La coca amb tomàtiga, la més menorquina

GastrònomL’estiu és temps de sopars a la fresca i a la vorera de la mar, de trobades familiars, d’amics, d’anar a romandre, de fer vida enmig del carrer. I també té una gastronomia que s’adapta a aquest ‘modus vivendi’, és aquella que es cuina a casa, es menja freda i, a la vegada, és fàcil de dur fins al lloc escollit.

Albergínies i carabassons plens (que a Menorca també es mengen freds i sense la salsa de tomàtiga que hi posen a Mallorca), panets de Viena amb sobrassada, truites amb marrania (patata, ceba, pebre verd, pebre vermell, albergínia i carabassonet) i la socorreguda truita amb patates, a més dels bistecs arrebossats, les ensalades de tomàtiga, cobrómbol (així deim el cogombre en català de Menorca), ceba i tàperes, i també les ensaladilles, malgrat el perill de la salmonel·la quan aquesta es feia o es fa amb maionesa casolana.

Però si hem de xerrar de la reina de les berenetes (berenar del capvespre a Menorca) i dels sopars a la fresca o a la vorera de la mar, aquesta és, sens dubte, la coca, tant la salada com la dolça, perquè als menorquins ens agrada, ens delecta i podem dir que som addictes a la coca. Però no malpenseu, som addictes a les coques, aquelles que es cuinen a casa amb pasta de sèu o d’oli d’oliva, amb llevat o sense, d’un, de dos i de fins a tres tous, amb fruites, verdures, peix fresc, conserva, carn, embotits, carabassat... I és que les nostres coques admeten, damunt o entre elles, gairebé tots els ingredients que ens brinda l’illa. I també hi mariden el dolç i el salat, la fruita amb els embotits, d’aquesta manera tindrem coques d’albercocs amb sobrassada; i si mesclem peix amb vegetals, tindrem les de verdura amb pinxes (és com deim els menorquins les arengades) i la coca tapada de gató. I a més a més, aquest repertori de coques dolces, com ara les coques d’albercoc, amb cideres, prunes, figues, sobrassada i sucre, confitura... I les salades de sofregit -la coca de trempó mallorquina a Menorca-, amb bledes, espinacs i pebres vermells torrats. Malgrat tot, si hi ha una coca ben característica de Menorca, aquesta és la coca amb tomàtiga.

La coca amb tomàtiga és una coca senzilla, guarnida amb mitges tomàtigues d’estiu, grosses i madures, sucoses, que van espolsades amb una picada d’all i julivert, pa ratllat, pebre bord i un pessic de sucre o de mel, i regades amb oli d’oliva. I que, de vegades, també van acompanyades de talls de peix fresc com la mussola, el gató, la rajada... És, idò, aquesta coca, la més menorquina. I no la trobarem als forns de Mallorca. A més, no sol faltar mai als sopars a la fresca. En la versió individual, rodona, amb una mitja tomàtiga enmig, es troba als forns i és encara la bereneta o el berenar de molts menorquins i menorquines, que, a més a més, tenen el seu ritual per menjar-la: rompre un boci de la pasta, que se sucarà dins la tomàtiga i es posarà a la boca. S’ha de tenir destresa, potser els menorquins la tenim innata, per no tacar-se o posar-se com un pregadéu.

Ingredients

• Mig quilo de farina
• 150 g d’aigua
• 175 g d’oli d’oliva
• Un tros de llevat de forner d’uns 40 grams
• Sal
• All
• Julivert
• Pebre bord
• 3 o 4 tomàtigues ben polides
• Quatre pinxes (arengades)

Preparació

Per fer la pasta de coca, posarem la farina dins d’un ribell i, al mig, hi farem un clot i hi ficarem primerament el got d’aigua tèbia en el qual hem desfet el llevat. Després, hi afegirem l’oli d’oliva i ho pastarem fins a aconseguir-ne una massa ni molt dura ni molt molla. L’estendrem sobre una llauna de forn untada amb oli. La deixarem estovar entre una hora i una hora i mitja. A continuació, salarem la pasta de la coca i, dins d’un bol o d’un got, hi mesclarem un poquet d’oli amb pebre vermell. Amb un pinzell pintarem la superfície de la coca. Després hi posarem les pinxes, sense espines o bé tallades a bocins, i les tomàtigues tallades per la meitat -han de ser ben madures-. Damunt de cada mitja tomàtiga hi posarem una culleradeta d’all i julivert picats, un polsim de sucre i una culleradeta de pa o de galeta maria picada. Ho enfornarem durant uns 35 o 40 minuts a 180 graus, o fins que estigui a punt.