El treball domèstic es pagarà en cas de divorci a Balears

Palma“El dret civil propi de les Illes Balears no ha de ser un BIC. Precisament si es va conservar fou perquè es practicava. La legitimació de l’existència del nostre dret civil sí que és històrica, però la del seu contingut, en un estat democràtic, la té el Parlament; i perquè tingui legitimació social ha de regular els problemes actuals, no els de fa 300 anys”.

Aquesta reflexió la fa Miquel Coca, president de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, per preparar-nos per a la “revolució” que suposa la proposta d’avantprojecte de llei del règim patrimonial del matrimoni que han preparat els experts en el dret foral balear i que confien que es veurà aviat al Parlament per ser aprovat.

La proposta és novedosa perquè determina que el treball domèstic es consideri una contribució a les càrregues del matrimoni i, per tant, ha de ser “un crèdit” a favor de qui ha assumit aquesta feina en cas que es dissolgui el matrimoni.

També és una valenta adaptació als temps que corren decidir que, tot i la sacrosanta separació de béns en el matrimoni que regeix a Balears, per gravar (per exemple, amb una hipoteca) o disposar de l’habitatge que és la llar familiar es necessitarà, malgrat que just sigui propietat d’un dels cònjuges, l’autorització de l’altre membre del matrimoni. Es vol evitar que la família, per exemple, quedi al carrer per l’execució de la hipoteca. De fet, el mateix Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en una sentència, va recomanar aquesta regulació. Són, doncs, mesures de protecció que ja han assumit altres comunitats en el desenvolupament del seu dret civil.

Es tracta de fer el bot, emparat per l’Estatut d’Autonomia, i desenvolupar la competència legislativa en dret civil que té atorgada Balears. Altres comunitats amb aquesta competència, com Catalunya, ens duen molt avantatge i tenen ja un codi civil propi.

A l’Arxipèlag -i així es diu en l’exposició de motius de l’avantprojecte de llei-, “l’atonia ha presidit els 30 anys que han passat ja des que tenim aquesta competència per a la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil propi de les Illes Balears”. I, de moment, ens havíem quedat just “en la conservació de les institucions històriques” (amb les úniques excepcions de la llei de parelles estables, la llei de constatació dels censos i alous i la modificació de la compilació per indroduir les causes d’indignitat successòria). Els experts de la Comissió Assessora de Dret Civil tenen clar que si bé la compilació ha estat molt important per aquesta conservació, “és insuficient i inadequada per a les noves necessitats i realitats dels habitants de les Illes”.

La comissió fa molt de temps que prepara aquest canvi qualitatiu i, de fet, a finals del 2011 la proposta de regulació del règim patrimonial del matrimoni estava llesta, però no arribà a ser duita a aprovació perquè coincidí amb el final de la legislatura. Els experts han continuat fent feina i confien que ben aviat el Parlament veurà el debat.

La proposta és començar aprovant distintes normes sectorials i que llavors es decideixi si es fa un text refòs, un codi civil propi o una llei civil general de les Illes Balears.

Primera llei sectorial

La primera proposta és l’avantprojecte de regulació del règim patrimonial del matrimoni. I, després, podria venir la regulació modernitzada de les successions. La idea és anar fent. Respecte del règim matrimonial, actualment just hi ha dos articles de la compilació que parlen de la separació de béns.

La norma que proposen els experts va molt més enllà.És una regulació de tots els aspectes del matrimoni i que afecten tots els matrimonis sotmesos al dret civil de les Illes encara que no estiguin en separació de béns. Detalla què es considera contribució a les càrregues del matrimoni i -a més del ja esmentat reconeixement del treball domèstic- també reconeix que, en cas de liquidació del matrimoni, s’ha de compensar aquell que ha aportat l’habitatge que és la llar familiar.

Així mateix, es regulen els capítols matrimonials, en els quals es poden fixar els pactes lícits que es considerin, especialment les regles que han de regir la dissolució del contracte matrimonial.