Salut
Societat07/01/2023

La tuberculosi toca mínims històrics, però evidencia la desigualtat

Les Balears assoleixen la taxa d'incidència més baixa des que se'n té registre, encara que els casos es concentren en la població més vulnerable

PalmaLa tuberculosi continua sent una de les epidèmies més importants a escala mundial: 10,6 milions de persones varen contreure aquesta malaltia l’any passat i 1,6 varen morir a causa d’ella, segons l’informe mundial sobre la tuberculosi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tot i que els països del continent europeu, entre ells Espanya, es consideren territoris de baixa incidència (perquè en registren menys de 10 casos per 100.000 habitants), la infecció es concentra en la població més vulnerable i evidencia com les desigualtats socials també condicionen la salut. En concret, les Balears varen assolir el 2021 la taxa més baixa d’infeccions des que se’n té registre: 80 positius i una incidència de 6,8 casos per 100.000 habitants. Així ho apunta el darrer informe del Servei d’Epidemiologia referent a la tuberculosi, que acaba de publicar la Conselleria de Salut.

“Veim perfils de persones que viuen en llocs amb molta densitat de població, en habitatges molt petitons, poc ventilats, que potser no compleixen totes les condicions d’habitabilitat”, assenyala la directora general de Salut Pública, Maria Antònia Font. L’anàlisi epidemiològica també apunta en aquest sentit. De tota la sèrie històrica, Palma sempre ha tingut una taxa més alta que el conjunt de la comunitat. De fet, no va ser fins al 2020 que va davallar dels 10 casos per 100.000 habitants (aquell any va registrar 8,3 casos) i l’any 2021 es va situar en 7,4 infeccions, mig punt per sobre del valor al conjunt de les Illes. L’anàlisi per zones bàsiques de salut (divisió per regions sanitàries que fa la Conselleria), també constata que les barriades amb taxes més altes són algunes de les més pobres –en aquest cas es calculen els casos per miler d’habitants. Per exemple: el Viver (que registrava l’any passat 0,23 casos per 1.000 habitants), Son Cladera (0,19), Son Pisà (0,17), Son Rutlan (0,13) i el Camp Redó (0,10).

Cargando
No hay anuncios

Els migrants són un col·lectiu especialment afectat perquè solen viure en zones denses, que són les més econòmiques. De fet, representaren un 40% dels casos autòctons (32 del 80), és a dir, es varen contagiar a les Illes. De casos importats d’altres països només se’n varen notificar 9. Per sexe, els homes han estat majoria entre els positius (50 casos, enfront de 30 dones) i l’edat amb més contagis ha estat la franja de 45 a 54 anys (21 casos), seguida de la de 25 a 34 (12).

Cargando
No hay anuncios

Detecció precoç i tractament efectiu

Millorar la detecció precoç és una de les prioritats dels responsables de Salut Pública per controlar les infeccions. Segons dades del Ministeri de Sanitat, a les comunitats autònomes es registren retards de diagnòstics que poden ser d’entre 35 i 81,5 dies. “El rastreig sol ser complicat, perquè la persona pot tenir símptomes durant mesos i no haver-los donat importància”, explica la directora general de Salut Pública, Maria Antònia Font. Això passa perquè és una simptomatologia molt general –una tos que dura més que l’habitual, cansament i mal estar general–, que pot passar desapercebuda fins que no en surt de més aguda, com la tos amb sang.

Cargando
No hay anuncios

L’altra peça clau és el rastreig de contactes. La infermera Antònia Verí n’és la coordinadora a les Illes i apunta que els perfils són diversos, “però ens trobam amb famílies que comparteixen pis amb més gent, i els contactes són més amplis, encara que no vol dir que surtin més casos”. La tasca és similar al rastreig covid: cercar els contactes estrets de la persona infectada per identificar possibles nous casos i tallar les cadenes de transmissió. Quant a la medicació, els positius es tracten amb antibiòtic, i sempre es fa un ingrés obligatori a l’hospital de 15 dies per assegurar-se que el tractament se segueix bé durant la fase més activa.