Demografia

La desaparició del germà del mig

Amb la caiguda de la natalitat, es redueixen els germans mitjans, considerats els més autònoms, els més creatius i els que menys atenció han rebut dels pares

7 min
El germà del mig

BarcelonaDel germà gran serà de qui, segurament, se'n conserven més fotografies d'infantesa. És qui gaudeix, almenys durant un temps, de l’atenció exclusiva d'uns pares novells. Es diu que és el més responsable i qui desenvolupa més capacitat de lideratge mentre que el germà petit és el mimat, amb qui s’acostuma a ser més permissiu, i serà, per molts anys que passin, el bebè de la família. I el del mig és... Doncs això, el del mig. Un estatus amb poc prestigi, destronat pel petit i sense el rol més definit que tenen els altres germans. "El germà gran quan arriba és fill únic durant un temps i rep tota la mirada dels pares, i el petit acaba sent la joguina. I el del mig es pregunta: «Qui soc jo?» No sap on col·locar-se, sobretot al principi, però quan passen els anys es recol·loca", apunta Judit Besora, antropòloga i assessora de criança i famílies a La Tribu.

Dels germans mitjans s'acostuma a dir que reben menys atenció dels pares i altres familiars, que van més al seu aire i que són més conflictius i més rebels en un intent, potser, de cridar l’atenció. Però en termes positius també es diu que són els que més s’han hagut d’espavilar, són més autònoms, més creatius i sovint actuen de mediadors entre el gran i el petit i no estan tan pendents de l’aprovació dels altres com potser ho estan els seus germans. És el que es coneix com a síndrome del germà del mig. Si bé pot tenir alguna base real, la síndrome del germà del mig no existeix com a tal. "Hi ha autors que en parlen però científicament no existeix. S’ha explorat per què el germà del mig percep que rep menys atenció que el gran, amb qui els pares ho viuen tot per primer cop i s’ho miren tot més al mil·límetre, i potser el del mig és més autònom perquè ha percebut que els pares estan menys disponibles, però això no vol dir que aquesta sigui la realitat sinó que ell ho percep així", explica la psicòloga infantil Judit Teixidor.

L'Olga Badosa i el seu germà són els germans del mig de quatre germans i assegura que tots dos s'han sentit "més lliures" perquè "no es fixaven" tant en ells. "Em deien «Tu rai, que ja t'espaviles», i això ha sigut positiu. Per a la vida m'ha anat molt bé. Rebia menys atenció, però crec que la poca que rebia era la justa i necessària, sobretot en una època en què tot era més rígid", diu Badosa, que ara té 61 anys.

A les xarxes molts lectors han dit la seva: "Sempre hem de lluitar i demostrar més perquè se'ns ha comparat amb el gran i després amb el petit. Ha sigut una sensació de no fer-ho mai bé", escrivia el David. "Jo tinc tres fills i el del mig sempre m'ha semblat que lluita més per les coses, que té més determinació i s'espavila més perquè té un objectiu molt clar i profund, que és atrapar la seva germana gran", deia la Joana, i la Laia afegia: "Jo soc germana del mig i la sensació de menys atenció és total".

L'ordre de naixement marca?

Segons Judit Besora, més enllà dels tòpics, els estudis no troben que hi hagi característiques pròpies del germà del mig però tampoc del gran, el petit o el fill únic. "Segur que en alguns casos els del mig casen amb aquesta descripció de creatius i mediadors, però en d’altres no". L’ordre de naixement, doncs, marca? Depèn. "La posició en què neixes afecta però no a tothom per igual i no és determinant, depèn de molts factors", opina Besora. "Afecta perquè neixes en una família diferent si ets el primer que si ets el tercer. Quan neixes en un família sense fills, per exemple, els pares no tenen experiència però això no és determinant. No pots dir que per ser el primer ets així", assegura.

En el mateix sentit, la psicòloga infantil Judit Teixidor afirma: "L'ordre del naixement pot influir en la manera com afrontes la vida, hi pot haver una correspondència, però s’han de tenir en compte altres variables. També té influència el gènere, la mida de la família, qui viu a casa, els anys que et portes amb els teus germans..." No és el mateix ser l’única nena entre dos nens que la mitjana de tres nenes, o tenir un germà gran amb qui et portes vuit anys que tenir germans molt seguits. "Els conflictes i les relacions són diferents perquè les experiències també són diferents", argumenta Teixidor, que compara la recerca de la identitat pròpia amb un pastís. "Quan neix un altre germà una part d’aquest pastís ja està agafada i si hi ha conductes que ja fa el teu germà gran segurament la tendència serà a agafar-ne unes altres", diu. Per a la psicopedagoga i també psicòloga infantil Patricia Gómez, l'ordre de naixement sí que "forja el caràcter": "Perquè les relacions que estableixes en la infància determinaran el teu comportament en el futur".

Menys atenció

Com a pares no som els mateixos amb el primer fill que amb el segon i ja no diguem amb el tercer. Sabent que el del mig es pot sentir més "descol·locat", Teixidor aconsella "donar-li més visibilitat i atenció exclusiva", tot i que opina que dedicar un temps individual a cada fill i donar-li un espai propi és important per a tots i no només per al del mig. També s’ha d’evitar comparar-lo amb els altres germans. A més, el vincle pot no ser igual amb tots els fills. "El vincle no és automàtic. Necessita espais de cura, d’atenció i de compartir i necessita temps i qualitat. I si tens molts fills, no tens temps per donar aquesta qualitat i el vincle se'n ressent", afegeix.

La Cristina és mare de tres fills, dues nenes i un nen, que és el petit. Reconeix que la filla del mig és la que ha tingut menys temps per ser petita i ha acabat sent la més autònoma i també la més rebel. "És una qüestió de supervivència. La del mig en té un altre per imitar i també s'ha hagut d'espavilar, perquè si jo estic vestint el petit no la puc vestir a ella, per exemple", explica. També observa que la del mig va sempre "en paquet". "La gran fa coses perquè és la gran i al petit li permetem coses perquè és el petit, i la mitjana, quan ens convé, és prou gran per a algunes coses però és petita per a d'altres. Hi ha dies que la fiques dins del sac dels grans i d'altres dins del dels petits", diu la Cristina, que assegura que intenten pal·liar aquesta "desigualtat" passant temps en exclusiva amb ella.

Segons l'antropòloga Judit Besora, la percepció de menys atenció que pot sentir el germà del mig és natural. Com més fills, menys temps. "Però l’atenció que rep és la que necessita un nen. Un nen no necessita un adult observant-lo 24 hores sinó que necessita percebre una atenció i cura segures. Ara tenim pares que han de jugar contínuament amb els fills. I aquesta menor atenció és saludable perquè a vegades aquesta mirada contínua ofega". Ella creu que són més els progenitors els que poden desenvolupar un sentiment de culpa perquè el fill del mig era fins fa poc el petit, però ell potser no ho viu malament. Besora sí que ha observat, però, que a les famílies de tres fills sovint qui preocupa és el del mig. Tant ella com Patrícia Gómez expliquen que la majoria de famílies nombroses que consulten, ho fan pel germà del mig. "El motiu de consulta acostuma a ser per temes conductuals, com enrabiades o conflictes a casa o l'escola", explica Gómez.

Camí de la desaparició

En tot cas, el germà del mig va camí de desaparèixer. L’any 1975 van néixer a Catalunya 17.174 tercers fills d’un total de 110.336 nadons, segons dades de l'Idescat. És a dir, un 15,5% dels nens que van néixer aquell any eren tercers fills. Un 41,8% van ser primers fills i un 31,9%, segons. La natalitat s'ha anat reduint des de llavors i el 2021 van néixer 5.826 tercers fills, un 10,1% d’un total de 57.634 nadons nascuts vius. La xifra de tercers fills s'ha reduït, doncs, un 34,9% en 48 anys. El 2021 els primers fills ja representaven un 51,4% de tots els naixements i el nombre de segons fills es manté estable amb un 33,9%.

"Tres fills no és el més comú. La moda fa molts anys que està en dos fills però no és el mateix dos fills amb poca gent que no en té cap, que dos amb molta gent que no té fills, i per això la mitjana de fills per dona baixa tant", observa Albert Esteve, director del Centre d'Estudis Demogràfics-CED. L’índex de fecunditat se situa en 1,17 fills per dona, el valor més baix del segle, i una de cada 4 dones nascudes el 1975 no tindrà fills.

L’endarreriment de la maternitat és un dels motius darrere de la baixa natalitat. "Els fills es tenen cada cop més tard i algunes parelles es queden amb un i no tenen temps per al segon, i als del segon no els queda temps per al tercer. És una qüestió biològica: la vida fèrtil de la dona està limitada en el temps", argumenta Esteve. L’edat mitjana del primer fill és de 31,6 anys, segons dades de l'Idescat. "A Suècia és als 29 anys i és una gran diferència", afegeix Esteve. L'emancipació tardana, la precarietat laboral, les dificultats d'accés a l'habitatge o la falta de conciliació obliguen a endarrerir la maternitat fins a edats en què la fertilitat comença a caure.

Menys llars amb famílies nombroses

L’any 1981 el percentatge de llars amb tres o fills o més era d’un 18,9% sobre el total de llars amb famílies mentre que el 2020 ja havia baixat fins al 6,7%, si bé ha experimentat una lleugera recuperació en els últims anys. Quan es pregunta sobre la mida ideal de la família, la majoria respon que passa per tenir dos fills. "En els estudis sobre el desig de tenir fills el dos es manté, el tres baixa i el fill únic puja mentre que els que no en volen tenir cap també es mantenen constants", diu Esteve. Per a aquest demògraf, tenir tres fills és "un senyal d’estatus, que les coses t’han anat rodades, perquè tenir fills és car". "Avui dia tenir dos ingressos a la llar és important per formar una família gran. Les parelles de doble ingrés i alt nivell adquisitiu que s’han aparellat joves són les més propenses a arribar a tenir tres fills", assegura. "Ja hi ha països, com Suècia, on els pobres es reprodueixen menys que els rics. En alguns països, com més estatus, més fills. Aquí encara no, però anem en aquesta direcció", afegeix.

I Judit Besora apunta que en la història de la humanitat el germà del mig havia sigut sempre la norma i ara és "l’excepció". "En les societats de caçadors recol·lectors tothom era germà del mig perquè quan naixia un fill sempre estava envoltat de cosins, veïns i de tota la comunitat. I ara, quan arriba el primer fill, aquest és el centre de totes les mirades i això no havia passat mai". Per a Judit Teixidor, créixer amb germans o en el si de famílies extenses és una oportunitat per aprendre "de primera mà a relacionar-se amb altres persones". Ara, en canvi, avancem cap a una societat de fills únics.

stats