La urbanització del litoral balear va augmentar un 37,6% en 22 anys

PALMALa superfície de la costa urbanitzada a les Illes Balears es va incrementar un 37,6% en només 12 anys. El 1990 el 12,5% del litoral illenc estava construït, mentre que el 2012 s'incrementà fins al 17,2%, segons l'informe 'Mar balear', presentat aquest dimecres per la Fundació Marilles que pretén sintetitzar tota la informació disponible en un sol document que es ja pot consultar aquí. Pel que fa a les àrees marines protegides de l'Arxipèlag, el director de l'entitat, Aniol Esteban, ha assegurat que han augmentat els darrers anys però que la inversió per conservar aquests espais s'ha "estancat".

L'informe, que compta amb la participació d'una seixantena de científics implicats, adverteix que caldria gestionar de manera "integral" la costa per prevenir més impactes sobre els ecosistemes naturals. A més, considera necessari disposar d'informació cartogràfica actualitzada dels canvis d'ocupació del sòl al litoral com a eina de gestió davant els efectes de la crisi climàtica. De fet, i com ja va informar l'ARA Balears, el document recorda que les platges de les Balears es reduiran a la meitat a final de segle.

La urbanització de la costa és "heterogènia", com s'indica a l'informe, perquè és molt diferent a cada municipi. A Eivissa, per exemple, un 85% (3,2 km²) dels primers 500 metres de costa està construïts, mentre que a Calvià aquesta xifra representa el 63% (11,5 km²) de la superfície urbanitzada. Per illes, l'any 2005 vuit dels deu municipis amb un percentatge més gran de costa construïda pertanyien a Mallorca (80%), un a Eivissa (10%) i el restant a Menorca (10%).

En canvi, les zones protegides del litoral on no es pot edificar representen el 49,4% de la costa balear. Si es compara el percentatge de superfície urbanitzada de les Illes amb la resta de les comunitats autònomes de l'Estat, l'Arxipèlag ocuparà la setena posició el 2021. Els càlculs sobre la superfície de costa urbanitzada provenen del treball de fi de màster de Jaime Rudolf Rosseló-Beck, i tenen com a fonts l'Institut Geogràfic Nacional i el projecte europeu Corine Land Cover.

Cal recordar que la urbanització de la costa implica una alteració del clima local de cada regió, cosa que suposa una reducció important de les precipitacions i un increment de les sequeres. La degradació del litoral implica l'eliminació d'albuferes, aiguamolls i vegetació costanera, a més de cimentar el sòl, i tot això fa que l'evaporació sigui menor i n'arribi menys a les muntanyes, on l'alta pressió produeix els niguls i les pluges. És un fenomen que sobretot s'ha estudiat al litoral valencià, com va explicar aquest diari.

La inversió per conservar el medi marí s'estanca

La inversió per protegir i gestionar les àrees marines protegides a les Balears no va deixar d'augmentar entre el 1994 i el 2007, i arribà a gairebé 15 milions d'euros aquest darrer any. Posteriorment la despesa es va incrementar lleugerament en 500.000 euros el 2009, però va tornar a minvar fins als 13,3 milions entre el 2012 i el 2013. L'any següent, però, va tornar a pujar fins al 2016, quan arribà als 14,4 milions.

L'informe també destaca que de la despesa total destinada a la conservació marina entre el 1994 i el 2024 el 42% es destina al Parc Nacional de Cabrera; el 23%, a les reserves marines; el 20%, a la posidònia; el 20%, a la investigació, i la resta per altres fins. Durant la presentació de l'informe, la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assegurat que les Balears haurien de liderar un gran pacte per protegir la mar Mediterrània.

El director de l'Institut Espanyol d'Oceanografia a les Balears, Toni Quetglas, ha destacat la importància d'aquest primer informe sobre la mar balear perquè permetrà mostrar la feina científica amb un llenguatge més accessible, perquè la majoria d'estudis que fan es publiquen a revistes científiques en anglès. Joaquin Terrados, director de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea), ha afegit que la recopilació de les dades permetrà "identificar quins aspectes de la mar balear cal investigar més".

D'altra banda, Raquel Vaquer-Sunyer, que ha coordinat l'informe, ha explicat que l'objectiu és divulgar millor tot el coneixement necessari per saber quin és l'estat de la mar balear. Eva Marsinyach, responsable de seguiment del medi marí a l'Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam), ha recordat que ara cal que l'informe no sigui una radiografia "estàtica" i que s'haurà d'anar actualitzant.