Com podem viure més tranquils? La filosofia potser en té la resposta

BarcelonaHi ha moltes maneres de sobreposar-se als moments durs que ens porta la vida. Per a algunes persones la religió, els passatemps o l’esport poden ser vies que els ajuden a trobar-hi un sentit o objectiu. Per a unes altres, l’accés a les ensenyances dels grans filòsofs poden esdevenir una espècie de guia pràctica a seguir.

Aquest darrer és el cas de Rafael Narbona, professor i divulgador de filosofia que acaba de publicar Maestros de la felicidad (Roca Editorial 2024), on combina les biografies d’alguns dels pensadors més importants amb episodis de la seva pròpia vida.

“La filosofia és una de les millors caixes d’eines inventades per l’ésser humà”, diu Narbona, que assegura que ens ofereix moltes maneres de donar un sentit a la nostra existència i superar les adversitats: “Sòcrates ens incita a conèixer-nos a nosaltres mateixos; Sèneca ens recorda que la veritable felicitat consisteix a dependre poc de les coses materials; Nietzsche ens demana que estimem la vida, fins i tot en els moments més tràgics”.

"Però ¿com podem viure tranquils, sabent que un dia morirem?", ens podem preguntar de vegades. “Kierkegaard, que era molt religiós, deia que sense l’existència de Déu la vida només seria desesperació”, recorda Narbona. Al cap i a la fi, som éssers infinits envoltats d’amenaces, com malalties, i sabem que un dia no quedarà res de nosaltres. “Pensadors com Unamuno i Camus ho vivien com una cosa insuportable. En canvi, uns altres com Montaigne exaltaven la finitud de l’existència perquè consideraven que, sense la mort, no es produiria una renovació de la vida”. “O Nietzsche, que deia que precisament és el caràcter tràgic de la vida el que li dona més intensitat”.

Cultivar l’interior

Per a Narbona, l’ésser humà necessita cultivar una dimensió espiritual que li permeti contemplar la vida amb esperança. I encara més en moments com l’actual, on l’auge d’una vida entre pantalles i les amenaces del canvi climàtic ens fan replantejar el nostre pas per aquest planeta. “Els clàssics grecs ja parlaven sobre el respecte a la natura i Boeci, l’últim filòsof clàssic de l’antiguitat, també reflexionava sobre com la glòria és una cosa efímera”, remarca.

“Considerava que, com que tots caurem en l’oblit, el més fonamental és cuidar el nostre interior, tenir autoestima, respecte per un mateix i invertir en coses que sí que són importants, com aconseguir la pau interior, ser capaços d’enfrontar-nos al patiment de manera intel·ligent, elaborar projectes personals i no estar tan pendents de la imatge que oferim als altres”.

Narbona assegura que no té cap filòsof de capçalera, sinó que intenta aprofitar de cada pensador les idees que l’ajuden a viure millor. “Sembla que la filosofia ara estigui una mica de moda i la gent demani textos filosòfics, però passa que sovint és molt difícil llegir directament els clàssics”, admet. Per això, considera que el que fan falta són bons divulgadors que estableixin un pont entre els lectors i els grans textos clàssics.

Celebrar la vida

Tot i això, assegura que hi ha llibres a l’abast de tothom que recomana llegir almenys un cop a la vida. Un seria les meditacions de Marc Aureli, el llibre bàsic per entendre l’estoïcisme i una bona guia per “ajudar a encarar els moments difícils amb enteresa”. L’altre llibre és el diari d’Etty Hillesum, una noia d’origen jueu que va escriure un relat abans de ser deportada a un camp d’extermini.

“És semblant al diari d’Anna Frank, però des d’una perspectiva més adulta. Fins a l’últim moment, quan ja sabia que l’esperava la mort, continuava assegurant que la vida és bonica i que creia en l’ésser humà. És una celebració de la vida escrita al caire de l’abisme”, diu Narbona, que assegura que aquest llibre el va ajudar molt quan passava una depressió per la mort dels seus germans: “M’ajudava a veure que els humans no som víctimes de les circumstàncies ni unes marionetes en mans dels esdeveniments, sinó que sempre podem escollir com els encarem”.

Una idea semblant també es transmet al llibre L’home a la recerca del sentit, escrit pel psiquiatre Viktor Frankl després de sobreviure a un camp de concentració i perdre-hi alguns familiars. “Deia que l’essencial de l’ésser humà no és la recerca del plaer o del poder, sinó del sentit. Aquell qui troba un sentit a la vida, sempre trobarà la manera de seguir-lo”, explica.

Al final, l’univers de la filosofia és molt ampli, amb molts camins i respostes. Només es tracta d’explorar-la i que cada persona trobi el seu propi camí.