EDUCACIÓ
Societat 29/03/2019

El 57% dels nins amb un trastorn específic del llenguatge repeteixen a Primària

Un estudi de la UIB assenyala la necessitat d’aplicar mesures compensatòries a les aules

Sabrina Vidal
4 min
Imatge d’arxiu d’un infant amb trastorn del llenguatge en una escola de Catalunya.

PalmaEls infants amb un trastorn específic del llenguatge són estrangers en la seva llengua. Poden comprendre i es poden expressar, però no amb la fluïdesa que ho fan els altres, perquè no desenvolupen plenament el llenguatge. Sense que cap condicionant social pugui explicar-ho i sense anar lligat a cap problema auditiu, el llenguatge no evoluciona com toca i comencen a parlar més tard. Això i el fet que el sistema educatiu estigui principalment basat en la lectoescriptura són algunes de les causes que explicarien que el 57% dels infants amb algun trastorn específic del llenguatge repeteixin, com a mínim, un curs en l’etapa de Primària. Aquesta és la conclusió a què ha arribat la primera fase d’un estudi duit a terme pel grup de recerca Investigació en Desenvolupalent, Educació i Llenguatge de la Universitat de les Illes Balears (UIB), dirigit per Eva Aguilar, que ja ha publicat la reconeguda revista especialitzada Frontiers in Psychology.

Es tracta de la primera etapa d’una investigació que no es fa un sol pic i prou, sinó que implica un seguiment en el temps. Els que la duen a terme varen fer un acompanyament a infants de cinc anys ja diagnosticats i els seguiren durant tota l’etapa de Primària per veure com evolucionaven i com s’adaptaven a l’escola i a la societat. “Ens varen sobtar molt els resultats”, explica la doctora en Pedagogia Aplicada i Psicologia Eva Aguilar. A l’inici de l’etapa escolar, les dificultats d’aquests infants eren només lingüístiques, però, en acabar, tenien una qualificació mitjana per sota de la dels seus companys amb un nivell cognitiu similar. A més a més, el 57% dels casos havia repetit curs.

Les causes del trastorn específic del llenguatge tenen un component genètic important, però “els tipus d’ inputs que reben també són determinants”, assegura la doctora Aguilar. La detecció és el primer escull que s’ha de superar, ja que els símptomes passen molt desapercebuts. La prevalença del trastorn del llenguatge és d’un 7%, és a dir, “a cada classe de 30 infants, toca haver-n’hi dos”, cosa que no correspon amb la realitat escolar.

Abans dels cinc anys és molt díficil diagnosticar-los, si bé a aquesta edat ja és convenient haver percebut alguns dels símptomes previs “per començar a intervenir i a prevenir-ne les conseqüències”. Segons Aguilar, els qui tenen més elements per fer la detecció són els mestres a l’escola, i el mètode més efectiu seria establir una prova universal als 3 o 4 anys. “Els pares passen molt de temps amb els seus fills, però no tenen per què conèixer com han d’evolucionar”, assenyala. Per contra, els metges passen molt poc temps amb ells, encara que “és important que, si els pares van a consulta dient que el seu fill no parla quan ja té dos anys, no han de contestar que ja parlarà. Això és un indicador”, explica.

A l’escola, no obstant això, el llenguatge és molt important “i condiciona tots els aprenentatges”, per això aquesta experta assegura que poden aprendre molt bé si se’ls adapta la informació a les seves capacitats. “És com si no hi veus i no et posen ulleres. Si tots els aprenentatges es donen amb un component lingüístic, lògicament aquests infants no aprenen”.

Repetir no és la solució

Fins ara la majoria de les escoles opten per fer repetir curs a aquests alumnes, una mesura que “no és vàlida”, segons Aguilar, perquè “pot servir per a l’any que han repetit, però, a la llarga, aquest infant no igualarà els seus companys, sempre tindrà un desfasament”. Per contra, només un 25% dels infants que participaren en la investigació tenien una adaptació curricular.

En lloc de triar mesures més disciplinàries, es recomana aplicar compensacions, com és apostar per la informació més visual o no requerir tanta informació escrita o redactada, sinó més sintètica, amb frases curtes i intel·ligibles. “Si volem que aprenguin, el llenguatge ha de ser més simple”, afirma Aguilar.

Mentrestant, aquests al·lots volen passar desapercebuts a la classe. Tot i que adquireixen la consciència de tenir més dificultats que els altres, “utilitzen les mesures que calguin per sentir-se tan adaptats com sigui possible al seu context”. I és que se’ls sol qualificar de tímids per la seva manca d’habilitats socials. “Els companys els veuen rars perquè tenen conductes estranyes i s’hi amaga el tema del bullying ”. De fet, hi ha una certa confusió amb la síndrome d’Asperger, sobretot durant els primers anys. Però la doctora Aguilar destaca que “volen comunicar-se amb els altres, tot i la manca d’eines lingüístiques”. Amb el temps, queda clara la diferència.

Malgrat els resultats, l’estudi també deixa entreveure una lectura positiva: el fracàs escolar no ocorre en tots els casos. “Hi ha un percentatge menor d’infants que tenien unes notes similars a les dels seus companys”, apunta la doctora. Un factor determinant per evitar el fracàs escolar és la implicació de la família. “Treballar amb el fill, demanar ajudes, anar darrere l’escola perquè rebi més atenció... és el que més ajuda, per sobre de la dificultat que tinguin”, afirma. Hi pot haver infants amb un trastorn més greu que superin els obstacles gràcies a una bona implicació familiar.

Més depressió

Segons aquesta experta, encara queda molt per fer pel que fa a l’adaptació d’aquests nins quan tornen grans, tant en l’àmbit social com emocionalment. Eva Aguilar explica que es va fer un altre estudi amb una mostra transversal en què s’avaluava la conducta dels infants, mesurada pels pares. A les conclusions es va veure que els al·lots amb un trastorn específic del llenguatge són més propensos a sofrir depressió, a tenir ansietat, a interioritzar les dificultats, “eren infants que patien molt psicològicament”.

Altres investigacions prèvies fetes a Anglaterra conclouen que aquests infants tenen més dificultats per ingressar en el món laboral i normalment les feines que acaben fent són de tipus manipulatiu. Però això no és una regla fixa, poden arribar a tenir estudis universitaris “o haurien de poder”, allò que passa és que “no reben les eines necessàries per aconseguir-ho”.

stats