Turisme
Societat01/02/2024

Com el 'boom' turístic va canviar el ball de bot a Mallorca

Les manifestacions folklòriques es varen veure condicionades per la mirada dels visitants pels quals actuaven els grups illencs

PalmaAra potser ja no es fa tant o ha passat de moda, però en els anys del boom turístic nasqueren molts de grups folklòrics que actuaven a hotels o participaven en activitats al voltant dels turistes. "Això no només va afectar la manera de viure dels individus, que obtenien uns ingressos extra, sinó que va modificar moltes expressions folklòriques. Els pagesos varen passar de cantar al camp, damunt l'era o espolsant ametlles, a fer-ho damunt els escenaris, en contextos folklòrics d'espectacle", afirma el musicòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Francesc Vicens. El docent participa en un grup de treball amb experts de la Universitat de Barcelona sobre l'impacte del turisme en el folklore des d'una perspectiva històrica.

Vicens recorda que hi va haver molts de cantadors i músics que, davant l'oferta turística, varen adaptar les seves activitats musicals. El canvi, els va reportar beneficis econòmics i la possibilitat de sortir a cantar i ballar fora de Mallorca. "Això va fer que les manifestacions folklòriques s'espectacularitzassin i la manera d'ornamentar les melodies es modificàs a favor d'uns espectacles que eren més lluïts". El musicòleg afirma que, avui en dia, s'aprecia en el ball de bot a Mallorca, on conviuen el que balla tothom a les places –vestits de carrer–, amb el d'exhibició que fan les agrupacions, amb els balladors amb roba de pagès d'època.

Cargando
No hay anuncios

Toreros i pagesos

El turisme a Mallorca ha tingut un impacte molt rellevant, "perquè quan la persona representa el folklore davant la mirada externa ho fa condicionat, perquè l'estan mirant, i és conscient que representa d'alguna manera els valors de la terra a partir d'uns cànons que queden estandarditzats". Això explica que ha quedat fixada una imatge concreta del folklore de Mallorca: "De la mateixa manera que a Espanya el tòpic turístic és la paella, el torero i la sevillana; a Mallorca, en aquesta època, fou la pageseta, que trobam a fotografies on es veu un betlem de dones guapes ben pentinades amb rebosillo davall d'un taronger. Però la realitat de les dones pageses, dels anys 50, 60 i 70, era molt més dura i diferent".

Cargando
No hay anuncios

Reivindicació identitària

L'expert destaca, en canvi, el vessant viu actual de la cultura tradicional a les Illes. "Es balla de manera viva i no espectacularitzada a molts d'indrets, perquè a la gent li agrada ballar, i el mateix passa amb les glosses, amb les festes de Sant Antoni o amb el cant de la Sibil·la", assegura. També assenyala com hi ha grups que experimenten i innoven sobre música tradicional i conclou que, "en una illa que cada any és visitada per quinze milions de turistes, els referents de la cultura local ens recorden què som i els hem de defensar, protegir i practicar". I afegeix: "Al final, és la nostra identitat i jo crec que la gent que va a ballar o a celebrar Sant Antoni mostra un gest de reivindicació identitària d'una Mallorca que demana a crits que no l'ofeguem, perquè aquesta pressió turística se la menja".

Cargando
No hay anuncios