Tirme nega tenir "beneficis estratosfèrics" i defensa les aportacions del Consell
La concessionària replica a l'informe d'Intervenció que qüestiona les tarifes i sosté que els doblers públics serveixen per reduir el cost del servei als ajuntaments
PalmaTirme rebutja que obtingui "beneficis estratosfèrics" per la gestió dels residus de Mallorca i defensa que les aportacions econòmiques del Consell serveixen per abaratir el servei als ajuntaments. La concessionària ha respost aquest dimecres a l’informe de la Intervenció General de la institució insular que qüestiona el sistema tarifari i alerta de desequilibris en la concessió. L’empresa sosté que les valoracions del document no reflecteixen la seva realitat econòmica i assegura que n’ha conegut el contingut a través dels mitjans de comunicació.
La resposta arriba després de mesos de controvèrsia sobre les tarifes i les aportacions extraordinàries del Consell, que superen els 103 milions d’euros des del 2023. Tal com ha publicat l’ARA Balears, l’informe d’Intervenció adverteix que els increments tarifaris haurien superat l’evolució real dels costs del servei i qüestiona l’actualització amb l’IPC de l’amortització d’infraestructures. La plataforma No a la importació de residus i MÉS per Mallorca varen denunciar a l’agost una rendibilitat "estratosfèrica" i varen reclamar una revisió de la concessió.
Una rendibilitat del 6,08%, segons l’empresa
Tirme argumenta que calcular els beneficis únicament en relació amb els recursos propis ofereix una imatge incompleta, perquè deixa fora el finançament extern necessari per executar les inversions del servei, que xifra en més de 620 milions d’euros.
Segons la companyia, si es tenen en compte tant els recursos propis com els finançats, la rendibilitat mitjana dels darrers sis exercicis és del 6,08%. Tirme assegura que aquesta dada figura en el mateix informe d’Intervenció i que la situa en la desena posició entre les 52 empreses més representatives del sector a Espanya. Si el càlcul s’estén a tota la concessió, iniciada el 1992, l’empresa rebaixa el percentatge al 2,95% i el considera moderat per a un contracte públic de llarga durada.
La defensa del sistema tarifari
La concessionària també rebutja les objeccions al mecanisme de revisió anual de la tarifa. Explica que el procediment combina estimacions inicials amb liquidacions posteriors basades en dades reals, que, segons afirma, auditen els tècnics del Consell. Els ajustaments tenen en compte variables com les tones tractades, l’IPC, el preu del gasoil i el de l’electricitat.
Un dels punts centrals de la discrepància és l’aplicació de l’IPC a les amortitzacions de les inversions. Tirme defensa que aquest mecanisme està previst expressament en el contracte del 1992 per preservar el valor de la inversió davant la inflació. També sosté que s’ha mantingut en les modificacions contractuals aprovades pel ple els anys 2001, 2007, 2013, 2018 i 2023, i que té l’aval de quatre dictàmens del Consell Consultiu.
Precisament, el conseller insular d’Hisenda, Llorenç Bosch, va reconèixer en el ple del setembre que l’aplicació de l’IPC a determinades amortitzacions era un dels principals aspectes qüestionats. Bosch va afirmar que el Consell compartia la preocupació expressada per Intervenció, però va defensar que calia disposar de nous informes jurídics i d’una auditoria independent abans de modificar les condicions de la concessió, per les possibles conseqüències judicials.
Aportacions públiques per abaratir el servei
Tirme nega que rebi subvencions del Consell i distingeix entre una subvenció a l’empresa i les aportacions previstes en el contracte per finançar el servei. Segons la seva explicació, la institució assumeix una part de la tarifa general per reduir-la un 10% i paga íntegrament el tractament de la matèria orgànica recollida selectivament perquè sigui gratuït per als ajuntaments.
La companyia xifra aquest darrer cost en 14,5 milions d’euros anuals, d’acord amb els informes tècnics que cita. El Consell abona aquesta quantitat a Tirme, però l’empresa sosté que els beneficiaris de la mesura són els municipis, que s’estalvien haver de sufragar el tractament.
Per defensar aquesta interpretació, el comunicat es remet a un informe d’Intervenció del 2 de febrer del 2026, elaborat en resposta a la Sindicatura de Comptes. Segons el fragment reproduït per Tirme, aquestes aportacions deriven dels contractes de concessió i s’han de regir per la normativa contractual, en lloc de la de subvencions. La concessionària assegura que, sense aquests pagaments del Consell, cobraria el mateix import, però el facturaria íntegrament als ajuntaments.
El PSIB reclama aturar els pagaments
La defensa de l’empresa arriba després que el PSIB anunciàs, l’1 d’octubre, una moció per suspendre la tramitació de la tarifa del 2026 i paralitzar el pagament dels 41,4 milions d’euros aprovats el juliol, fins que es revisin els costs reals del servei.
Els socialistes també reclamen revisar els 50 milions compromesos pel Govern per finançar el trasllat i el tractament a Mallorca dels residus d’Eivissa. Segons va denunciar el partit, l’Executiu ja n’hauria transferit 41 milions al Consell sense un informe econòmic que en justificàs l’import.
Tirme, per la seva banda, reivindica el model de gestió vigent i reitera la disposició a col·laborar amb les institucions. El comunicat defensa els resultats ambientals de la concessió, però no anuncia cap canvi en el sistema tarifari qüestionat.