Es tripliquen els rescats a les Balears i més de la meitat són a turistes
Les assistències a la muntanya són gratuïtes a les Illes, a diferència del que succeeix a altres comunitats autònomes com Catalunya o el País Basc
PalmaEls rescats a la muntanya a les Balears han augmentat en un 195% en els darrers 10 anys. Segons les últimes dades del Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca, el 2024 varen rescatar 331 excursionistes, més de la meitat turistes. En concret, el 52,6% les intervencions que varen haver de fer els bombers les sol·licitaren turistes de fora d’Espanya. Com que les dades dels espanyols no estan dividides entre residents de les Balears i els d’altres comunitats autònomes, no és possible saber la dada real sobre el volum de turistes que varen ser rescatats. De totes maneres, se sap que entre els estrangers, els que més s’han auxiliat són alemanys (un 23,5%), britànics (el 7,8%) i francesos (un 7%). Els municipis on més rescats es varen fer el 2024 varen ser Escorca (el 18,3% del total), seguit d’Artà (8,8%) i Pollença (8,4%). Els bombers asseguren que, després del senderisme, on més rescats duen a terme és en l’accés a les platges.
El cos de bombers apunta que abans es produïen més incidències durant la primavera i tardor. Però, segons José Argandoña, tècnic dels bombers de Mallorca, en els darrers anys aquesta tendència ha variat i els mesos que hi ha entre juliol i octubre han estat els més nombrosos en rescats, encapçalats el 2024 per l’agost, amb 40 intervencions. És una xifra que assegura que els ha sorprès, ja que l’agost del 2023 varen ser 23 rescats. Pràcticament s’ha duplicat.
Assistència gratuïta
A les Illes els rescats són sempre gratuïts, mentre que altres comunitats autònomes, com Catalunya, País Basc i Astúries cobren una taxa en les operacions fetes en circumstàncies especials. Segons la companyia asseguradora Run Bike Protect, el cost mitjà d’un rescat per terra oscil·la entre els 200 i els 300 euros. Per la seva banda, l’asseguradora Arag informa que, en funció dels mitjans invertits (com ara, helicòpters), els costos poden ser d’entre 5.000 i 8.000 euros.
En tot cas, la raó principal de què augmentin els rescats, segons Argandoña, és que de cada vegada “hi ha més gent que duu a terme activitats a la muntanya. També hi ha molta desinformació dels turistes” sobre rutes amb certa dificultat, com ara el torrent de Pareis, perquè pensen que són, en realitat, “un passeig fins a la platja”, apunta el tècnic, “fins i tot de vegades ens hem trobat gent que intenta fer-ho amb xancletes”. Paco Guti, membre de l’associació S’Alzina, considera que els turistes no són conscients de la perillositat de les activitats a la muntanya: “Ens trobam amb molts turistes que usen aplicacions com Google Maps o Wikiloc, intenten accedir per qualsevol lloc i no són conscients del perill que això suposa”. Ara bé, Guti relaciona aquest fet amb la gratuïtat dels rescats de muntanya a les Balears, que segons l’excursionista genera una “pèrdua del respecte a l’activitat”, perquè, “tanmateix, pensen que si no van alerta, el rescat serà gratuït”. Opina que els rescats haurien de contemplar alguna taxa: “Els serveis i assistències ens costen doblers a tots els contribuents. Caldria avisar a l’inici de les rutes que sense assegurança no la facin i, si no en tenen, fer-los pagar el rescat. Si no ho feim així, serà molt difícil de frenar”.
Encara que molts rescats els provoquen imprudències o negligències dels senderistes, Argandoña defensa que als bombers això “no es té en compte en el moment d’oferir ajuda”: “és el nostre deure”, diu.
També Concha Costa, membre de la junta directiva de l’Agrupació Esportiva Voltors, relaciona l’augment d’accidents a la muntanya amb la popularització d’aquestes activitats, sobretot ho atribueix a “la difusió a les xarxes socials”. Assegura que això pot resultar positiu “pel seu caràcter divulgatiu”, però que hauria de servir perquè aquelles persones interessades en les activitats a la muntanya “es dirigeixin a un club o federació a continuar informant-se”. En la mateixa línia, Carolina Rodríguez, membre del grup d’Espeleologia de l’Agrupació Esportiva Voltors, manifesta que no hi ha una “transmissió de coneixement”, ja que moltes persones no fan part de cap federació que les formi per enfrontar-se a aquesta mena d’activitats: “Quan vaig començar, fa més de trenta anys, va ser a través d’un grup on la gent gran amb experiència ens transmetia els seus coneixements. Ara hi ha molta gent que es compra unes botes i una motxilla i va a fer muntanya, sense conèixer el necessari”, explica. De la mateixa manera, Tomeu Porcel, president del Grup Excursionista de Mallorca (GEM), considera que és necessari implantar una “campanya de formació i informació per part de les administracions i federacions”, que hauria de “començar a les escoles”.
Per tot això, moltes associacions de muntanyers insisteixen en la importància de federar-se. Paco Guti, membre de l’associació S’Alzina, expressa que formar part d’un grup “dona les garanties de seguretat i acompanyament”. A més, expressa que s’hi pot accedir pagant una quota anual de 30 euros, un fet que ho fa “accessible a tothom”