El TSJC anul·la la condemna a Dani Alves i l'absol d'agressió sexual

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat per unanimitat la condemna al futbolista Dani Alves per haver agredit sexualment una noia a la discoteca Sutton de Barcelona. Les tres magistrades i el magistrat que formen el ple de la sala d'apel·lacions del TSJC i que han revisat la sentència creuen que el testimoni de la denunciant no és prou concloent per sostenir la pena de quatre anys i mig que l'Audiència de Barcelona va imposar a Alves.La resolució d'aquest divendres suposa l'absolució del futbolista i retreu als magistrats que van dictar la condemna que ho fessin amb "imprecisions, inconsistències i contradiccions". La sentència no és ferma, i fonts jurídiques apunten que la Fiscalia té la intenció de recórrer al Tribunal Suprem.

Amb aquesta decisió, els magistrats del TSJC han acceptat el recurs de la defensa d'Alves contra la sentència que el febrer del 2024 el va condemnar. Alhora, rebutgen els recursos de la Fiscalia i de l'acusació particular, que representa la denunciant, i que demanaven augmentar la pena a 9 i 12 anys, respectivament. La sentència també deixa sense efecte les mesures cautelars que complia Alves: després de passar més d'un any empresonat, va sortir en llibertat a condició de presentar-se al jutjat cada setmana i de dipositar el seu passaport.

Els magistrats del TSJC que han revocat la sentència justifiquen la seva decisió en una suposada "falta de fiabilitat del testimoni de la denunciant". Segons diuen, la versió de la noia no coincideix amb alguns moments que estan gravats per les càmeres de seguretat que ja van consultar els magistrats que van condemnar Alves. Es refereixen al que va passar abans d'entrar al lavabo del reservat on la noia denuncia que el futbolista la va violar: tant ella com la cosina i l'amiga que l'acompanyaven van explicar que era una "situació d'incomoditat", però els jutges subratllen que no s'aprecia a les imatges perquè se les veu ballant.

Credibilitat de la denunciant

La sala de l'Audiència de Barcelona que va jutjar el cas va adonar-se d'aquest "desajustament" en la versió de la noia, que ha estat la mateixa des del dia que va denunciar, a diferència d'Alves, que s'ha exculpat amb diferents versions. Els magistrats de l'Audiència de Barcelona plantejaven que aquest "desajustament" podia ser "un mecanisme d'evitació dels fets, d'intentar no assumir que ella mateixa s'hauria col·locat en una situació de risc", de no martiritzar-se pensant que podria haver evitat l'agressió. També assenyalaven la probabilitat que la noia no volgués admetre que s'havia quedat sola amb Alves voluntàriament per por que això fes que no es creguessin la seva denúncia, però reconeixien que això no afectava "al nucli essencial" de la seva explicació sobre el que havia passat un cop dins del lavabo. També recordaven: "Que hagi ballat de manera insinuant, que hagi acostat les natges a l'acusat, o que s'hi hagi pogut abraçar no pot fer suposar que prestava el seu consentiment a tot el que pogués passar després".

En canvi ara, els jutges del TSJC retreuen a l'Audiència de Barcelona haver donat credibilitat a l'explicació que la noia va fer sobre l'agressió ja dins del lavabo. Per als magistrats que han revisat la sentència, la "divergència" entre el que va explicar la noia i el que conclouen de les càmeres de seguretat del local "compromet greument" la fiabilitat del seu testimoni també sobre el que va passar quan ja eren al lavabo.

Caldrien més proves

Segons argumenten els magistrats que han revisat la sentència, això no anul·la per complet la versió de la denunciant, però exigeix més comprovacions amb altres proves. Durant la investigació del cas es van fer proves d'ADN i es van recollir empremtes al lavabo per comparar si el lloc i posició en què estaven coincidien amb la versió de la denunciant i la d'Alves, que al judici es va defensar dient que van practicar sexe consentit.

Un dels detalls en què discrepaven l'explicació de la noia i la del futbolista és en si hi va haver o no una fel·lació —ella deia que no i ell que sí— i ara el TSJC retreu a l'Audiència de Barcelona d'haver caigut en la "contradicció" d'apuntar en la mateixa sentència que n'hi va haver i que no. Les restes d'ADN a la boca de la noia indicaven que sí, però els jutges indiquen que tampoc eren del tot concloents perquè els mateixos forenses van explicar que no podien saber amb certesa si el material genètic d'Alves que hi havia a la boca de la noia era semen o saliva.

Per al TSJC tampoc són prou consistents els resultats de proves dactilars, perquè els situen als dos al lavabo però no permeten aclarir si va ser sexe consentit o una agressió. La versió de la denunciant també la sostenen l'amiga i la cosina amb qui anava de festa aquella nit, però a parer dels magistrats van ser "inexactes" a l'hora d'explicar l'ambient d'incomoditat que es va generar abans que Alves i la denunciant anessin al lavabo.

Per tot això, el tribunal creu que no hi ha prou proves per dir amb certesa que Alves va cometre un delicte d'agressió sexual. Ells mateixos recorden que, com a tots els judicis, el que cal demostrar perquè hi hagi una condemna és la tesi de l'acusació, i no la de la defensa perquè hi hagi una absolució. "Per tant, no afirmem que la hipòtesi vertadera sigui la que manté la defensa de l'acusat. El que afirmem és que, de la prova practicada, no es pot concloure que s'hagin superat els estàndards de la presumpció d'innocència".

"Un retrocés jurídic i social"

Després de rebre la sentència, l’advocada de la denunciant, Ester García, ha criticat que és un “retrocés jurídic i social” que pot “desincentivar les dones a denunciar les agressions que pateixen”. Ha dit que la seva clienta està “trista” i que s’ha sentit “com si tornés a entrar al lavabo”. La lletrada ha criticat que es “qüestioni” el relat de la denunciat per unes càmeres “borroses i llunyanes” de la discoteca. “L’important són els fets, no el que va passar abans i després”, ha dit. En aquest sentit, ha afirmat que la sentència és “jurídicament recurrible”, però que ho han d’acabar de parlar amb la denunciant perquè significa allargar aquest patiment.

Per la seva banda, l'advocada d'Alves, Inés Guardiola, ha celebrat la resolució. "Per descomptat que ho esperàvem, és innocent i s'ha demostrat. Estem molt emocionats", ha dit en una entrevista a RAC1. Lluny de les crítiques que ha despertat la sentència des de posicions feministes, a parer de la coportaveu de l'associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD), Concha Roig, la resolució feta pública aquest divendres és "valenta", i en una entrevista d'Europa Press ha negat que li falti perspectiva de gènere. També ha valorat que després de la sentència les víctimes no haurien de sentir que no han de denunciar.

La resolució ha provocat reaccions també a escala política. La consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, s’ha mostrat “preocupada” perquè la justícia “de manera recurrent posa en dubte la credibilitat” de les víctimes de violència masclista. També s'ha pronunciat la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, que ha lamentat: "De nou es qüestiona la víctima, de nou la paraula d'un home preval sobre la de la dona".