Jaume Cabrer: "Tothom és capaç de fer una glosa més bé o més malament"

De fa 12 anys enrere, Jaume Cabrer recopila les gloses que s'entonen a Artà el dia de Sant Antoni. En sentir-ne una que no té apuntada la memoritza, la grava o bé, en haver passat el 17 de gener, cerca l'autor i la hi fa repetir. Recentment, ha publicat el seu segon llibre Sant Antoni: Cançoner que en recull 500 i assegura que n'ha hagut de fer una selecció perquè en té més de 3000.

Què aporta de nou aquest recull de gloses?

— Aporta utilitat. Poder anar de fogueró en fogueró amb un llibret petit i cantar gloses. A més, afegeix les dels darrers anys, que no estaven recollides pel pare Ginard, ni per l'historiador mossèn Antoni Gili Ferrer, ni per ningú. La meva idea de fer aquest cançoner és que els al·lots (perquè som mestre i sempre pens en la pedagogia) puguin cantar les gloses i que no entonin sempre les mateixes, sinó que sàpiguen que n'hi ha moltes. El més important és motivar la gent a fer gloses. Abans no tothom sabia llegir i escriure, ara tothom en sap i tothom és capaç de fer-ne una, més bé o més malament. El que s'ha de fer és escriure'n moltes. Darrere el cançoner he deixat tres o quatre fulls en blanc perquè tothom intenti fer una glosa. I en fan de boníssimes! I alguna que no es pot llegir de verda que és. Cada un se n'inventa una i si d'aquí a deu anys algú s’atreveix a fer un altre cançoner o a ampliar-lo esper que hi puguin sortir. Si cada any n'hi poguéssim incloure 10 o 12, ja seria un miracle.

La intenció de recollir aquestes gloses neix del seu sentiment artanenc cap a la festivitat o de l’afició que té per recopilar?

— M’agrada recopilar tot això i també m’agrada la tradició. Ve un poc de família i ho he viscut a ca nostra des de sempre amb el meu pare. Ell era més religiós, però ja recollia moltes gloses d’aquestes, igual que el pare Ginard. Ja no en posava cap de verda, però a mi m’agradava posar-les i m'enduia alguna renyada, però m’agradava tenir-les. He tingut sempre aquesta afició a recopilar coses, no només de Sant Antoni sinó que hi ha moltes festes que han desaparegut. Tot això m’agrada molt i si trob qualque persona major que se’n recordi què feien per les Verges, per Pasqua i el dia de la vega, sempre m'interessa escoltar-la. De fet, fa uns anys vaig fer una pàgina web que es diu 'A Porgar Fum' i hi vaig posar el que havia recollit i hi surten moltes coses que he anat trobant sobre què feien a aquell temps.

Sant Antoni: Cançoner és una continuïtat de Cançoner dels darrers dies: Artà?

— És el mateix sistema. El primer cançoner és la història d'una ximbombada i el segon recull les gloses que s'han anat fent any rere any durant el dia de Sant Antoni. Vaig anar 10 o 12 anys a ximbombades i, de vegades, només hi anava a escoltar i a escriure les cançons que s'hi cantaven. Això és ben igual que anar a un fogueró, escoltar les cançons i veure quines són realment les que no ofenen a ningú i que la gent es pugui integrar cantant-les.

Teniu pensat escriure més cançoners?

— No ho sé, ja tenc certa edat. Supòs que sí, perquè sempre n’agafes de noves i veus que surten 500 gloses més i dius: l’ampliarem i les posarem. No vull tancar cap porta a res, però els joves s’haurien d’animar i fer-ho ells ja.

Com valores que a Artà hi hagi hagut iniciatives que han acostat les gloses als joves?

— El més important és conservar la memòria. Una festa és molt bona d’espenyar: bastaria que diguessin que faran un horabauxa de Sant Antoni. Tindria un èxit extraordinari si aquesta setmana en fessin un dia 13 o 14. Tothom es tiraria a la plaça i ballaria, però això espenya la festa. Sant Antoni són aquests dos dies i hi ha molts d’ajuntaments que no ho entenen. El folklore és molt exigent i molt restrictiu, es fa el dia que toca, a l’hora que toca i en el moment que toca. Les cançons que es canten a dins l’església no poden ser les mateixes que s'entonen en els foguerons.

Quins altres elements considera que han acostat la festa als joves?

— Les escoles han incentivat molt que la gent glosi i que pensin que no només és ‘Sant Antoni i el dimoni jugaven a 31’ sinó que n’hi ha moltes més. Se'n poden fer de noves i ensenyar als nins que poden rimar. Dia 15 anam a l'escola i cada classe té les cinc o sis gloses que han fet tots plegats i això és molt guapo i molt bo.

Quines recomanacions donaria per viure Sant Antoni a Artà correctament malgrat la massificació dels darrers anys?

— Això és com tot, és integrar-se o res més, no hi ha volta de fulla. Anar mirant i escoltant i veure què fan els altres, no voler passar una cosa davant l’altra i no voler ser el protagonista. El primer any només cantaràs dues cançons amb tothom i el segon any més. El que no s’ha de fer és el que fa algú que ha begut un poc i a les 10 del dematí ja està per terra o se’n van al dimoni i li vol tocar les banyes i això no es pot fer. La festa de Sant Antoni, com qualsevol festa popular, no té protagonistes, tothom ho és.

Creu que les gloses han permès treure a debat temes que en la festivitat original no es contemplaven?

— El que més em crida l’atenció és veure molta gent que aquest dia s’amolla i diu els seus sentiments. De fet, en conec molts que s’han casat i que es varen conèixer el dia de Sant Antoni perquè aquests dies van més alegres i s’atreveixen a dir coses que altres dies no. Primer només teníem aquests dies per poder fer això, perquè després ja arribava la Setmana Santa i després Nadal i la gent s’havia de posar seriosa. A Artà aquest dia sempre hem pogut dir de tot, és un dia que es perdona tot. Ara els carrers d’Artà estan aixecats perquè fan obres d’aigua i sé cert que el dia de Sant Antoni sortiran mil cançons que xerrin dels clots que fan, però aquest dia ho has de saber acceptar. N’hi ha que no se n’adonen, però és un moment molt important perquè el poble diu el que troba.

Al pròleg del nou cançoner diu que una manifestació festiva s'ha d'entendre com a "un acte extraordinari que supera el ritme ordinari del temps i romp la monotonia". De quina manera troba que ho fa Sant Antoni a Artà?

— Ningú fa feina, són dos dies de bauxa i res més. La gent duu un ritme diferent perquè van darrere els dimonis i acaba la capta a les 15 o a les 16 h i la gent encara no ha ni dinat. Són dies de molt de ritme. Sempre estàs en marxa i és un altre món. A més, durant aquests dos dies, la vida de matrimoni tampoc no existeix perquè cada un va al seu ritme.