Societat 13/12/2021

Teletreball: una eina injusta per a les dones

Una recerca sociològica detecta que elles assumeixen moltes més tasques familars i de llar quan treballen des de casa

5 min
Una dona teletreballant des de casa durant el confinament del 2020

BarcelonaDiuen que el teletreball ha vingut per quedar-se. Que gràcies al teletreball la conciliació laboral i familiar serà millor. Fins i tot diuen que això ajudarà moltes dones a mantenir-se en el mercat laboral. Però fins a quin punt és cert? Fins a quin punt el teletreball pot ser, en realitat, un gran parany per a moltes dones? Aquest és el tret de sortida del llibre Que teletreballin ells. Aprenentatges de pandèmia més enllà de les obvietats (MRA Ediciones 2021). Una recerca que han dut a terme Sara Moreno Colom i Vicent Borràs Català, doctors en sociologia i professors a la UAB, així com investigadors de l’Institut d’Estudis del Treball i del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball. Després d’un any i mig de seguiment, els dos investigadors han detectat que, en termes generals, l’experiència del teletreball és molt diferent entre els homes i les dones.

Per començar, durant el confinament i tots els mesos que han vingut després les dones s'han vist abocades a tenir una presència simultània entre la feina i les cures familiars, sense tenir la possibilitat de diferenciar els temps ni els espais. Una situació que ha provocat, segons explica Sara Moreno, que tinguessin “jornades eternes i sentiments d’angoixa i de culpabilitat perquè sentien que han fet moltes coses alhora però cap bé”. En canvi, per als homes ha sigut molt més fàcil diferenciar entre la feina laboral i la domèstica. “Solen partir d’una disponibilitat laboral absoluta i tenen la capacitat de blindar espais dins de casa, ja no només físicament, sinó també mentalment”, explica Moreno. Aquest canvi en els rols és degut, segons l’estudi, en com perceben el teletreball els dos gèneres: “Mentre que les dones el veuen com una oportunitat per millorar la conciliació, els homes contemplen aquesta opció com una oportunitat per millorar la qualitat de vida o les seves condicions laborals”, matisa la sociòloga.

El treball a casa, una herència de l'era industrial

Que les dones treballin a casa mentre tenen cura de la llar i la família no és cap novetat. “A l’inici de la industrialització, pràcticament totes les cases eren llocs de treball”, explica Vicent Borràs. Era el lloc on les dones acostumaven a fer manufactures o acabats de productes mentre es dedicaven a les tasques domèstiques. De fet, Borràs recorda que la primera legislació espanyola amb relació al treball a domicili està feta pensada en les dones. Més tard, algunes dones també s’enduien les criatures a les fàbriques, que sovint col·locaven en bressols o cabassos al costat del seu lloc a la cadena de producció. “Ara es parla de les guarderies a la feina com si fos una cosa nova, però això ja estava inventat”, puntualitza el sociòleg.

“El problema és que si preguntes a les dones si volen teletreballar la majoria et diran que sí, perquè la seva situació d’estrès laboral ha disminuït. Ja no han d’anar tot el dia corrents i poden fer més de mares. Però al mateix temps et diuen que és una trampa, perquè al final estan tot el dia atrapades i el que volen és tenir fronteres clares”, explica Borràs. És a dir, a les dones els agradaria poder tenir un lloc extern on treballar, però els pesa més la conciliació. “I això els crea un conflicte intern”, resumeix.

I quin acaba sent el perill? Que les dones tornin a “tancar-se a casa”. A més, els dos investigadors han detectat un perfil que anomenen el de “les grans perdedores”: “Són les dones que tenen càrrecs directius i han de cuidar algun adult dependent. Moltes ens han confessat que el teletreball les ha atrapat a casa”, explica Moreno. Una modalitat que han mantingut en la desescalada. “Moltes han deixat de tenir una cuidadora i, com que fan teletreball, la família ja ha assumit que ella són la persona més idònia per cuidar la persona dependent”, apunta. “Fins i tot n’hi ha que directament s’han traslladat a casa de la persona dependent –afegeix Borràs–. Tenen mala consciència, però alhora senten que cada vegada estan més atrapades”. És així com s’entra en la contradicció entre “l’obligació moral d’assumir la cura dels pares i la voluntat de voler continuar al mercat laboral i tenir una projecció”, explica Moreno. “Ara sembla que estem en una situació inversa, en què la dona retorna altre cop a casa amb la idea de treball a domicili. Per tant, es torna a tancar a casa, amb tot el que implica socialment el fet de tancar-se a casa, com la invisibilitat i la penalització, perquè la realitat és que encara vivim en una cultura del treball molt presencialista. Si no se’t veu, la teva feina és invisible”, segueix.

Teletreball amb perspectiva de gènere

Davant de tot això, els dos sociòlegs aposten per una veritable igualtat entre els dos sexes i, per tant, perquè el teletreball s'implementi amb perspectiva de gènere. “Si no, quan els dos fan teletreball, gairebé sempre és més ella la que acaba tenint més cura de les tasques domèstiques i de la família que no pas ell, que és més capaç de centrar-se només en la feina”, resumeix Borràs. També cal tenir en compte que no tots els oficis són adequats per treballar a distància, però els investigadors sí que han detectat un perfil de treballador que hi podria encaixar: el d’homes que són pares, que treballen a l’administració pública i que no tenen gaire responsabilitat laboral. “Solen tenir bones condicions laborals i horaris conciliadors”, explica Moreno. Tots els homes amb perfils de feina semblant són, segons els sociòlegs, els “agents de canvi” cap al camí de la corresponsabilitat. “La condició és que estiguin sols a casa amb la criatura i que les seves condicions laborals siguin bones”, afegeix. “Cal recordar que el teletreball és una modalitat d’organització del treball, i si aquesta modalitat s’implementa sense perspectiva de gènere el risc és que acabi passant com passa ara: que només escullin el teletreball les dones perquè els facilita conciliar, i que, a la vegada, això els suposi una penalització en termes laborals perquè se les percep menys disponibles”, diu la sociòloga. Una situació molt semblant al que passa amb les dones que tenen feines de temps parcial. “Nosaltres alertem del risc que el teletreball esdevingui una falsa solució per a la conciliació que només s’agafin les dones que són mares o les que tenen algú dependent a càrrec seu, i que es perdi tot el seu potencial transformador”, resumeix.

Davant d’aquest risc, els dos sociòlegs tenen clar que cal fomentar que els homes sol·licitin el teletreball. Una proposta que s’inspira en el cas real que va passar a la Universitat d’Oslo després del confinament. “Quan el rector va dissenyar el pla de desescalada de tot el personal docent i investigador, va prioritzar que fossin les investigadores les primeres a tornar a fer treball presencial”, apunta Moreno. El motiu? El rector havia detectat que durant el confinament havien sigut elles les que més havien abaixat el ritme de producció científica, mentre que els homes l’havien multiplicat. En definitiva, conclouen, el teletreball s’ha de veure com una oportunitat en termes de corresponsabilitat. I això implica prendre decisions valentes.

stats