La UIB empitjora resultats i se situa a la franja entre les 701-800 en el rànquing mundial
La universitat més valorada a l'Estat és la de Barcelona
PalmaLa Universitat de les Illes Balears (UIB) empitjora resultats i se situa en la franja 701-800 del Rànquing Acadèmic d'Universitats del Món (ARWU), conegut com el rànquing de Shanghai, amb només deu universitats de l'Estat entre les 500 millors.
Les universitats de l'estat espanyol reconegudes entre les 1.000 millors a escala global tornen a ser 36, mateix número que en l'edició de l'any passat. El rànquing, que es publica cada 15 d'agost, continua liderat per la Universitat Harvard, seguida per la de Stanford i per l'Institut Tecnològic de Massachusetts, totes tres dels Estats Units.
A Espanya, la més valorada un any més és la Universitat de Barcelona, que figura entre les 200 millors, després d'aparèixer el 2023 en la franja 201-300. Així mateix, el 2025 apareix en el rànquing per primera vegada la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria en la franja de 901-1000. La Universitat de Valladolid, present en la franja 901-1000 el 2024, ha sortit del rànquing en aquesta edició.
Per la seva banda, vuit universitats empitjoren el seu resultat (la de Múrcia, la de La Laguna, la UIB, la de Lleida, la de Màlaga, la Jaume I, la de Castella-la Manxa i la de Girona). Per contra, la Universitat d'Oviedo, la Rovira i Virgili, la Politècnica de Catalunya, la de Cantàbria i la de Jaén el milloren.
La llista de Shanghai manté en la franja de 201-300 la Universitat de València. En la de 301-400 hi trobam la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Complutense, la Pompeu Fabra, la Universitat de Granada i la Universitat del País Basc.
En la següent, de 401-500, es troben la Universitat Politècnica de València i la de Sevilla. Entre les 501-600 es troben la Universitat de Navarra, la de Salamanca, la de Santiago de Compostel·la i la de Saragossa. En la franja de 601-700 hi són la Universitat Politècnica de Madrid, la d'Alacant, la de Múrcia, la d'Oviedo i la Rovira i Virgili.
Entre els 701-800 es troben la Universitat Politècnica de Catalunya, la d'Alcalá, la de Cantàbria, la d'Extremadura, la de La Laguna i la UIB. En la següent franja, la de 801-900, hi ha la Universitat de Jaén, la de Lleida, la de Màlaga i la de Vigo. Finalment, en la darrera, la que va de 901 a 1.000, hi són la Universitat Carlos III de Madrid, la Jaume I, la de Cadis, la de Castella-la Manxa, la de Còrdova, la de Girona i la de Las Palmas de Gran Canaria.