Otakus, 'gamers' o Cayetanos: coneixes les tribus urbanes de la generació Z?

S’ha acceptat com un fet natural, però l’adolescència també té la seva història, ja que fins fa relativament poc la humanitat no havia donat un nom a la transició entre la infantesa i l’edat adulta. A Teenage dream, Jon Savage parlava de la fi de la Segona Guerra Mundial com la consolidació definitiva d’aquesta etapa, en què els adolescents comencen a dictar les seves pròpies normes. Aquí és on entren les subcultures, com a aglutinadores dels afanys juvenils, com ara la identificació, l’autoafirmació i la voluntat de sentir-se part d’alguna cosa.

A Catalunya l’edat d’or de les subcultures, després anomenades mediàticament tribus urbanes, arriba amb la fi del franquisme i, sobretot, als anys vuitanta. De cop i volta, i especialment als carrers de les grans ciutats i les seves perifèries, ja que és un element especialment comú entre la classe obrera, alguns adolescents comencen a determinar que militaran en grups tancats. Tenen una estètica determinada, coincideixen en l’oci i els gustos culturals i van en grup. Eren els punks, els mods, els rockers, els skinheads, els heavys... Tots ells amb reminiscències britàniques, el bressol de tots aquests moviments.

El canvi de segle i l’hegemonia d’internet han modificat les conductes dels adolescents. La cultura urbana s’ha tornat hegemònica, i la globalització ha contribuït a uniformitzar els gustos i les tendències. De tota manera, i encara que als adults els sembli que han desaparegut dels carrers, les tribus continuen ben presents. Ja no es diuen com abans ni tenen les mateixes inquietuds, i per això han mutat en una cosa nova. En el fons, però, l’essència està intacta, perquè els adolescents segueixen sent adolescents.

E-KIDS

Els nous emos, nois i noies que es mostren vulnerables, sensibles i incompresos.

Temes com l’androgínia, la bisexualitat i la repressió marquen la seva agenda, sovint posant la salut mental al centre del debat.

Música. Sorgeixen d’una mescla musical que va d’Avril Lavigne a My Chemical Romance. Ara mateix tenen una referent claríssim en Billie Eilish, encara que també podríem citar artistes com Doja Cat i grups de K-pop. 

Estètica. Són una versió Z dels gòtics dels vuitanta. Si Robert Smith dels Cure tingués 16 anys avui seria un d’ells, i això vol dir tones de maquillatge, tèxtil negre i de ratlles, tall de cabell estil manga i molta amplitud en la manera de vestir.

MILITANTS

Des dels militants d’esquerra fins als seguidors d’equips de futbol locals.

No són exactament una tribu urbana, i no tenen un nom definit, però tenen certs tics estètics i culturals molt similars entre ells.

Música. Durant els últims anys han passat d’escoltar músiques minoritàries (punk, oi, ska, rap) a seguir amb força devoció la música de masses i de ball com ara la de radiofórmula, que no falta en un casal o una festa major popular i alternativa. 

Estètica. Segueixen el que de tota la vida s’ha conegut com a estil borroka, per l’històric mimetisme amb el moviment juvenil basc. Grans arracades de cèrcols, serrell curt, pantalons Adidas, calçat de muntanya i samarretes de col·lectius. Al camp de futbol, tiren de Weekend Offender i Stone Island.

CAYETANOS

El que tothom coneix com els ‘pijos’ de tota la vida. 

Acostumen a habitar les zones altes de la ciutat. Un dels seus trets definitoris és l’excel·lent salut del seu compte corrent, sobretot el dels seus progenitors.

Música. Si ens cenyim a l’estat espanyol, on aquesta tribu urbana és especialment potent, els grups de capçalera són Taburete i altres bandes com Morat (el grup colombià, que no Morad, el raper) o el recent Íñigo Quintero.

Estètica. Principalment cara. Possiblement és la subcultura més definida pel que fa a l’estètica, especialment la masculina: mocassins, pantalons beix, camisa i jersei lligat al coll. Una manera de vestir que es manté impassible al pas del temps i les modes.

SKATERS

Han sabut mantenir-se de moda durant gairebé trenta anys. Tot un mèrit. 

La seva influència en l’estètica urbana és innegable, però cada vegada ha estat més assimilada per les grans marques, com Nike i Adidas. El seu fet diferencial és, esclar, l’skateboard. 

Música. És una de les tribus menys associades a la música, ja que el que comparteixen és un esport. Històricament s’han dividit entre els que escoltaven més música punk, hardcore i rock i els que es decantaven pel hip-hop i altres subgèneres com el trap.

Estètica. En general han abandonat l’estètica baggy, tot i que això no vol dir que no vesteixin una mica més amples que la majoria. Els skaters van còmodes i arreglats alhora, lluint marques de moda –i caríssimes– com Palace, Hélas o Hub.

MDLR

És una tribu molt associada al raper Morad i a l’escena de rap francès.

Els defineixen les seves sigles, mec de la rue (noi del carrer), i serien l’antítesi dels cayetanos. Són nois de barris deprimits que topen de morros amb la falta d’oportunitats i un futur molt incert. 

Música. La música urbana de la generació Z: drill, trap i reggaeton. Evidentment que Morad n’és l’artista referent, però no l’únic: Central Cee, Pop Smoke, Lil Durk, Beny Jr o Skinny Flex són alguns dels més escoltats d’aquí i d’allà.

Estètica. Segueixen obedientment l’estètica francesa: jaquetes de xandall, samarretes d’equips de futbol, ronyonera, vambes esportives, gorra i molta roba de marca d’imitació. És una subcultura força masculina en què prima el pentinat degradat. 

GAMERS

Seguidors de tota la indústria al voltant del món dels videojocs i les xarxes socials.

Subcultura eminentment adolescent i força masculina. Són amants dels videojocs i els creadors de continguts de Twitch i YouTube, ja que la majoria venen d’aquest món. 

Música. La música no els defineix, però escolten música generada plena de mems i referències comunes que pot fer qualsevol nano amb nocions de Fruityloops. Segurament el que importa més aquí serà el vídeo que l’acompanyi. 

Estètica. No tenen una manera definida de vestir més enllà de la norma. Això sí, abunden les samarretes de videojocs com el Fortnite, que ha creat una indústria enorme al seu voltant. Acostumen a col·leccionar ninotets Funko i d’altres per l’estil. 

OTAKUS

Han guanyat la batalla del temps: els fans de l’anime i el manga japonès. 

Segurament els K-popers es poden considerar una versió evolucionada dels otakus, però la seva persistència en el temps els fa dignes de menció.

Música. Són fans de les cançons que obren els seus animes preferits i dels grups que les interpreten. Com si aquell disc del Club Super3 amb la cançó de Bola de Drac fos el teu disc de capçalera. Aquí entra, evidentment, el K-pop i el J-pop.

Estètica. El que marca la tendència és el manga japonès i la recreació que allà es fa de l’estètica juvenil: nois tirant a amplots i estrafolaris i noies amb uniforme escolar. A les trobades pròpies (hi ha vida més enllà del Saló del Manga) es disfressen dels seus personatges preferits.

K-POPERS

Directament relacionats amb un gènere musical, el pop coreà.

L’afició més coneguda dels K-popers és ballar en grup, sovint davant de miralls d’edificis a les grans ciutats.

Música. Escolten K-pop i J-pop, és a dir, música pop coreana i japonesa. Són moviments que mouen milions de seguidors a tot el món gràcies a la perícia de boy i girl bands i solistes com Black Pink, BTS, Girl’s Generation, AKB48 o Namie Amuro.

Estètica. Intenten ser una còpia més o menys fidedigna dels seus cantants preferits, que normalment segueixen una estètica urbana adaptada a l’estil coreà i tics manga. Roba ampla, de marca i sovint sense gènere definit. Els homes no reneguen del maquillatge, ni de bon tros.

HYPEBEASTS

Més que una subcultura, és una tendència cada cop més hegemònica.

Es diu que és l’evolució de l’estil casual i streetwear, però portada a l’exclusivitat i a l’última tendència. Portar determinades marques i estils et defineix.

Música. La música és eminentment urbana: Travis Scott, Kodak Black, Drake. També podem trobar-los en concerts de música hyperpop, aquesta mena d’acceleració ravera i punk que posa a ballar la joventut d’avui.

Estètica. La roba cara, xic i moderna és el que els defineix. Amb noms com Supreme o OffWhite, però normalment no se la poden permetre. Per tant, s’han de conformar amb firmes de joves i per a joves que, més o menys, hagin seguit la seva tendència, com la catalana Nude Project.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge