Vull ser pare però no puc: "El meu diagnòstic d’infertilitat va ser una bufetada a l’ego"

Nova YorkDes dels vint-i-pocs, Curtis Stephenson somia ser pare. El més petit de tres fills, veia com els seus germans criaven els seus nebots i pensava “ostres, jo ho vull, això!”, comenta Stephenson, encarregat d’un bar especialitzat en vins a Ottawa (Canadà). Ara té 43 anys i, amb la seva parella, que en té 36, fa més d’un any que intenten concebre un nadó. A tots dos els han diagnosticat problemes de fertilitat i, de moment, la fecundació in vitro no ha funcionat. Adonar-se que potser mai no podrà ser pare “és un tema emocional que se sent endins, molt endins”, confessa Stephenson.

Els darrers 15 anys, les taxes de natalitat han caigut un 20% als Estats Units, unes davallades que també s’ha registrat a Catalunya tot i que en menor mesura: del 2008 al 2013 les baixades van ser del gairebé 14%.  Actualment als EUA hi ha més homes que dones que no tenen descendència. Les enquestes indiquen regularment que la majoria d’homes voldrien ser pares algun dia i, malgrat això, cada cop n’hi ha més que no compleixen aquest objectiu.

Els experts assenyalen que hi ha molts motius (econòmics, socials, físics) pels quals els homes que desitgen tenir fills no ho aconsegueixen. Però no hi ha hagut gaire recerca sobre les conseqüències psicològiques de no poder ser pare. Els pocs estudis que hi ha suggereixen que les dificultats per ser pare poden tenir un impacte tan profund en els homes com en les dones. El New York Times ha parlat amb cinc homes sobre l’experiència de voler tenir fills, però no tenir-ne encara.

El factor edat

En el matrimoni de 22 anys de Tommy Bentz, ell volia tenir fills, però la seva exdona no. Després de divorciar-se’n el 2021, quan Bentz tenia 51 anys, va arribar a la conclusió que segurament no en tindria mai. “La gent diu «encara pots fer x, y o z», però jo em dic «¿seria just que tingués 70 anys quan el meu fill acabés la secundària?»",, explica Bentz, que és músic, actualment té 54 anys i viu al nord de Wisconsin (EUA).

Robert de Niro, de 79 anys, ha acaparat recentment titulars per la seva paternitat i Al Pacino, que en té 82, està esperant un altre fill. A l'estat espanyol l'últim a sumar-se a aquest llistat és el presentador Bertín Osborne, de 69 anys. Bentz, però, afirma que "tindria la sensació d’estar fent una cosa bruta” si tingués una relació sentimental amb una dona prou jove per quedar-se embarassada.

D’altra banda, per bé que històricament s’ha posat el focus en la dona quan es parla dels efectes de l’edat en la fertilitat de la parella, “en els darrers deu anys s’han recopilat moltes dades que indiquen que el potencial de fertilitat dels homes sí que es redueix amb el pas del temps”, assenyala Daniel H. Williams, un uròleg especialitzat en infertilitat masculina de la Facultat de Medicina i Salut Pública de la Universitat de Wisconsin.

La fertilitat masculina tendeix a començar a reduir-se als 35 anys, quan el cos passa a produir menys quantitat de semen i una esperma menys viable. Avui dia, hi ha més pares que esperen més temps per tenir criatures i molts no saben que aquest declivi ja ha començat o fins a quin punt és pronunciat. Segons un estudi del 2021, per exemple, un de cada quatre homes pensa que la seva fertilitat començarà a davallar a la cinquantena i no pas entrada la trentena. Quan Stephenson es va assabentar dels seus problemes de fertilitat va quedar molt colpit. “Bàsicament, penses «tinc tot el temps del món per tenir fills»".

En mans de sistemes defectuosos

Jesse Epstein i el seu marit, tots dos de 39 anys, van decidir fa quatre anys que estaven preparats per tenir fills. A principis del 2021, van iniciar el procés d’adopció i, un any després, van trobar una possible mare gestant que estava de vuit mesos. Però va resultar que la mare mentia i els havia enviat fotos falses, explica Epstein. Dos mesos després, van trobar una altra mare biològica, però ella va acabar inclinant-se per donar el nadó a un parent perquè el criés.

Després d’anys de batallar amb el sistema d’adopció dels Estats Units, actualment Epstein i el seu company sentimental, John Isabella, s’estan mirant la gestació subrogada. A banda de la despesa considerable que els ha suposat, “ha estat dur emocionalment”, comenta Epstein, que es dedica a la consultoria de màrqueting i viu a Denver (EUA). Després que els fallés la primera adopció, es va sentir traït i explotat. “És a dir: vaig dir als meus pares que serien avis al cap d’un mes. No ho superaré mai, això”, explica. La parella ha decidit optar per la gestació per substitució.

Hi ha dies foscos que els recorden tot el que està trigant a fer-se realitat el seu somni. Les celebracions, com ara el dia del pare, o el del seu propi aniversari, no fa gaire, li fan sentir “una punxada —diu—, i és com «fa un any em pensava que ja tindríem una criatura»”.

L’aïllament de la infertilitat masculina

En els últims 18 mesos, Matthew Koman i la seva dona han viscut avortaments recurrents i una ronda de fecundació in vitro fallida. Però mentre la seva dona ha trobat consol i commiseració en comunitats d’internautes, Koman, de 34 anys, entrenador esportiu d’alt rendiment i atleta professional a Los Angeles, confessa que, per a ell, l’experiència ha resultat aïllant. “M’ha costat moltíssim trobar perspectives masculines —explica—. No hi ha gaires homes que en parlin”.

Un dels grups en anglès més multitudinaris sobre el tema de la infertilitat que hi ha a Facebook, Trying to Conceive, Infertility & Pregnancy Support, suma més de 41.000 membres, però és només per a dones. Per contra, els grups anglòfons específics per a homes amb més seguidors, com ara Men’s Fertility Support, compten aproximadament amb una desena part de membres.

No se sap del cert per què els homes tenen menys tendència a apuntar-se a grups de suport, però un estudi britànic va concloure que les idees tradicionals sobre la masculinitat poden resultar obstacles insuperables. Stephenson, que qualifica el seu diagnòstic d’infertilitat com “una autèntica bufetada a l’ego”, comenta que “hi ha una barrera que fa que no ens sentim masculins si expressem els nostres sentiments”. L’altra cara de la moneda és la seva parella, que forma part d’una nova fornada d’influencers que es dediquen al tema de la infertilitat i publica continguts sobre la seva experiència per als seus 22.000 seguidors d’Instagram.

Hi ha la idea antiquada que la fertilitat només és un problema de la dona, afirma el Dr. Williams, però, en prop del 50% dels casos d’infertilitat, els homes en són l’única causa o bé un factor que hi contribueix. Els problemes de fertilitat poden provocar depressió, disfunció sexual i tensions en la parella. En general, els homes tenen menys tendència a buscar assistència psicològica professional i molts se senten culpables quan expressen el seu dolor, si la parella és qui assumeix el desgast físic que suposa l’experiència, explica Michael Ceely, psicoterapeuta resident a Berkeley (Califòrnia, EUA) i especialista en problemes masculins. “Tenen menys inclinació a parlar sobre els seus sentiments de decepció”, explica, perquè "els sembla que això de queixar-se no és ben bé el seu terreny".

Afrontar-ho tot sol

Hi ha homes que s’adonen que, si volen ser pares, potser ho hauran de fer tots sols. Yemi Akinyemi Dele (conegut com a Yemi A.D.), té 41 anys i sempre ha somiat amb tenir una família, però “mai no ho havia acabat de veure clar”, comenta. El seu exmarit no va estar preparat per tenir fills al llarg dels seus 12 anys de matrimoni, i ell, coreògraf i fundador i conseller delegat de Moonshot Platform, una plataforma que ajuda líders empresarials joves, estava constantment ocupat amb la feina. “Però l’any passat en vaig fer 40 i em vaig dir «molt bé, és ara o mai»”, explica.

Yemi Akinyemi Dele ha decidit ser pare per gestació subrogada com a home solter, en lloc d’esperar-se a tenir un company adequat. Akinyemi s’ha inscrit a Cofertility, una empresa que permet a les dones congelar òvuls gratuïtament si en donen la meitat a algú que, en cas contrari, no podria concebre. La majoria de possibles futurs progenitors de Cofertility són parelles, però més del 10% són homes solters, homosexuals o heterosexuals, indica la consellera delegada de l’empresa, Lauren Makler. En els últims tres anys, Men Having Babies, una entitat sense ànim de lucre que ajuda homes homosexuals que volen ser pares, ha registrat un augment del 40%, en l’assistència d’homes solters a les seves conferències informatives sobre la gestació per substitució, segons un portaveu de l’entitat.

Akinyemi diu que voldria ser pare tan aviat com sigui possible, abans no sigui massa gran. A més, està en una situació en què s’ho pot permetre “des del punt de vista temporal, econòmic i de capacitat mental”, afirma. “Fa deu anys, potser no hauria pogut passar per tot això”.