Si aquesta és la voluntat del senyor!

Edicions 62 ha recuperat algunes joies introbables del poeta felanitxer Miquel Bauçà, un dels autors més genuïns de la literatura catalana a cavall dels segles XX i XXI, un veritable pensador que va bastir un sistema filosòfic propi a partir de la seva concepció dels somnis i el canvi evolutiu que significaria per a la humanitat que els somnis poguessin ser registrats a partir d’una màquina inventada als Estats Units. Aquest procés de reedició s’afegeix a les troballes que varen significar els volums En el feu de l’ermitatge (Empúries, 2014) i La carn i el goig (AdiA Edicions, 2017), però s’ha de subratllar que cap d’aquestes obres no forma part del cicle que Bauçà va consagrar als estats onírics, als heptasíl·labs obsessius i a l’acumulació enciclopèdica d’escriptures; el canvi va tenir lloc amb El Canvi (Empúries, 1998).

Ara la històrica editorial del Principat reedita dos volums bauçanians descatalogadíssims des de feia dècades: Una bella història –amb les edicions de 1962 i 1987 i els paratextos de Josep Maria Llompart i Damià Huguet com a apèndix– i El crepuscle encén estels, el cim líric de l’autor segons Enric Casasses, darrer títol abans que el sistema pensamental de Miquel Bauçà estengués les arrels i les ales. Però la notícia bomba és que un dels segells estrella del Grup 62 ha tret a la llum un inèdit de 1965, Nihil obstat, que havia estat a l’ombra durant tot aquest temps perquè no va superar la censura de l’època. En efecte, durant la dictadura franquista els creadors en llengua catalana s’havien de sotmetre al control d’inquisidors de la moral que havien de donar el vistiplau abans que cap text s’oferís públicament, però amb aquest clar i terrorífic retorn de la ultradreta a Europa, també a casa nostra com hem pogut comprovar recentment, es demostra que més d’una persona ha oblidat què significa viure sota el flagell del feixisme.

Nihil obstat de Miquel Bauçà s’havia de publicar a l’editorial Daedalus, dirigida aleshores per Guillem Frontera i Jaume Pomar. Però el veredicte va ser clar: “Un folleto de poesías la mayor parte de las cuales son irreverentes y sacrílegas. NO PUEDE PUBLICARSE”. L’estil d’aquest Bauçà estava marcat per imatges de gran càrrega violenta i eròtica, així com per un sòrdid humor negre massa avançat al seu temps. Un cert surrealisme conceptual dona la mà a confessions directes, sense filtres, de caràcter fins i tot incestuós, mentre alguns poemes s’encenen amb una mescla de cru retrat social i expressivitat messiànica hereva de Rosselló-Pòrcel, la Generació del 27 i la Generació del 50. Nihil obstat de Miquel Bauçà és un poemari potentíssim i colpidor que enllaça orgànicament amb l’obra primerenca d’un creador subversiu i geni literari.