Els veïns de Ca na Putxa denuncien que l'abocador no té autorització ambiental i el Consell d'Eivissa ho desmenteix

EivissaLa màxima institució insular d'Eivissa ha sortit al pas de les reivindicacions i exigències de la recentment constituïda plataforma Es Hora de Soluciones para el Vertedero de Ibiza, que exigia a les autoritats solucions per a les condicions de funcionament, entre les quals hi havia la manca de compliment d'algunes de les condicions exigides per a la seva autorització per part de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears. El Consell ha assegurat en un comunicat que nega “taxativament” que hi hagi hagut passivitat en aquest tema i ha assegurat que enguany no hi ha hagut manifestacions quant a les afeccions de la planta de tractament de residus a les urbanitzacions veïnes i que continuen treballant "com des del primer dia perquè les molèsties es redueixin al màxim”. També assegura que aquests temes ja s'estan tractant en una comissió mixta, “que continua activa”, entre els veïns i el Departament de Medi Ambient. “Les portes del Consell i d’aquesta instal·lació sempre han estat obertes a tots els veïns i afectats i ho continuen estant per fer-los coneixedors de totes les mesures que es prenen dia a dia”, conclou la resposta del Consell.

Reivindicacions dels veïns

Tot i això, els veïns de les urbanitzacions limítrofes a l'abocador de Ca na Putxa i de la localitat de Jesús, on hi ha la instal·lació, havien denunciat a primera hora del matí les condicions de l'abocador, que, des de la seva inauguració el 1968, ha produït una sensació de desemparament per part de “tots els governs del Consell”. La nova plataforma que substitueix l'associació d'afectats per l'abocador de l'illa posava de manifest que el problema “no només afecta Jesús, sinó que el tractament i eliminació dels residus és un problema greu per a tot Eivissa”. La nova entitat, en un comunicat, s'oferia a col·laborar amb les administracions implicades “per implantar solucions de futur i protegir la salut i el benestar dels ciutadans eivissencs i, particularment, dels veïns de l'àrea de l'abocador, que no ha respectat des del principi els criteris de distàncies mínimes de nuclis urbans”. La mala gestió de la infraestructura insular, segons denuncia la plataforma veïnal, “ha afectat i afecta negativament la terra, l'aire, les aigües, la flora, la fauna i el paisatge, per la contaminació de les lleres d'aigües intermitents superficials i de les aigües marines”. A més, assegura, produeix contaminació acústica i atmosfèrica, a causa de l'emanació de gasos com el metà, així com d'olors nocives i persistents, cosa que suposa un “alt risc d'incendis i la proliferació de plagues de mosques, gavines i rates, entre altres efectes”, han denunciat aquest dimarts dematí des de l'organització, tal com apareix als seus estatuts.

Oposició a la instal·lació d'una “incineradora”

La nova plataforma d'afectats per l'abocador vol deixar clara la seva oposició frontal “en forma legal i democràtica a la possible instal·lació d'una 'incineradora' de residus a l'àrea ambiental de Ca na Putxa”. El Consell d'Eivissa, per la seva banda, assegurava el mes de juliol que per decidir una alternativa una vegada que s'esgoti l'espai disponible per al tractament de residus no reutilitzables, al voltant de sis anys, “es prioritzaran els criteris ambientals per sobre dels econòmics". L'informe que ha fet públic la màxima institució insular assegura que "s'analitzen i es comparen les alternatives a la gestió dels residus" i preveu diferents opcions: el trasllat dels residus a la incineradora de Son Reus a Mallorca, la construcció d'una incineradora a Eivissa, l'ampliació de l'abocador actual, o cercar un altre emplaçament per a un nou abocador. La nova plataforma vol que s'estudiïn i s'analitzin les diferents possibilitats, però adverteix d'una línia vermella: "Utilitzar una alternativa que pugui ser nociva per al medi ambient i la salut de les persones", segons ha declarat la coordinadora de l'entitat , la consultora i activista ambiental Flor Dell'Angollo, que ha anunciat la creació d'un grup de treball compost per juristes i persones expertes en la gestió dels residus en espais territorials similars a l'illa.

Un problema per a tota l'illa

Les persones afectades sol·liciten al Consell que, “com a mínim, i de manera urgent, obligui que es compleixin les condicions recollides a l'Autorització Ambiental Integrada concedida a la UTE GIREF, com són la instal·lació d'una pantalla vegetal de l'abocador que disminueixi l'impacte en el paisatge i la creació d'una atmosfera negativa en el procés de compostatge per evitar olors i emissions tòxiques de gasos a l'atmosfera, Això, entre altres aspectes, com el control de les plagues d'insectes i animals derivats de la mala gestió de les instal·lacions”, ha assenyalat Daniel de Busturia, president de la Plataforma. "És per això que iniciarem contactes amb totes les administracions públiques d'Eivissa perquè escoltin la realitat de la situació i puguem cercar, entre tots, una solució a aquest abocador", ha afegit Busturia.

Mesures concretes

Pel que fa a les aigües, els veïns sol·liciten que es dugui a terme una monitorització i control de la qualitat de les aigües superficials de vessament a l'entorn de l'abocador; que es facin controls a totes les captacions d'aigües subterrànies en un radi de 500 metres i la seva derivació a la mar pel torrent de s’Espartar. També demanen que es monitoritzi la qualitat de l'aire del contingut en emissions de pols, de substàncies contaminants o oloroses a les zones habitades de l'entorn de l'abocador i de les noves instal·lacions. Pel que fa a la contaminació acústica, sol·liciten “un programa de monitorització del renou”. A més, exigeixen un altre estudi per determinar “la pols provocada per les instal·lacions”, i que es facin campanyes de control de proliferació d'animals com rates, gavines i insectes, cosa que fa anys que demanen.

D'altra banda, Joan Costa Bonet, representant de l'Associació Jesús en Transició, recorda que “cal frenar l'espiral d'augment de producció de residus" a l'illa. "De fet, Eivissa és l'illa que genera més residus de les Balears, ja que arriba a una mitjana de gairebé 600 kg per habitant i any. La nostra mitjana de producció de residus supera àmpliament la mitjana estatal i europea”, puntualitza.

Plantejaments de futur

Per als membres de la Plataforma és fonamental que en futures modificacions o en noves versions del Pla director sectorial s'estudiïn i analitzin de manera adequada totes les alternatives i que es faci una adequada avaluació ambiental. A més, els veïns volen participar en l'elecció de la millor alternativa per a la gestió del rebuig dels residus quan l'abocador s'ompli.

A més, la Plataforma s'està posant en contacte amb altres organitzacions veïnals i altres territorials a escala estatal, dedicades a la protecció del medi ambient “per tenir una visió global i de conjunt”, ha finalitzat la coordinadora.