La vaga de metges a les Balears: un conflicte laboral o una lluita política?

PalmaMés de 86.000 consultes i proves cancel·lades, més de 2.100 operacions ajornades i un impacte econòmic de 12,5 milions d’euros. Aquest és el balanç provisional de les 31 jornades de vaga dels metges a les Balears contra la proposta d’Estatut Marc del Ministeri de Sanitat que avança en la seva tramitació. Un conflicte que ha anat molt més enllà d’una disputa laboral i que s’ha convertit en un torcebraç obert entre els sindicats mèdics, el Ministeri i les comunitats autònomes pel model de sanitat pública, en un context en què les competències sanitàries s'han transferit a les autonomies.

Però també és una vaga que divideix el col·lectiu mateix. Mentre els convocants defensen un conflicte centrat en les condicions laborals i la reforma del marc estatal, una part dels professionals considera que la protesta ha adquirit un component polític clar. Alguns metges consultats la defineixen obertament com una “vaga política”, orientada a confrontar directament el govern d'Espanya i, concretament, amb la ministra de Sanitat de Sumar, Mónica García.

La protesta ha tingut un seguiment especialment elevat a les Balears. Durant la darrera setmana de mobilitzacions, entre el 15 i el 19 de juny, el sindicat Simebal va situar la participació dels facultatius de consultes externes hospitalàries en el 70% i dels professionals d’Atenció Primària en el 40%. Crida l'atenció que, des de l'inici de la vaga indefinida al gener (una setmana cada mes) la Conselleria de Salut no ha facilitat en cap moment dades pròpies i ha donat per bones les xifres del sindicat, una circumstància que alguns metges consideren sospitosa. "No volen confrontar Simebal", diuen.

L’abast de la protesta contrasta amb el que s'ha registrat, per exemple, a Catalunya. Allà, el Departament de Salut, que sí que dona dades, va situar el seguiment en el 4,2%, mentre que el sindicat convocant el va elevar al 29%. L'adhesió també ha estat modesta a Galícia i al País Valencià, entre d'altres. Ara bé, en el cas de Catalunya cal tenir present que el sistema sanitari està molt més diversificat: hi ha l’Institut Català de la Salut, però també altres proveïdors. A les Illes, en canvi, el 69% dels metges fan feina a l’IB-Salut, i, per tant, estan subjectes a l’Estatut en tramitació, segons explica el president del Col·legi de Metges de les Illes Balears (COMIB), Carles Recasens.

Les peticions

Però, què reclamen exactament els metges? I fins a quin punt les seves demandes depenen realment de la ministra de Sanitat, a qui els convocants han convertit en la principal destinatària de les seves crítiques? La resposta és complexa. Una part important de les reivindicacions fan referència a qüestions que depenen directament del govern central: la reforma de l’Estatut Marc, la creació d’un estatut propi per als facultatius, la classificació professional A1+, la regulació bàsica de la jornada laboral i la creació d’un àmbit específic de negociació per als metges, entre d'altres.

Tanmateix, moltes altres demandes que han aparegut durant les mobilitzacions són competència de les comunitats autònomes, les responsables de la gestió sanitària: la contractació de més professionals, la reducció de la sobrecàrrega assistencial, l’organització dels horaris, els complements salarials, els incentius per cobrir places de difícil cobertura i l’aplicació efectiva de la jornada de 35 hores.

Les reivindicacions dels metges combinen, per tant, demandes estatals i autonòmiques. Ara bé, els sindicats sostenen que la separació és incompleta: moltes de les mesures que formalment corresponen a les comunitats autònomes —com la reducció de la sobrecàrrega assistencial, la reorganització dels horaris i la millora de plantilles— depenen en realitat del marc normatiu fixat per l’Estatut. En aquest sentit, defensen que les autonomies tenen capacitat d’execució, però que sense una reforma prèvia de la normativa estatal no disposen de marge per aplicar els canvis que reclamen. El Ministeri, però, assegura que les reivindicacions dels metges depenen de les comunitats.

És precisament en aquest punt on es concentra bona part de la disputa. Més enllà del debat competencial, els metges han arribat a la vaga amb una bateria d'exigències: la creació d’un estatut propi per als facultatius, una categoria professional específica (anomenada A1+) que reconegui els anys de formació i les responsabilitats associades a la professió i una taula de negociació estatal pròpia en què les seves condicions laborals no quedin diluïdes entre les d’altres col·lectius sanitaris.

També reclamen la fi de les guàrdies obligatòries de 24 hores, que les hores de guàrdia computin íntegrament a efectes de jubilació i que qualsevol temps de feina que excedeixi aquest límit sigui considerat jornada extraordinària i remunerat com a tal. “No hi ha cap categoria laboral que faci 48 hores setmanals tret dels metges”, diu Miguel Lázaro, president de Simebal.

A aquestes demandes s’afegeixen altres reivindicacions relacionades amb la manca de professionals: mesures per fidelitzar els metges interns residents (MIR), facilitar la incorporació dels nous especialistes a la sanitat pública, reduir la burocràcia que assumeixen els facultatius i impulsar mecanismes per retenir talent en un context en què molts professionals opten per la sanitat privada o per exercir a l’estranger.

Però un punt que genera especial consens dins del sector és el model de guàrdies. Els convocants denuncien que encara existeixin jornades de 24 hores i reclamen que deixin de ser obligatòries. Un metge de Son Espases, crític amb Simebal, coincideix que aquesta és una de les reformes més urgents: “No vull fer feina 24 hores ni vull que m’atengui un metge que fa 23 hores que està despert”, diu.

El debat de fons: competències i responsabilitats

Miguel Lázaro, que a més de ser el president de Simebal també ho és de la Confederació estatal de sindicats mèdics, defensa que la reforma de l’Estatut Marc és la clau de volta de tot el conflicte. “L’Estatut Marc és un pertot i després hi ha el desenvolupament autonòmic. Si l’Estat no en defineix el marc, això no es pot fer”, afirma. Segons explica, els metges fa anys que reclamen un tractament diferenciat perquè assumeixen responsabilitats que no tenen altres professions sanitàries.

Lázaro assegura que les reivindicacions centrals no poden ser resoltes unilateralment per les autonomies: “Les comunitats autònomes només poden reduir el nombre d’hores de guàrdia, però no eliminar-ne l’obligatorietat”. També reclama una reclassificació professional i un àmbit propi de negociació perquè, segons diu, “les condicions dels metges no es poden negociar amb sindicats que no siguin mèdics”.

Recasens comparteix bona part d’aquest diagnòstic. Tot i reconèixer que la gestió sanitària està transferida, recorda que “l’Estatut Marc ha de dotar de regles perquè les autonomies les puguin aplicar en matèria de sanitat” i que “l’únic organisme que pot propiciar o modificar l’Estatut Marc" és el Ministeri.

El president també lamenta que el procés negociador hagi acabat sense acord amb els sindicats mèdics i denuncia que el Ministeri ha preferit pactar amb les grans centrals sindicals. “La ministra ho pot fer perquè li basten els vots de CCOO i UGT per tirar endavant la norma”, afirma. El to de les seves crítiques cap a Mónica García és especialment dur: “La ministra té un doble missatge: un abans de ser ministra i un altre ara”, sosté. També assegura que “ha fet el que volia fer, sense metges” i arriba a definir la reforma com “l’estocada final” per a la sanitat pública.

Una vaga que també divideix

Dins el mateix col·lectiu mèdic hi ha professionals que comparteixen bona part de les reivindicacions, però discrepen profundament de la manera com s’ha conduït la protesta i del relat que s'ha construït al voltant de la ministra de Salut, Mónica García. Ara bé, l'ambient corporativista que impregna el col·lectiu fa que no es vulguin identificar per por de quedar exposats com a opositors al corrent majoritari. Un facultatiu de Son Espases considera que “és una vaga política” i acusa Simebal d’emprar les reivindicacions dels metges per desgastar el govern de l’Estat. Tot i això, reconeix que “s’hauria de revisar l’Estatut Marc”, perquè feia dècades que no s’actualitzava i admet que els canvis plantejats són insuficients.

Diversos professionals d’Atenció Primària consultats repeteixen la mateixa idea. Alguns consideren que hi ha reivindicacions legítimes, però creuen que els sindicats han aprofitat el conflicte per confrontar directament la ministra. Un d’ells sosté que “Mónica García ha estat la primera que s’ha atrevit a encetar el meló de reformar l’Estatut Marc”.

D'altres van més enllà i atribueixen el conflicte real al debat sobre les incompatibilitats entre sanitat pública i privada. “El que no volen bona part dels metges és la incompatibilitat, perquè hi ha una gentada que fa matins a la pública i horabaixes molt lucratius a la privada”, afirma un metge d’Atenció Primària. Un altre parla de “corporativisme i classisme” dins una part del moviment sindical mèdic i rebutja la creació d’un estatut exclusiu per als facultatius. "Ens en fa falta un que englobi les particularitats de tots els professionals que fan feina en l'àmbit sanitari, des dels zeladors fins als metges", afegeix. Miguel Lázaro rebutja frontalment aquestes acusacions i assegura que el conflicte transcendeix qualsevol sigla política. Tanmateix, quan se li planteja si la reacció hauria estat la mateixa amb una altra força política al Ministeri, evita una resposta categòrica: “Probablement”.

Mentrestant, les conseqüències de les mobilitzacions s’acumulen. Segons les dades disponibles, s’han cancel·lat 53.677 consultes hospitalàries i proves diagnòstiques, 31.134 consultes d’Atenció Primària i 2.146 intervencions quirúrgiques. L’impacte sobre l’activitat d'assistència i les llistes d’espera és generalitzat, amb una part de l’activitat reprogramada i un sistema sotmès a una pressió creixent.

El consens sobre aquest impacte no evita, però, el desacord a l’hora d’assenyalar responsables i possibles solucions. Els sindicats adverteixen de noves mobilitzacions si no es reprèn la negociació. El Ministeri sosté que moltes de les millores que reclamen els metges, ja poden ser aplicades per les comunitats autònomes, les quals insisteixen que cal una reforma normativa estatal per poder avançar. Enmig d’aquest intercanvi de responsabilitats, el resultat és el mateix: milers de pacients continuen esperant una consulta, una prova o una intervenció quirúrgica, sense un horitzó que anticipi cap solució pròxima.