“Érem tants, però en vàrem quedar tan pocs”

AlaróPere Joan Borràs era alaroner, procedent d’una família humil de sabaters i d’esquerres. Un autodidacte amb moltes inquietuds culturals que a 18 anys militava als sindicats i era representant del gremi de sabaters al seu poble. A més, era un fervorós defensor de la República i columnista de l’Obrero Balear.

L’any 1933, les dificultats econòmiques l’obligaren a migrar a França abans de les eleccions de novembre, però continuava connectat al poble i a les notícies d’Espanya, com l’arribada de les dretes al govern i la revolta d’Astúries. El mes de febrer de 1936 va tornar a Alaró per votar pel Front Popular, que va guanyar. Pocs mesos després va esclatar el cop d’estat, i el setembre del mateix any partiria cap a Barcelona, on es va afiliar a les milícies del PSUC. A principis del 1937 va entrar en combat.

La forja d’un idealista

L’alaroner Marçal Isern Ramis publicà a l’editorial Lleonard Muntaner el 2016 el llibre Pere Joan Borràs, un idealista en temps de guerra i dictadura. Memòries (1927-1976). Isern destaca una de les descripcions que fa Borràs durant la batalla de l’Ebre.”Ens va tocar defensar la cota número 444; no sé com descriure l’espectacle, perquè no hi ha narració possible. Només se’n poden fer una idea els que hi varen ser presents: centenars de bombes d’artilleria queien per minut i s’hi unien les descàrregues d’un gran nombre d’avions”, escriví Pere Joan. “La seva experiència no estalvia elogis per a les brigades mixtes i els soldats de la República, però tampoc sobre la cruesa de la guerra. Tenien claríssim que la seva causa era justa perquè lluitaven contra el feixisme”, destaca l’autor del llibre. Sobre això, Borràs escriu que”en aquest infernal desastre acatàvem l’honrosa i heroica consigna fins que va arribar un moment en què era materialment impossible resistir més. Darrere de nosaltres només quedava desolació i mort. Érem tants, però en vàrem quedar tan pocs”.

Ja de retirada, varen ser capturats el 23 de gener de 1939 a prop de Manresa. Passà per diverses presons i va ser tancat al fortí d’Illetes (Calvià). Va ser processat el 1940 i declarat innocent gràcies a les mentides d’un capellà. La seva història va estar durant anys al Museu Memorial de la batalla de l’Ebre.