Balls per reivindicar identitats LGTBIQ+

Nova YorkParticipar en un ball és una mostra de talent, de creativitat, d’alliberació, de resistència i de legitimitat a la comunitat LGTBIQ+. Aquest fenomen es va popularitzar al voltant dels anys setanta a Nova York i està format per diverses cases –houses o chosen families, en anglès– que competien ballant entre elles. Aquestes cases eren famílies escollides que oferien suport, sostre, educació i acceptació; en definitiva, que adoptaven les persones que havien estat rebutjades per les seves famílies biològiques a causa de la seva identitat de gènere o orientació sexual. També organitzaven uns esdeveniments anomenats balls, on les diverses cases competien entre elles en diverses categories amb l’objectiu de celebrar-se i demostrar que les persones LGTBIQ+ són igual de vàlides que la resta de la societat. Angie Xtravaganza, princesa de la casa de Xtravaganza, explica que formar part d’aquesta família li ha permès sentir-se còmoda amb ella mateixa, en la seva pell: "M’han ensenyat que ser trans està bé i és possible”.

El món del ballroom –amb el seu ball intrínsecament característic anomenat voguing– està format per dues escenes: l’escena mainstream, que és més seriosa, i l’escenaanomenada kiki, que acull un públic més jove. Els balls s’organitzen durant tot l’any en diferents espais de la ciutat i d’acord amb diferents commemoracions. Participar en un ball de qualsevol de les escenes requereix tota una preparació prèvia sovint invisible durant la performance. Les famílies assagen setmanalment i sovint elaboren els seus vestitsespecialment per a una categoria en concret, ja que cadascuna té diferents requisits. Però més enllà del ball també comparteixen molts moments d’intimitat i suport mutu en molts aspectes de la vida de cada persona. Per a Will Isaac Versace Chanel, que es considera un "pare" d'una d'aquestes famílies, això significa acompanyar els "fills i filles" d'aquesta família alternativa tant dins com fora de l’escena del ballroom: “Assegurar-te que troben feina, que tenen confiança en ells mateixos, que tenen un lloc on viure…”

Produccions com el documental Paris is burning o la sèrie Pose han contribuït a fer que l’escena del ballroom es conegui mundialment. Aquest llegat encara perdura als Estats Units i en desenes d’altres països, on les persones de la comunitat procuren que no es perdi la seva essència. “Inicialment, el ballroom va sorgir des de la comunitat per sentir-nos validades. Moltes vegades gent externa s'endú coses de la cultura i no en fa un retorn. [...] Si vols formar-ne part, pots. Només que és molt important no apropiar-se’n”, diu l’Angie.