Suplements 27/10/2021

Com combatre l’abandonament escolar prematur?

El projecte Alliance 3 involucra docents i tècnics de joventut en la millora de la transició entre etapes educatives, quan es concentra un índex més gran d’abandonament

3 min
És clau establir indicadors que ens permetin avançar-nos a casos d’abandonament escolar.

La taxa d’abandonament escolar prematur de Catalunya entre els joves de 18 a 24 anys és la segona pitjor de la Unió Europea. S'hi inclouen els joves que no obtenen cap altra titulació després de l’ESO. Es tracta d’un fet que, per a Jordi Collet, professor de sociologia de l’educació de la UVic-UCC, “té a veure amb diversos elements, tots ells interrelacionats: el retard amb què la plena escolarització de tot l’alumnat va arribar aquí; l’històric baix nivell formatiu dels progenitors; les dinàmiques selectives concretades en grups-nivell, currículums poc contextualitzats i metodologies allunyades dels interessos de l’alumnat; la manca d’orientació educativa i poca oferta de formació professional; el poc reconeixement de les escoles de noves oportunitats; etcètera”. Tot això, a parer seu, “crea un ecosistema que dificulta l’èxit i la continuïtat educativa de tot l’alumnat”. 

Es tracta d’un escenari al voltant del qual periòdicament sorgeixen iniciatives orientades a mantenir la motivació dels joves per continuar formant-se més enllà dels estudis obligatoris. Un exemple és el projecte de recerca europeu Alliance 3, en el qual participa la UVic-UCC, l’objectiu del qual és crear espais de debat i col·laboracions amb diferents actors implicats en l'educació formal i no formal, per tal de millorar les propostes de transició entre les diferents etapes educatives i els diferents espais educatius, formatius i de treball amb joves, tant localment com internacionalment. 

El projecte posa el focus especialment en aquests moments de transició, tal com apunta Mila Naranjo, professora de psicologia de la UVIC-UCC, “perquè són moments en els quals l’alumnat amb un suport familiar i social més pobre troba moltes dificultats”. Dificultats, assenyala, que “sovint tenen a veure amb el desconeixement del sistema educatiu i la seva oferta, l’encara poca orientació al llarg de l’ESO, les dificultats amb la burocràcia, les poques beques i suport, etcètera”. Per això, sosté, “és tan important que des dels centres de secundària i els municipis es posi tant èmfasi en acompanyar a tot l’alumnat fins a l’assoliment d’estudis postobligatoris”.

Treball en xarxa

El programa s’ha iniciat amb una prova pilot a tres instituts d’Osona, una comarca on el curs 2015-16 un total de 946 joves no van arribar a finalitzar els estudis secundaris. Es tracta dels de Vic, Gurb i el Voltreganès, que juntament amb el personal tècnic del Consell Comarcal d’Osona aquest curs han utilitzat la recerca, les dades i diversos elements conceptuals i teòrics per contrastar i reflexionar sobre la mateixa pràctica i coconstruir conjuntament propostes de millora. Entre tots, subratlla Mar Beneyto, professora de pedagogia de la UVIC-UCC, han qualificat de “claus” elements com “el reforç de l’orientació al llarg de l’ESO; l’increment i millora de la relació amb les famílies, especialment les més allunyades de la cultura escolar; l’establiment de vincles amb els recursos i agents del territori; la innovació en metodologies didàctiques; la contextualització del currículum; l'aprofundiment en les pràctiques inclusives; la planificació i l'augment del suport en les transicions cap a la postobligatòria; la diversificació i contextualització de l’oferta de la FP; la promoció dels espais i les dinàmiques de noves oportunitats vinculades al sistema educatiu, etcètera”. 

És important que des dels centres de secundària i els municipis es posi èmfasi en acompanyar tot l’alumnat fins a l’assoliment d’estudis post-obligatoris.

Per a Olga Vilamala, cap d’estudis de l’institut del Voltreganès, el programa “ha sigut útil per veure la situació des de diferents punts de vista i la necessitat d’un protocol molt ben estipulat i establert”. La formació ha servit tanmateix “per tenir en compte tots els agents de l’entorn educatiu, que a vegades ens passen per alt”. Per a Francesc Giménez, director de l’institut de Gurb, “és clau establir indicadors que ens permetin avançar-nos a casos d’abandonament escolar i disposar d’estratègies per reconduir la situació”. Des de l’institut de Vic apunten al seu torn que “Alliance 3 és una oportunitat de generar espais per compartir no només bones pràctiques, sinó també reflexions i vivències amb tots els agents implicats en la trajectòria educativa dels alumnes”. 

Enguany, en el marc del projecte està previst que se celebrin trobades de col·laboració entre tots els agents dels diferents territoris, reflexionant i avaluant noves pràctiques que permetin atendre les necessitats dels grups més desfavorits i investigant els resultats d’aprenentatge lligats a les desigualtats geogràfiques i socioeconòmiques. Des d’UVic-UCC denuncien que “les desigualtats, la selecció i l’exclusió són encara massa presents al nostre sistema educatiu i s’acaben traduint en desafecció escolar, fracàs, absentisme i abandonament escolar prematur”. Per això, conclouen Collet, Naranjo i Beneyto, “cal combatre-les oferint a tot l’alumnat l’acompanyament necessari, un repte al marc del qual els projectes compartits entre professionals, centres educatius, universitats i territori com Alliance 3 poden contribuir”. 

Triple objectiu

El procés formatiu dut a terme en el marc d’Alliance 3 s’ha basat en el diàleg entre uns continguts generals elaborats pels investigadors dels quatre països del projecte europeu (França, Dinamarca, Hongria i Catalunya) i els casos concrets de cada institut i territori. Aquest diàleg, apunten des d’UVic-UCC, ha sigut el motor també d’un procés que buscava alhora tres objectius, “donar a conèixer les dades i marcs teòrics i conceptuals fruit de la recerca que ajuden a comprendre el fenomen de l’abandonament escolar prematur; dialogar sobre els casos concrets de cada centre i territori, tot coneixent, compartint i avaluant les pràctiques significatives que els professionals dels instituts de Vic, Gurb i del Voltreganès i del Consell Comarcal d’Osona ja duen a terme i coconstruir avenços i millores, i fer xarxa entre els diferents actors i recursos del territori”.

stats