PalmaL’estiu de 1990 es complien 100 anys dels famosos articles de Miquel dels Sants Oliver publicats al diari La Almudaina amb el títol ‘Desde la terraza’. Són la primera formulació d’un projecte turístic que es va anar desplegant a Palma i després a tot Mallorca. Aquest somni es va anar desenvolupant molt lentament i la seva primera gran realització va ser el Gran Hotel (1903). El magnífic hotel de luxe va ser finançat per Joan Palmer Miralles, un indià, i Ferran Truyols, marquès de la Torre, aristòcrata i polític conservador que va ser diputat a les Corts el mateix any que s’inaugurava el Gran Hotel.
El dia de la inauguració, Oliver es mostrava convençut que el seu somni de 1890 s’aniria fent realitat: “Assistim a un dels actes decisius que separen i divideixen radicalment dues èpoques. No és un temple dedicat al plaer, es tracta d’alguna cosa més, es tracta de la realització d’un designi, d’un somni gairebé, d’una revolució pacífica des de la qual Mallorca pot, des d’avui, posar-se en contacte amb l’Europa culta i entrar definitivament en el comerç de la civilització universal”.
El 1905 naixia Foment del Turisme de Mallorca, entitat civil impulsada per Enric Alzamora. Agrupava els anomenats “insensats”, que volien fer realitat el somni de la indústria turística i que dedicarien molts d’esforços a promocionar l’illa. Aniria aglutinant un conjunt representatiu del dinamisme econòmic i cultural de Mallorca, amb M. S. Oliver, Ferran Truyols, Enric Alzamora, Ferran Alzamora, Josep Tous Ferrer, Gaspar Bennazar, Antoni Gelabert, Ricard Roca, Benet Pons i Fàbregues i molts altres.
En els anys posteriors es creaven importants hotels en el que serà la primera urbanització turística: el Terreno. El 1906 Gaspar Bennazar edificava el Príncipe Alfonso, després el Mediterráneo i altres. A la part de llevant naixeran altres projectes empresarials turístics, a l’Arenal i Ciutat Jardí, amb Bennazar i Tous una altra vegada de protagonistes. També es creava l’hotel Alhambra, el teatre Líric i es feien les primeres passes del passeig Marítim amb el passeig Sagrera el 1910. Amb Bennazar un altre cop d’autor.
L’any 1916, una important revolució al transport va ser l’electrificació dels tramvies, de tracció animal des de 1886. La xarxa creixerà i es connectarà amb els ferrocarrils, arribant a tots els pobles importants, fins al 1953, quan serà substituïda per autobusos. D’altra banda, una part de la burgesia de Ciutat que gestionava la companyia naviliera La Isleña farà una important inversió en uns vaixells de molt alt nivell funcional i estètic que serien coneguts pel nom de Los cisnes del Mediterráneo. El 1913 començarien a donar servei a molts ports mediterranis. Ja existien tres de les condicions bàsiques que havia somiat M. S. Oliver: hotels, promoció i transport.
El turisme aniria creixent, imparable, malgrat els greus esdeveniments que el frenaren. Hem vist que el turisme va créixer abans de la Guerra Civil i que es va aturar en sec fins passada la guerra europea. Reprendrà el seu camí d’una manera lenta fins al boom turístic dels anys 60, quan es trasllada l’aeroport internacional de Son Bonet a Son Sant Joan. Acabada una època de creixement limitat per la capacitat de l’aeroport i pel tancament de l’economia espanyola, el turisme augmentarà d’una manera intensa fins a la segona crisi internacional del 1973, per tornar a créixer el 1978.
Des de 1978 fins a 1990 el creixement econòmic del turisme i de la construcció s’invertirà, en part, a donar serveis a la ciutadania. Durant aquells anys, veus rellevants i organitzacions ecologistes ja s’havien manifestat en contra del turisme de masses i l’especulació urbanística que l’acompanyava. Normalment, les protestes ciutadanes anaven en contra de la destrucció d’uns espais concrets, no encara contra el turisme massiu a Ciutat, perquè no existia. Així ho podem llegir en un article de Climent Picornell d’aquells anys: “Les actituds de l’actual govern de Balears –amb competències gairebé exclusives en matèria turística– són contestades per l’oposició i per una part dels grans empresaris turístics. Aquesta qüestió ens acosta a una visió de futur de les Illes Balears –en matèria turística– no consensuat, ni amb acords generals. No obstant això, les posicions de grans col·lectius socials, econòmics i polítics opten, majoritàriament, per una planificació de futur turística, basada en una diversificació de la demanda, una limitació de l’oferta i una protecció dels grans espais naturals que encara queden a les Illes Balears”.
