnissat que el que sentien contra el bàndol oposat".

Joan Vinyes va ser el primer traductor de 1984 al català. El llibre el va publicar Vergara el 1965. El 2003, Edicions 62 publicava una nova versió de Lluís-Anton Baulenas. Gairebé dues dècades després, Albert Nolla ha tornat a traduir el llibre d'Orwell per a La Magrana, que al gener publicarà també La granja dels animals i Homenatge a Catalunya. Nolla ha traduït, de l'anglès, autors com Paul Auster, V.S. Naipaul, John Irving i J.M. Coetzee. Del japonès s'ha ocupat, entre d'altres, d'Haruki Murakami, Junichiro Tanizaki, Sayaka Murata i Ryunosuke Akutagawa, de qui Edicions de 1984 –l'editorial catalana més orwelliana– acaba de publicar Carta a un vell amic i altres relats.