Incendi forestal
Societat / Successos11/05/2023

"Plorar, només podíem plorar": la impotència dels ciutadans evacuats per l'incendi al País Valencià

Continua sense control el foc que ha cremat 4.600 hectàrees i ha obligat a evacuar 1.600 veïns a la comarca de l'Alt Millars

Sogorb"Plorar, només podíem plorar. Ploràvem de por i ploràvem d'impotència". Així resumeix Alejandro Karrantza els sentiments dels veïns de la població valenciana de Montant quan dilluns al migdia van veure per la televisió com el foc que cremava a la comarca de l'Alt Millars gairebé devorava les seves cases. Afortunadament, l'esforç dels 22 mitjans aeris i dels 500 bombers i efectius de la Unitat Militar d'Emergència ho van poder evitar. Des que es va iniciar la setmana passada, les flames han calcinat 4.600 hectàrees de bosc i els equips d'extinció encara no l'han pogut controlar. Una situació que es podria revertir gràcies a la millora en la meteorologia que, segons la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, "ha obert una finestra d'oportunitat" perquè els efectius d'emergències puguin assegurar el perímetre perquè no creixi més.

Juntament amb milions d'arbres i matolls socarrats, els principals damnificats de la voracitat de les flames són els 1.600 ciutadans evacuats dels nou municipis i cinc llogarets afectats. La majoria estan acollits en cases de familiars o en altres habitatges de la seva propietat. Els que no compten amb aquesta alternativa es troben en les instal·lacions habilitades a les ciutats de Sogorb i Navaixes. Una d'aquestes persones és Montserrat González, que juntament amb quatre veïns més de la pedania dels Calpes trobem en una terrassa del bar Amanecer, al costat del pavelló multiusos de Sogorb, l'espai on esmorzen, dinen i sopen. Per dormir disposen de les habitacions del seminari religiós de la ciutat, més còmode i amb habitacions individuals.

Cargando
No hay anuncios

"Estem esgotades. Ací ens tracten molt bé, però només volem tornar a casa tan prompte com sigui possible i comprovar que, tal com ens diuen, les nostres cases estan bé", ens explica González, que també es queixa d'una certa "desinformació". "Fins que ahir ens va visitar la delegada del govern no vam tindre contacte directe amb les autoritats. Només amb les dues secretàries de l’Ajuntament de la Pobla d’Arenós [al qual pertany els Calpes]", matisa. A "falta" de versions oficials, la principal font de notícies d'aquests veïns són els seus mòbils. Ho comprovem durant els 15 minuts que conversem amb ells, durant els quals el grup ha d'atendre fins a vuit trucades. Totes són de familiars i amics que volen saber com es troben i que els envien fotografies del foc.

Cargando
No hay anuncios

Per a Lidia Orante, la principal preocupació és l'estat del seu bar. En concret, del menjar que guarda a les neveres. Fa uns minuts que acaba de confirmar que el llogaret està sense subministrament elèctric des del mateix dijous i es lamenta perquè tot s'hagi fet malbé. Aquesta antiga veïna del barceloní barri de Sants va arribar als Calpes ara fa quatre mesos. Acabava de tancar un bar a Nou Barris ofegat per les pèrdues acumulades durant la pandèmia. "Vaig decidir que havia arribat l’hora de deixar la gran ciutat. Amb els preus del lloguer de Barcelona no es pot viure –sentencia–. Fins la setmana passada tot havia anat molt bé. Ara, però, estic patint per les pèrdues que em suposarà l’incendi". "Des d'Iberdrola ens diuen que ells no assumeixen la indemnització perquè el tall de llum és a causa del foc i que haurà de reclamar a l'oficina que obri en les pròximes setmanes l'Ajuntament per a les reclamacions", assenyala Antonio Pérez, que acaba de penjar el telèfon.

Montserrat González apunta que el seu patiment són els animals. “Ens han dit que els bombers estan alimentant-los amb pinso que porten ells mateixos. Això ens tranquil·litza,” explica. Més neguitós es mostra Alejandro Karrantza, un enginyer agrònom ja jubilat nascut a Sant Sebastià que de petit es va traslladar amb la seva família a una petita població argentina de la província de Córdoba i que després de passar per Madrid, Peníscola i Castelló de la Plana es va instal·lar ara fa dues dècades a Montant, i a qui trobem a la porta del pavelló. "Tenim ansietat i angoixa per saber com ens trobarem les nostres cases", reconeix. Un desassossec que comparteix José Gómez, un veí de Figueres, una de les tres últimes poblacions desallotjades, que mentre espera el dinar fumant compulsivament ens detalla que s'ha llevat a les 4.30 h de la matinada i que ja no ha pogut dormir "dels nervis".

Cargando
No hay anuncios

Abans d'acabar la conversa, i davant l'increment de la freqüència de grans incendis, formulem una pregunta incòmoda. ¿Tenen por de viure en municipis envoltats de grans boscos? Fidel Montes, un altre veí dels Calpes, es mostra ferm i respon que "no", una contundència que rebaixa al cap d'uns segons, quan admet un sentiment "d'inseguretat". Per a Montserrat González, el temor està justificat. "No és el mateix veure el foc per la televisió que sentir-lo prop de la porta de casa. En eixe moment la cosa canvia", conclou.