Els treballadors d’Es Pinaret exigeixen el complement de perillositat després de set anys d’espera
Reclamen una pujada salarial de fins a 385 euros bruts al mes, però l’Administració no la preveu per a tots
PalmaUn centenar de treballadors de la Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel, que gestiona el centre socioeducatiu per a menors Es Pinaret (Mallorca), s’han concentrat aquest dimarts davant la gerència del centre per reclamar el cobrament del complement de perillositat i penositat, amb una quantia màxima prevista de fins a 385 euros mensuals. L’acció, amb el suport de l’STEI Intersindical, arriba després d’anys de bloquejos administratius i de negociacions que fins ara no havien donat resultats satisfactoris.
Segons els representants sindicals, el complement està previst des de fa anys, però mai no s’ha implementat. El responsable del sector públic instrumental de l’STEI, Mateu Moyà, recorda que el tema es va començar a plantejar el 2019, però “va quedar a zero perquè ningú del comitè es va atrevir a demanar-ne la implementació per motius econòmics”. Posteriorment, amb el Govern del Pacte, les negociacions van ser "molt més difícils i es van topar amb la resistència de l’Administració, que en molts casos no volia ni negociar el complement". "Els vàrem dur a inspecció", recorda Moyà. Amb el canvi de Govern, diu, la situació ha millorat: “Se’ns va dir que el tema estava pendent i que s’analitzaria”, i el desembre del 2024 el sindicat va presentar una nova proposta que va permetre començar una negociació més avançada. Inicialment, l’Administració oferia fins a 250 euros, però ara s’ha arribat a una quantia de fins a 385 euros.
La negociació es complica amb el personal que ja està en els màxims retributius que permet la mesa salarial del sector públic instrumental, cosa que impedeix afegir el complement sense superar els límits salarials establerts. Aquesta situació afecta aproximadament un 20 % de la plantilla, incloent Auxiliars Tècnics Educatius (ATE), tècnics sanitaris i educatius, i alguns administratius. Per aquests casos, el sindicat ha proposat un plus vinculat a funcions específiques, que permetria que l’excés sobre el límit salarial no computi dins el màxim, una via que l’Administració ha acceptat explorar i que la Conselleria de Famílies considera factible.
Els treballadors que sí que podrien percebre el complement inclouen el personal que treballa directament amb menors, tant dins del centre com en pisos de convivència, unitats terapèutiques o amb menors abusats. El principal escull és que l'Adminstració s'oposa al fet que el personal administratiu, que treballa en dependències a annexes a Es Pinaret, el percebi. L'STEI, amb l'ànim de mantenir viva la negociació, ha proposat que aquests treballadors percebin el 20% del màxim del complement (77 euros).
El debat sobre el complement no es limita a Es Pinaret. A l'IES Can Balo, l'institut que atén els menors en règim tancat, els treballadors perceben un complement homònim des del curs 2024-2025, per les seves funcions concretes amb menors en règim. A centres penitenciaris, el personal administratiu, conductors i telefonistes també cobren aquest pagament. Aquest precedent reforça la reclamació dels treballadors d’Es Pinaret i evidencia que, si no s'aplicàs el complement també al personal administratiu, seria una excepció dins l’Estat.
Context laboral: sobrecàrrega i precarietat
La situació laboral al centre socioeducatiu per a menors Es Pinaret es caracteritza per una alta rotació i manca de personal, fet que ha generat una sobrecàrrega continuada de feina. El 2024 s'hi varen registrar més de 200 baixes voluntàries, i enguany moltes persones continuen de baixa mèdica per estrès i ansietat. Aquesta combinació de baixes i places no cobertes obliga molts educadors i professionals a doblar torns o assumir funcions addicionals, amb un impacte directe en la seva salut i motivació.
Els treballadors han de fer front a situacions de tensió i agressivitat, incloent-hi menors amb conductes difícils i conflictes interns, sovint sense prou recursos humans ni suport adequat. Les condicions laborals es consideren molt exigents i generen un alt desgast emocional, que afecta tant la plantilla com la qualitat de l’atenció socioeducativa que es presta als menors.
A més, la plantilla denuncia la falta de reconeixement econòmic. Tot i que el complement de perillositat està previst al conveni, la seva implementació ha quedat pendent durant anys, mentre altres col·lectius amb funcions similars, com el personal de Can Balo o de centres penitenciaris, sí que el perceben. Aquesta desigualtat reforça la percepció de precarietat i fa que molts treballadors sentin que el seu esforç i responsabilitat no són reconeguts adequadament.