“Es va suspendre la vista perquè la fiscal no entenia el català”

PalmaJosep de Luis i Josep Alonso fa anys que exerceixen com a missers a les Illes Balears i, des del primer dia, han tingut clar que el català seria l’eix central de la seva pràctica professional. De Luis, amb 22 anys d’experiència, explica que sempre que s’ha dirigit a òrgans o institucions amb seu territorial de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó ho ha fet en català.

Alonso, que es va col·legiar fa gairebé 10 anys, hi coincideix: “Venc d’una família on sempre hem tingut consciència nacional. Intent viure la vida en la meva llengua. Ho tenc molt interioritzat, per això em surt natural, també a la feina”. Tots dos consideren que fer-ho en català és coherent amb la seva identitat: “Seria anar en contra del que som com a persona”, diu Alonso, mentre que De Luis ho descriu com una situació de naturalitat.

Tot i això, l’ús del català als tribunals no sempre ha estat senzill. De Luis recorda que a vegades la Justícia ha representat un inconvenient per a l’exercici d’un dret: “Hi ha casos de persones que tenen poc interioritzada la situació jurídica de la llengua pròpia de les Balears. “Record un dia en què una fiscal se’m dirigí amb formes poc amables, recriminant-me que, per culpa meva, s’hauria de suspendre l’actuació perquè ella no entenia el català. Finalment, es va haver de suspendre", recorda De Luis.

Malgrat tot, consideren que la situació ha millorat gràcies a iniciatives com ‘La Justícia, també en català’, malgrat que encara hi ha obstacles. Alonso afegeix que ha experimentat pressions indirectes. “Sovint et trobes situacions d’incomoditat o pressions subtils perquè canviïs de llengua. Per exemple, que et diguin que millor presentis un escrit en castellà perquè serà més fàcil de tramitar, o que algun operador jurídic et faci saber que no entén el català. “Això genera una situació que no hauria d’existir, perquè el català és una llengua oficial”, apunta Alonso.

Pel que fa als clients, tots dos coincideixen que la llengua gairebé mai és un factor determinant: “Els clients volen que solucionis els seus problemes i els és indiferent en quina llengua ho facis”, diu Alonso. Per la seva banda, De Luis explica casos en què clients han triat mantenir relació amb el despatx precisament per l’ús del català, igual que reconeix que hi pot haver la possibilitat que d'altres l'hagin pogut descartar pel mateix motiu.

Per garantir un accés real a la Justícia en català, consideren necessari millorar la formació lingüística dels operadors jurídics i normalitzar l’ús del català en tota la documentació judicial. “Cal que el dret a utilitzar el català davant la Justícia sigui efectiu i no només reconegut formalment”, afirma Alonso. De Luis afegeix que el Consell General del Poder Judicial hauria d’assegurar-se que no hi hagi perjudici per parlar català, ja que un terç dels ciutadans enquestats creu que sí.

Els dos animen els altres advocats a fer el mateix. Alonso en destaca els beneficis professionals: “Com més professionals el facin servir amb naturalitat, més normal serà dins l’Administració de Justícia”. Per la seva banda, de Luis en subratlla la dimensió cultural i social: “La llengua és l’ànima d’un poble. Quan deixa d’utilitzar-se en àmbits clau, entra en regressió i pot desaparèixer. Cal que els joves facin més ús social del català per preservar l’ànima del nostre poble”.

Alonso completa el missatge amb un advertiment i una crida: “Parlar-lo és la millor manera de mantenir-lo viu. Cal llevar-nos l’autocomplex que ens han inculcat i recuperar l’autoestima lingüística, especialment davant l’ofensiva espanyolitzadora que pretén fer retrocedir els nostres drets. És una responsabilitat col·lectiva, que també implica les institucions públiques”.