“Per a què volen un certificat? Sense papers, tots som vulnerables”

PalmaMés de 30.000 immigrants sense papers a les Illes tenen ara la possibilitat de sortir de la invisibilitat. Des del 16 d’abril, les llargues coes als ajuntaments s’han convertit en la imatge de la regularització extraordinària impulsada pel govern d’Espanya. Fa mesos que preparen la documentació, però fins a darrera hora no varen saber que també necessitarien un certificat de vulnerabilitat, i això explica, en part, la saturació del sistema. “No entenc per què el volen, si tots els que estam sense papers som vulnerables”, reflexiona Abdou, senegalès de 32 anys. Malgrat això, la prioritat és clara. “Com si hem de perdre dies de feina: els papers són els papers”, assegura Khalid.

A diferència d’una regularització ordinària, que es pot allargar durant anys, aquest procés permetrà obtenir un permís de feina per la via ràpida si es compleixen una sèrie de requisits, entre els quals, haver arribat a Espanya abans de l’1 de gener del 2026, demostrar que fa almenys cinc mesos que són a l’Estat i no tenir antecedents penals. A escala estatal, la mesura pot beneficiar mig milió de persones. A les Illes, les estimacions apunten a 30.000 afectats. Amb tot, la vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Antònia Estarellas, va precisar que es tracta d’un càlcul aproximat, perquè no es tenen registres de les persones sense papers. Aquest marge d’incertesa fa pensar que el nombre d’immigrants que s’acullin a la regularització exprés podria ser superior.

La mesura ha enfrontat el PP i Vox per un costat i l’esquerra per l’altre. La portaveu adjunta del grup parlamentari popular, Marga Duran, va acusar el govern espanyol de “voler provocar el col·lapse” dels ajuntaments per haver-los encomanat l’expedició dels certificats de vulnerabilitat. En canvi, el PSIB sosté que els batles populars estan fent “boicot” al procediment. Els socialistes han obert les seus per donar informació i assessorar la gent al respecte.

A Palma, l’Ajuntament (PP) ha admès que va donar l’ordre de no reforçar l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC). Testimonis consultats per l’ARABalears han apuntat que, en alguns barris, la gent s’aixecava a les quatre del dematí per poder tramitar el seu certificat. A més, entitats com Càritas han advertit de la proliferació d’estafes als immigrants aprofitant els dubtes que hi ha sobre el procediment.

Malgrat els obstacles, els migrants veuen en la regularització una ocasió per evitar situacions d’explotació. És el cas de Jessica, una arquitecta de 29 anys que va arribar fa menys d’un any de l’Amèrica Llatina. “Com que no tenc papers, no puc fer feina de la meva professió. Quan acabava d’arribar, vaig agafar una feina de pintar una casa”, explica. Malgrat que els propietaris varen pagar pel servei, ella no en va rebre ni un cèntim: el seu cap s’ho va quedar tot. “Lamentablement, aquesta va ser la meva primera experiència laboral a Espanya”, relata. “No hi podia fer res, estic tota sola, sense papers, ho vaig haver d’acceptar”, afirma.

“Els empresaris se n’aprofiten”

En Khalid [nom fictici a petició del testimoni] i els seus quatre companys fan coa a l’oficina ciutadana de la plaça de Santa Eulàlia (Palma). “Els empresaris se n’aprofiten”, lamenta. Explica que en el sector de la construcció pot arribar a cobrar 30 euros per una jornada de feina exigent. “Al cap d'un dia arrib a aixecar dues tones de pes”, diu.“No t’hi pots negar perquè, si no, et quedes sense feina i pots estar setmanes sense trobar res”, afegeix. Al seu costat, un altre jove apunta que en el sector de l’hostaleria poden arribar a cobrar la meitat d’un sou normal si no tenen papers.

“Volem fer feina i aportar a aquest país que estimam”, assenyala Abdou, que era professor d’anglès al Senegal. La majoria de testimonis comparteixen el mateix objectiu: aconseguir una ocupació estable. És el cas de Mariana [nom fictici], colombiana de 37 anys, que fa vuit anys que és a Espanya, però que no ha pogut regularitzar la seva situació per la via ordinària perquè no ha aconseguit tenir un contracte laboral: “Ho vaig intentar en un restaurant i en un club de platja, però no vaig poder”.

A pocs metres, una mare i una filla colombianes, que sí que tenen els papers, esperen el seu torn per pagar una multa. Observen la coa sense sorpresa: “A l’administració, tot és lent”. Són netejadores de la llar, i varen aconseguir els papers perquè la mare va convèncer un dels seus caps per fer-li un contracte laboral, a canvi d’assumir ella mateixa el pagament de les quotes a la Seguretat Social. “Ho fan així, i no et pots queixar, perquè t’estan fent un favor”, explica la filla.

Les dificultats per trobar feina tenen un efecte directe en l’accés a l’habitatge, en un context de mercat tensat i amb preus elevats. “Si ja costa amb papers, imagina’t sense”, lamenta un marroquí de mitjana edat que fa un any que viu al carrer. Encara que durant un temps va dormir en un alberg, ara es troba en llista d’espera per poder accedir a una plaça. En el mateix sentit, Khalid relata com molts migrants conviuen amuntegats “com sardines”: ell paga 160 euros per un llit en un pis on dormen una desena de persones.

Una mesura amb “triple legitimitat”

La regularització ha intensificat la confrontació entre el govern espanyol del PSOE i Sumar i les comunitats governades pel PP. La presidenta Marga Prohens ha advertit sobre “l’efecte crida” que el procés pot generar i ha anunciat que l’impugnarà als tribunals. Segueix el rastre d’altres barons del PP, com la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. En paral·lel, els nous pactes de govern entre el PP i Vox a Extremadura i l’Aragó fan més èmfasi en el discurs antiimmigració. Per primera vegada, tots dos han inclòs una clàusula de “prioritat nacional” per deixar fora d’ajudes i drets els immigrants, i han registrat aquesta proposta en una moció al Congrés dels Diputats i un escrit al Parlament balear [signat per Vox].

El govern espanyol neda a contracorrent en un moment en què a Europa pren força el rebuig a l’entrada de migrants. Amb tot, la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha defensat que la regularització es basa en una “triple legitimitat”: social, política i econòmica. A més, el procés disposa d’un suport ampli d’organitzacions de tot tipus, des de les entitats socials fins a la patronal, i també sectors de l’Església.

A banda de donar drets a milers de persones que ja viuen a Espanya, la regularització implica una lluita contra l’economia submergida, perquè els doblers i llocs de feina que circulaven en negre ara ho faran per vies legals. Segons un informe que el BBVA ha presentat aquesta setmana, l’economia de les Illes podria millorar en almenys un 0,5% a conseqüència del procés de regularització. Així ho va assenyalar l’economista en cap de BBVA Research, Miguel Cardoso, que va explicar que treballen sobre la base que s’acabin regularitzant aproximadament 22.000 persones a les Balears.

En declaracions recollides per EFE, Cardoso va apuntar que l’impacte podria millorar si emergeix ocupació no registrada o si els migrants que obtinguin papers accedeixen a feines més ben remunerades, la qual cosa impulsaria el consum de les llars. Amb tot, va detallar que l’impacte sobre les dades macroeconòmiques serà “moderat”, ja que bona part de la feina irregular està parcialment recollida en els indicadors.

21 anys des del darrer procés

Feia més de 20 anys que no es duia a terme una regularització extraordinària d’immigrants. Però el socialista Pedro Sánchez és el quart president espanyol que activa un procés d’aquestes característiques. També ho varen fer Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero. La més important va ser la de Zapatero, que va tenir lloc el 2005, perquè se’n van beneficiar més de mig milió de persones.

El líder de l’Associació de Dominicans de Mallorca, José Solano, en va ser una. “Patia maltractaments dels empresaris, collia olives i potser em pagaven deu euros en un dia, i altres abusos així”, conta. “Per les humiliacions que rebia, vaig arribar a passar fam, encara que ho aguantava amb discreció”. Però tan bon punt va obtenir els papers, la seva situació va canviar dràsticament. “Amb el primer DNI vaig aconseguir feina a un restaurant”, recorda. “El canvi és enorme, qui té papers té un respecte, i ja pot conviure en igualtat”, sentencia.