Una casa eivissenca entre pins i savines

Relacionar els espais i alhora permetre que s’independitzin. Buscar la integració en la natura i a la vegada poder-se’n aïllar. Obrir les façanes més llargues i tancar les més curtes, mentre s’aconsegueix una mirada més cap a dintre, cap a l’arquitectura i la vida interior, que no cap al paisatge. Viure la intimitat a l’illa d’Eivissa, a l’abric de pins i savines, viure-la en blanc, molt blanc, i amb fusta, una fusta molt natural –també pi–. Aquests són alguns dels reptes que es va marcar l’equip de Marià Castelló Arquitectura –un estudi amb seu a Formentera, format pel mateix Marià Castelló, a qui el Govern Balear acaba d’atorgar el premi Ramon Llull, i la també arquitecta Lorena Ruzafa–, en el moment de concebre una casa per a una família nombrosa a qui, a més, li agrada sumar amics i trobades, especialment en temps de vacances. 

A l’extrem nord del pla de Sant Mateu d’Aubarca, en una zona de topografia pronunciada i abancalada amb murs de pedra que permetien la sembra i l’assentament, Ca l’Amo aprofita la darrera d’aquestes feixes (com es diuen a Eivissa els bancals i marges) per ajeure’s al terreny i fer-ho, a més, de manera expansiva. Cercant l’impacte menor en un lloc amb una certa clariana, la casa es divideix en cinc volums, cinc caixes paral·leles, quatre molt a la vora les unes de les altres, i la cinquena notablement allunyada per oferir intimitat i independència d’accés a qui hi està convidat. Entre els volums que ocupa la família i el dels habitants ocasionals, hi ha espai per al bany, amb una piscina delimitada pel llarg mur, i espai per al joc i el gaudi de la natura i les vistes. 

Construcció sostenible

Ca l’Amo és, en tots els sentits, una construcció sostenible, a més d’autosuficient pel que fa a l’aigua i la ventilació. No s’hi han fet servir maons, sinó grans panells de fusta contralaminada per construir-la. Amb façanes ventilades i transpirables, molt blanques a les parts més llargues dels volums –l’amplada de la casa és la que dona la feixa– i acabades amb fusta de pi a les façanes més curtes, l'edifici es fon amb el paisatge i aprofita les ombres dels arbres que l’envolten per matisar l’impacte del sol, i recull tota l’aigua de puja, que va a una gran cisterna.

Els arquitectes Marià Castelló i Lorena Ruzafa han respost al programa vital d’aquesta família creant tot un seguit de relacions que acaben sent molt benèfiques per a Ca l’Amo i qui l’habita. Si els tres primers volums inclouen els espais necessaris per a la vida familiar, des dels dormitoris fins a la zona d’estar, cuinar i menjar, els espais entremig són patis i llocs de connexió que, amb els seus vidres generosos, donen llum i calidesa a cadascuna de les estances. El quart volum és simplement una zona d’ombra a l’exterior, un lloc per relaxar-se observant la mateixa casa i el diàleg, en blanc i fusta, que estableix amb el paisatge. 

Tot està encaixat en una harmonia vital, natural. Ho estan les fustes de les façanes, les dels sostres, però també la fusta amb la qual l’equip de Marià Castelló ha dissenyat la major part del mobiliari, amb la senzillesa i la recerca del confort que caracteritzen aquest equip d’arquitectura.