Salut
Societat08/09/2023

Manuela García: "Tots els sanitaris sabem dir en català 'aixeca el braç' o 'treu la llengua'"

Consellera de Salut

PalmaManuela García és anestesiòloga i dirigeix la Conselleria amb més pressupost del Govern, la de Salut. Va assumir el càrrec el 10 de juliol i ja ha adoptat una de les mesures que es preveuen més polèmiques de la legislatura: la supressió del requisit de català a la sanitat pública. La decisió, justificada per la necessitat d'atreure i fidelitzar sanitaris, ha generat controvèrsia. Ara bé, García intenta marcar distància amb les iniciatives sanitàries més polèmiques que va adoptar el PP durant la legislatura de José Ramón Bauzá (2011-2015), com és l'eliminació de la targeta sanitària als immigrants sense papers.

Després de vuit anys amb el PSIB al capdavant de la Conselleria de Salut, digau-me una cosa que s'hagi fet bé, una que no i també què pensau fer per millorar-ho.

— S'ha fet una bona feina en certes àrees, com amb la creació de l'Oficina de Salut Mental, que és l'embrió de la Direcció General de Salut Mental. Quan nosaltres arribam a la Conselleria, el que feim és analitzar la situació i agafar tot allò que estava bé i que pensam que es pot millorar. És cert que hi ha dos elements que es podrien haver treballat millor. En primer lloc, la fidelització i captació dels professionals sanitaris. Ara per ara no existeix un registre autonòmic de sanitaris, que és bàsic per fer un pla de recursos humans, saber de què disposes i poder projectar-te en les necessitats del futur. En segon lloc, la pandèmia va posar en relleu la necessitat de fer feina en la transformació digital. Varen arribar molts Fons Europeus que es podrien haver emprat per fer una anàlisi de les dades disponibles i per adaptar les consultes d'Atenció Primària i les especialitzades. En transformació digital, estam en una fase molt incipient.

Més enllà de sanitaris, a les Balears fan falta nous hospitals i centres de salut?

— No crec que faltin hospitals, però sí centres sociosanitaris, amb un vessant social molt marcat i amb el focus en l'atenció a la cronicitat. La pandèmia ens ha ensenyat que els majors, per exemple, tenen determinades necessitats que van més enllà del diagnòstic i el tractament, com és l'acompanyament social.

Durant la vostra vida professional, heu mantingut converses en català amb els pacients?

— Sí. Jo som anestesiòloga i quan vaig arribar a les Balears, el 1997, el primer que vaig aprendre a dir eren quatre o cinc frases per despertar els pacients. I també hi parl amb malalts neurològics, amb els quals utilitz les paraules que conec. L'entenc perfectament, però tenc un poc de vergonya a l'hora de parlar-lo, perquè em costa filar les frases.

Cargando
No hay anuncios

El fet que un metge no entengui el català pot afectar el diagnòstic? Per exemple, el de persones amb alzhèimer, que moltes vegades la primera llengua que perden és l'apresa, en aquest cas el castellà.

— En primer lloc, és molt difícil que un pacient amb alzhèimer o deteriorament neurològic vagi tot sol a la consulta, perquè la mateixa patologia requereix anar-hi acompanyat. Ara bé, en qualsevol centre sanitari sempre hi pot haver un company sanitari catalanoparlant. Crec que amb sensibilitat i cura per part de tothom no hi hauria d'haver cap problema en la valoració dels pacients. Tots els sanitaris sabem dir en català "aixeca el braç" i "treu la llengua" sense cap dificultat. La realitat, però, és que el 50% dels professionals que s'han presentat a les oposicions no tenien el nivell requerit de l'idioma, però sí la sensibilitat de voler entendre el pacient. Jo, per exemple, quan vaig arribar a les Balears, vaig aprendre a dir frases en anglès i alemany, perquè tractava pacients que els parlaven.

Voleu dir que podríem trobar un sanitari que sabés castellà, anglès i alemany, però no català?

— Podria passar, sí.

Un pacient que parli en castellà sempre es trobarà un sanitari que l'entengui; en canvi, un catalanoparlant es pot trobar en la situació d'haver de demanar un canvi de metge. No és això una discriminació?

— Allò ideal és que qualsevol es pugui dirigir en català al sanitari, i es farà feina per fer-ho possible. Hi ha un problema de manca de professionals i hem proposat una sèrie de mesures per fer de les Balears una destinació més amable. Hem de potenciar que la gent, sense exigir-li-ho, assoleixi un B1 o B2 de català. En altres comunitats que també són bilingües, com Euskadi, l'euskera no és un requisit, però és un mèrit que pesa molt. Això fa que els que hi van tinguin la predisposició d'aprendre l'idioma. Ara bé, ho fan una vegada ja fan feina i no com a requisit d'accés, perquè el que volem és atreure els professionals.

Cargando
No hay anuncios

Però si el català no és un requisit, quina motivació tindran els sanitaris arribats a les Illes per aprendre'l?

— Tindran l'al·licient més gran que se'ls puguis donar, que és entendre el pacient. Jo veia pel·lícules en català per anar aprenent-lo. Un dia em vaig adonar que ja no traduïa mentalment mentre les mirava i vaig estar contenta de la passa que havia fet. Però no tenia cap necessitat de fer-ho, perquè tenia la plaça en propietat. Ho vaig fer perquè volia enfortir la meva relació amb els pacients.

Durant la legislatura de Bauzá una de les mesures més polèmiques que es va prendre en matèria sanitària va ser l'eliminació de les targetes sanitàries als immigrants il·legals. Podeu assegurar que no ho tornareu a implantar?

— No, no s'aplicarà.

I si Vox pressiona en aquest sentit?

— Amb ells hi ha un pacte de govern. El que es farà és seguir si s'executa allò que es va pactar. Però, en sanitat, us puc ben assegurar que no hi ha cap proposta en aquesta línia, sinó al contrari: se cercarà potenciar els serveis que reben els pacients. Ho repetesc: l'eliminació de la targeta sanitària per als immigrants irregulars no s'aprovarà de cap manera.

Cargando
No hay anuncios

Vosaltres heu creat per primera vegada un Direcció General de Salut Mental. Quines són les línies d'actuació previstes?

— En primer lloc, la promoció i prevenció de la salut mental, que inclou la prevenció de les drogoaddiccions, especialment entre la població infantil i juvenil. I, sobretot, promocionar hàbits que permetin cuidar la salut mental, en col·laboració amb la Conselleria d'Educació. La segona gran branca és la coordinació assistencial, que té com a meta fonamental que el pacient amb problemes mentals greus tingui capacitat de poder fer una rehabilitació i reinserció comunitària adequada. És a dir, que sigui capaç, segons les seves característiques, de tenir una vida plena, una feina... També farem dues apostes més: la lluita contra el suïcidi i la cura del personal sanitari, que és el que ens cuida. Si es vol un bon sistema sanitari, s'han de cuidar els professionals, que en alguns casos pateixen estrès.

Es preveu incorporar psicòlegs i psiquiatres a la sanitat pública?

— Es considera anar incrementant cada vegada més els psicòlegs a Atenció Primària, on hi ha una manca crònica d'efectius. És important, però, que els pacients que no necessitin medicament no en prenguin i se'ls pugui derivar. Els psicòlegs ha de ser a prop de la població. Aquest pla requereix una inversió econòmica considerable i ja s'estan fent les primeres passes per incrementar els professionals en tots aquells punts on calgui.

L'any 2012 es varen tancar els centres de salut als horabaixes; en aquell moment, per reduir despeses. En cas que no s'aconsegueixi frenar la manca de personal sanitari, us plantejau tornar aplicar aquesta mesura?

— No és sobre la taula, ara per ara. No tenim previst tancar centres de salut, sinó al contrari, potenciar la medicina familiar i comunitària. A Atenció Primària hi ha molt per fer per tornar a recuperar el prestigi que hauria de tenir aquesta especialitat. En aquell moment, la mesura de tancar als horabaixes ja va ser molt discutida. És cert, però, que és una política que tal vegada entra en els plans d'altres comunitats autònomes, però aquí no.

Cargando
No hay anuncios

Entre el 2022 i el 2023 s'han graduat 118 metges a la Facultat de Medicina. Ha servit per formar professionals que queden a les Balears o per nodrir les plantilles dels hospitals peninsulars?

— Crear la Facultat de Medicina a les Balears ha servit per potenciar la formació i per fer la universitat més atractiva. La Facultat de Medicina sempre atreu talent, i això és molt positiu. Ara bé, quan acabes la carrera, has de presentar-te al MIR, on jugues amb dos elements: el lloc i l'especialitat. El més freqüent és que la gent triï en funció de l'especialitat i, si s'acaben les places disponibles a les Balears, se'n va a una altra banda. El que és important, però, és que ja hi ha graduats de Medicina a les Balears, que coneixen el territori, l'hospital de Son Espases i la feina que s'hi fa, i encara que se'n vagin a fer feina fora 3 o 4 anys, sempre tindran estima cap a les Illes.

Sota el vostre mandat, quins mecanismes de col·laboració es mantindran amb la sanitat privada?

— Partirem dels que ja hi ha ara. El desembre del 2022 les Balears eren la segona autonomia en despesa concertada, només superada per Catalunya, i la tercera en despesa sanitària privada. De cada 10 euros, 7 eren per a la pública i 3 per a la privada. Ara estam analitzant les llistes d'espera i després serà necessari treure un pla de xoc, que evidentment inclourà col·laboració publicoprivada, però encara no tinc clar en què consistirà exactament.

Es preveuen privatitzacions?

— No. Aquí, durant la legislatura anterior, tan sols es va gestionar de manera privada el servei d'anestesiologia de l'Hospital de Manacor. És l'únic servei que jo conec que és en mans privades. Nosaltres no consideram fer-ne més.

Cargando
No hay anuncios

El pressupost de l'IB-Salut del 2023 va ser de 2.193 milions d'euros, el més alt de la història. Amb vosaltres, continuarà aquesta línia ascendent?

— La despesa sanitària no es pot reduir. És un compromís de la presidenta Prohens mantenir-la, com a mínim. És segur que no serà més baixa. I si podem gratar un poc i augmentar-la, ho farem.